Ahir, el Col·legi de Farmacèutics de la provincia de Barcelona va organitzar una conferència sobre el canvi climàtic: El canvi climàtic, realitat actual o perspectiva de futur?, a càrrec del Dr. Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la Matèria Condensada del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El Dr. Llebot va exposar una extensa introducció a l’estudi del canvi climàtic: des dels primers estudis segons les formes de les pedres fins als primers models matemàtics d’Arrhenius (premi Nobel de Química l’any 1903) que van relacionar l’escalfament del planeta amb la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni (CO₂). La segona part de la xerrada la va dedicar a estudis i mètodes més actuals com ara la detecció directa de diòxid de carboni, les mesures de temperatura, estudis en capes de gel per estudiar què va passar en el passat,…

Finalment, les dades. Directes i, potser, alarmants. En els darrers 150 anys, la concentració de diòxid de carboni en l’atmosfera ha augmentat igual que ho havia fet en els deu mil anys anteriors. Arrhenius, en el seu dia, va predir que si la concentració d’aquest gas es duplicava respecte el que hi havia en aquell moment, la temperatura global podria augmentar 5ºC, però admetia que, com a mínim, haurien de passar 3000 anys. Malauradament, no serà així. Tots els models apuntes a un augment de la temperatura, a una manca d’aigua, …

La conclusió. Adaptar-se o morir. Contràriament al que esperava, les conclusions no van ser ni alarmants ni catastrofistes: és el que hi ha. El que si que cal però és actuar en dos fronts. Per una banda cal intentar frenar això i, per l’altra, adoptar mesures i adaptar-nos a la nova situació, és a dir, si no hi ha aigua, afluixem la construcció de camps de golf, si no hi ha neu, afluixem la construcció de noves pistes d’esquí. Dos exemples concrets que afecten de ple el nostre territori.