I ho podria seguir escrivint, així fins a mil vegades, o dues mil. Precari, precari, precari,… 103. Com a càstig. Com a càstig per voler fer recerca. Precari! Però crec que és el preu que s’ha de pagar per formar-te com a investigador en aquest país. Total, ens estem formant.

Precari. Per fer més hores de les que et paguen. Per no tenir seguretat social. No cotizar. No tenir atur. No poder-te agafar cap baixa. No tenir un futur clar. Precari.

Sóc llicenciat en Farmàcia i el juliol de l’any passat vaig obtenir el Diploma d’Estudis Avançats, DEA. Amb això, segons diu la llei, deixo de ser personal estrictament en formació i passo a ser productiu. Segons el que entenc d’aquesta llei, tota persona que estigui en possessió del DEA, “treballi” en un centre públic o privat, és considerada productiva i per tant ha d’estar assegurada.

“Treballo”, ho dic així per que tinc molts deures però cap dret que vagi més enllà de rebre uns dinerons a final de mes, en un centre públic gestionat per una fundació privada (consorci Generalitat-empresa privada) i, simplement, es neguen a fer contracte. A la Generalitat ningú t’ajuda a aclarir la situació i al Ministerio de Educación y ciencia et diuen clarament que “si la beca que usted tiene no es nuestra, aquí nadie le va a ayudar” (olé tus huevos!), i això que la llei l’han fet ells. Accepto. No em contracten i segueixo de precari, m’he cansat de lluitar.

Arriba el gener. Pugen tarifes de tot. El preu del metro, el Regional RENFE i els busos (ho agafo tot cada dia), pugen. Tot puja, algunes coses fins i tot per sobre l’IPC. Tot, menys la paga que tenim els precaris al meu centre. La resta de personal tenen l’augment just de l’IPC, tampoc n’hi ha per tirar coets, però és, com a mínim, el que toca.

Els precaris no. Seguim sense cap dret i, a més a més, amb un sou que es queda enrere amb els augments de preus.

Però ho hem d’escriure, no mil vegades, sinó deu mil. Precaris i burros!

Actualització: Segons em comenten, fonts del centre diuen que al ser precaris (nosaltres) no tenen (ells) cap mena d’obligació d’apujar-nos la paga. L’any passat ja en la van revisar i tenen intenció de fer-ho cada quatre anys. Insisteixo, algú em pagarà el que em costa de més desplaçar-me cada dia a Tarragona?