Avui comença el judici…
15th February 2007 - 1:17 pmI no parlo del de l’11-M,… sinó que parlo d’un que passa a l”Índia i que enfrenta el Govern de l’India, per la seva llei de patents, amb la multinacional farmacèutica Novartis. Del veredicte en depèn la medicació de molta gent i pot establir un precedent.
Aquí en teniu una explicació i aquí una notícia publicada avui (que m’ha costat un pèl trobar).
· Categoria:Sanitat - [2] Comentaris
Espero que sigui un judici just. És a dir, ni vull que guany Novartis, ni vull que guanyi l’estat indi. El que es debatrà és si, efectivament, aquest medicament és una innovació mèdica, o no ho és i, per tant, si pot ser patentable o no. I és que no penso que els problemes de medicació de la població siguin responsabilitat única de les empreses farmacèutiques. Més aviat m’inclino a pensar que, gràcies a elles, hi ha medicaments. El problema real, em sembla, és que els ciutadans indis són pobres. I, ho són, perquè l’estat indi no fa res per a canviar-ho. Em recorda la política de Bush: la culpa és sempre dels altres. Si el govern indi, en lloc de culpar les empreses privades, es democratitzés, muntés un veritable estat del benestar incentivant l’economia i redistribuint els beneficis, i es deixés estar de bombes atòmiques i de guerres amb el Paquistan, potser aquests medicaments podrien arribar als que els necessiten amb més normalitat…
Justament l’Índia té una de les indústries de genèrics més forta i disposa d’una llei de patents, que ja m’agradaria que tingués el govern espanyol. El que diu aquesta llei és que si un producte no és lo suficientment novedós, no és patentable. D’aquesta manera s’evita omplir el mercat de me-toos, és a dir fàrmacs que no aporten cap avantatge terapèutic.
A més a més, l’Índia és un dels productors de genèrics mundials que subministra genèrics sobretot a països en vies de desenvolupament.
Per tant, no vull ni pensar, què passaria si l’Índia perdés el judici. Tingues en compte que actualment ja hi ha 2.000 milions de persones sense accés als medicaments i, no precisament medicaments d’última generació, sino ni més ni menys que 300 medicaments que es consideren essencials (per cobrir el 90% de malalties de tot l món).
Per altra banda, estic d’acord que la indústria farmacèutica vulgui recuperar les despeses que li ha suposat la R+D, però hi ha documents que afirmen que els beneficis de la comercialització de medicaments és molt superior al que es gasten en innovació, per no dir el que es gasten en marketing i publicitat.
Per tant, cal pensar en una alternativa, que incentivi a les empreses farmacèutiques a investigar malalties del sud sense que hi perdin diners, i que aquests medicaments arribin a les poblacions que ho requereixen.