Quan a principis de l’any 2005 vaig decidir crear aquest bloc, al cap tenia la idea de fer un bloc bàsicament de ciència. Explicar el que faig, veig, llegeixo,… del món de la ciència. El nou bloc però, i com vaig anar descobrint, m’oferia la possibilitat de tenir una finestra on explicar les opinions, vivències, comentaris,… del dia a dia, d’allò que m’envolta. Així doncs, la idea de fer un bloc purament científic va quedar arraconada per la d’un bloc generalista.

El meu dip doncs, es va convertir en un bloc més de la bocosfera catalana. Tenia el meu toc i, hi parlava, de tant en tant, de ciència, però no era monotemàtic. M’agrada, tinc els meus lectors, i em permet expressar allò que vull. Però fa temps que trobava a faltar la idea original del bloc: la ciència. Darrerament m’he anat centrant en el tema, he procurat re-enfocar el bloc cap a la ciència. De blocs generalistes n’hi ha a milers, de científics n’hi ha menys i, de científics en català,… n’hi ha?.

Parlo de ciència. Però també tinc necessitat de perlar de tot. Així que he decidit separar camins i mirar de mantenir dos blocs. És per això que he estrenat “Selenocisteïna”. Aquest bloc serà científic. Tots els escrits que vagi publicant aquí els duplicaré a El meu dip, però a “Selenocisteïna” només hi haurà ciència i tot allò que l’envolta. El meu dip segueix com sempre, però enriquit amb tota la informació que generi aquí i amb la llibertat d’haver-me tret l’espineta de tenir un bloc generalista, on pugui parlar del que vulgui i un altre centrat en un tema.

Selenocisteïna? El nom del bloc m’ha demanat el seu temps. Funció d’ona? electrons en xarxa?… infinitat de noms! i al final… Selenocisteïna. Les selenocisteïnes són el principal tema d’estudi de la meva tesi així que els vull retre un petit homenatge.

He procurat fer un disseny (readaptat) clar, sense floritures però amb bona presència, elegant i que impacti una mica. Disfruteu-lo i feu-ne un bon ús.

Hi ha algunes branques de la medicina que diuen que igual cura igual. Doncs bé, la revista Cell Stem Cell publica avui un article on explica que el teixit muscular de persones afectades per la distròfia muscular de Duchenne, conté cèl·lules mare adultes que poden guarir aquest tipus de patologia muscular.

Les distròfies musculars són provocades per una mutació en la distrofina, que provoca problemes musculars i finalment la mort. El que s’ha descobert és que el teixit muscular d’aquestes persones conté unes cèl·lules que, amb una modificació genètica,  poden invertir aquesta mutació i millorar els efectes de la malaltia. L’experiment s’ha fet extreient teixit muscular  de persones afectades per la distròfia muscular de Duchenne, s’han modificat genèticament aquestes cèl·lules i s’han injectat en ratolins malalts. Passats uns dies,  s’ha vist que els ratolins tractats han millorat els efectes de la patologia muscular que els afectava.

Blogged with Flock

Flock és un navegador de codi obert derivat del Firefox. Està orientat a la interactivitat dels anomenats webs 2.0. Conté un lector rss, una aplicació per veure les galeries de videos i àlbums de fotos dels usuaris, eines per manejar els teus blocs, pujar fotos als àlbums, copiar/enviar/publicar fotos,… tot molt ben integrat i amb una estètica molt acurada.

Una altra cosa bona és la lleugeresa. Darrerament em trobava que a la que feia estona que tenia el Firefox en marxa, aquest em carregava una mica massa la màquina, a vegades, fins i tot, es quedava una mica tonto. Entenc que tinc la mania de fer un ún intensiu de les pestanyes però, la càrrega era excessiva.

Avui, de casualitat, he descobert el Flock. Sense oblidar el Firefox, que tantes alegries ens ha donat, vull tastar aquesta variant.

Com a reflexió, aquesta varietat i qualitat de programes, que d’un de molt bo se’n facin encara de millors,… només ho permet el programari lliure. Naturalment, versió Linux, Windows i Mac. A disfrutar!

Avui tenim nou portal informatiu de la “corpo”. Han unit els antics catalunyainformacio.cat i telenoticies.cat en el nou 3cat24.cat. Les adreces anteriors redireccionen a la nova. El canvi ha suposat un canvi total de disseny, molt més dràstic als canvis d’estil anteriors.

Sensacions… al nou portal és més modern, més similar a la majoria de diaris digitals. De fet, en la presentació ja s’explica que el portal vol ser un diari digital. Pel meu gust però, tot i que el disseny és més atractiu, ara tenim quelcom més caòtic, massa coses i massa desordenades. Quan s’entra a llegir una notícia, per exemple, has de baixar força abans no arribes al text, massa capçalera abans de la informació. No sé, no m’acaba de fer el pes. Sí, és més atractiu, però massa complex.

La cosa bona és que valoren i donen importància a la interacció amb els usuaris, comentaris en algunes seccions, enviar noticies a amics, interacció amb serveis com la Tafanera i Meneame,… També es mostren videos encastats en un flash, no és el millor, però permet que tots els usuaris ne poguem gaudir.

La nota negativa… no valida, era d’esperar, ni l’html ni el css. No sé si és això que fa que no l’acabi de veure 100% bé amb Firefox i Debian. És més, em carrega la màquina de manera descomunal.

(si algú ho mira, el meu bloc només passa el de css… però, tot i que reconec que no està bé, no sóc professional i, a més a més, tinc constància que el bloc es veu bé amb tots els navegadors).

Festival és un sistema de síntesi de veu, és a dir, es passa un text al programa i aquest el llegeix i en genera un audio. Això no és senzill ja que el programa no ha de deletrejar i prou, sinó que ha de llegir i sintetitzar la veu. Festival és, doncs, un programa que fa això i, a més a més, lliure.

Els sintetizadors de veu necessiten les llibreries pels diferents idiomes. Fins ara n’hi havia en anglès, suec, francès, finès, castellà,… però no en català. Podíem fer que el nostre ordinador pogués llegir textos en aquests idiomes però si, per exemple, se li passa un text en català quan llegeix en anglès, obtindrem la veu d’un “guiri” difícilment inteligible.

El maig de 2006 s’anunciava una subvenció del DURSI per a generar les “veus catalanes”, obtenir un joc de veus pel Festival, però en català: FestCat. El projecte avança gràcies al treball conjunt de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i l’ONCE. S’han fet les tries de veus (masculines i femenines) i… fa uns dies se’n va presentar la primera versió beta! Una molt bona notícia.

Per a provar, he “llegit” el text que els Esquirols van llegir al seu acte d’homenatge al SAT!. El podeu obtenir clicant aquí (format OggVorbis -lliure-). Dues consideracions:

1) és una versió beta
2) assumint el punt 1, direm que encara no llegeix massa bé. Però promet.

Felicitats!!!

No té res a veure amb la pel·lícula. Firewall, del suec Henning Mankell, ens parla dels successos posterios a la mort d’un informàtic. Un atac injustificat a un taxista, la mort d’una persona que deixa mitja comarca a les fosques,… un cas per l’inspector Kurt Wallander.

Un llibre que, com tots els de la sèrie, enganxa pràcticament des del principi, et fa estar patint quasi tota l’estona i es resol d’una manera sorprenent. Com tots, el recomano.

A més a més, me l’he llegit en anglès (me’l vaig comprar quan estava a Estocolm) i la lectura és prou senzilla.

Bed time entropy, un curiós gràfic que mostra l’evolució de l’entropia del sistema “llit” al llarg de la nit. No malpenseu.

Com era d’esperar (i de fet ja ho vaig dir), l’anunci de l’obtenció de cèl·lules mare a partir de la pell, ha animat als sectors més conservadors que, amb excuses ètico-morals, s’oposen a la recerca amb cèl·lules mare embrionàries. Només cal tafanejar una mica per internet per veur-ho.

Segons ells, un embrió és una vida en desenvolupament i matar-lo per tal d’obtenir-ne cèl·lulers mare és matar una vida. Això, ètica i religiosament, no pot ser. No es pot matar una vida! Però si que es pot morir gent per la no actuació científica. Bona ètica aquesta!

Però bé, el que no diu aquesta gent és que la recerca amb cèl·lules mare embrionàries es fa a partir d’embrions descartats de les fecundacions in vitro. M’explico. Quan es fa una fecundació in vitro es fecunden molts òvuls de cop, això fa que si els òvuls implantats a la dona no prosperen, se’n tinguin més ja preparats. Igualment, això permet tenir més òvuls a punt per si, en el futur, la parella desitja tenir més fills. Aquests òvuls fecundats (embrions) es desen congelats en nitrògen líquid durant un periode de temps determinat (ara no el recordo, però no sé si són cinc anys), passat el qual, són destruïts. Aquests són els que, en tot cas, són aprofitats per a fer recerca.

Paral·lelament, i ja a nivell més mèdic, es poden obtenir cèl·lules mare a partir de la sang de cordó umbilical (els famosos bancs de sang de cordó umbilical dels que de tant en tant ens parlen). Aquestes cèl·lules, poden ser emprades per guarir determinades malalties en els primers anys de vida de l’infant. Altres vies d’obtenció de cèl·lules mare amb finalitats directament mèdiques, podria ser la de generar un embrió clònic a un malalt (a partir del seu material genètic) i d’ell obtenir-ne cèl·lules mare.

És en aquest darrer punt en l’únic en que, com a màxim, crec que es podrien agafar aquest opositors tant ètics. En el primer punt, el d’obtenir cèl·lules mare d’embrions congelats, no sé on veuen la no ètica en fer ús d’un material que serà destruït (els hem de mantenir congelats eternament?). En el segon punt, el de la sang de cordó umbilical, no crec que hi pugui haver cap problema ètic. I, en el darrer, crear un embrió per guarir a un malalt, personalment, no hi veig cap problema en crear un embrió per a curar algú que pot morir si no s’hi intervé.

Però el fet és que, oposar-se a la recerca en cèl·lules mare (que, com dic, en cas de cèl·lules mare humanes aquestes venen d’embrions congelats) amb l’excusa de l’ètica ho trobo, com a mínim, una aberració. Personalment, les cèl·lules mare no crec que matin a ningú, tot el contrari! Veure curar el Parkinson d’un avi, o algun problema greu en el desenvolupament d’un infant, són un motiu prou vàlid com per aturar el desenvolupament d’un grup de cèl·lules anomenades embrió.