Maestro és un programa gràfic que fa d’interfície per a tot el programari de la casa Schrodinger. A mi no m’acaba de fer el pes de gestionar (enviar, controlar, mirar resultats,…) els càlculs des d’una interficie gràfica, no sé, prefereixo tenir els meus fitxers de text i controlar-m’ho jo mateix. Però admeto que per a gent menys avesada a aquesta feina (per exemple, un experimental que vulgui fer algunes proves), això pot ser mot útil.

Maestro però té quelcom que cada vegada m’agrada més: un munt d’eines i utilitats per manipular estructures, des d’una gran proteïna fins a una trista molècula d’aigua. Admeto que al principi no m’acabava de fer el pes, però cada vegada més el trobo més útil i interessant. No faig servir per res les funcions d’enviar i controlar càlculs… genero els meus fitxers i m’ho manego a mà. Però. com a builder és cada dia més potent.

Una greu pega que tenia fins no fa massa aquest programa era el tema llicències. Aquestes depenen d’un servidor de llicències cosa que et dificulta executar-lo a qualsevol lloc (el servidor de lliències que tenim a la feina, per exemple, només admet connexions internes, cosa ben normal). Entenc que els programes de càlcul estiguin tant controlats però… aquest control sobre els programes gràfics és un mal de cap.

Doncs bé, el problema s’ha acabat, com a mínim, pels que en fem un ús acadèmic. Fa cosa d’un any, Schrodinger va iniciar la Academic campaign, que consistia en una llicència gratuïta d’un any per a ús acadèmic. La solució estava bé però… passat un any… Ara, fa uns dies, un correu d’una comercial de la companyia m’anunciava que la llicència d’ús acadèmic no té caducitat, així que, tots aquells que en feu un ús acadèmic, el podeu descarregar i córrer de manera gratuïta. Per fer-ho, només cal anar a la pàgina de la “campanya”, omplir un petit formulari i descarregar-lo.

El programa està disponible Linux, Mac i Windows, tot i que crec que en aquests dos darrers sistemes la instal·lació requereix de sistemes estil Cygwin i similars. En Linux, el suport és natiu.

Fa unes setmanes, la web del Bícing anunciava que estaven fant canvis en el programari de les estacions i que això podia comportar que en algun moment no funcionessin. No sé si amb això pretenien justificar les temudes pantalles vermelles o és que realment estaven fent algun canvi.

Avui he descobert el “canvi”. Fa dies que torno a fer ús del Bícing amb certa regularitat (després d’assumir que els llums no funcionen mai i que, per tant, si vull anar amb bici l’únic que puc fer és anar a les fosques), i aquest matí he agafat la bicicleta a la nova estació que hi ha al carrer Borrell cantonada Tamarit. Els canvis… sí, en plurar!:

A) A l’estació nova ja no hi ha lector de targetes (de crèdit)! és a dir, finalment sembla que aquella promesa de fer abonaments setmanals per usuaris esporàdics ja no es complirà. Bé, és el que es pot deduïr del fet que les noves estacions no tinguin lector de targetes.

B) Seguint amb la correcta política bilingüe de l’ajuntament, l’anglès ha desaparegut de la pantalla. La veritat és que fins ara no m’hi havia fixat (dedueixo que ho apliquen a les noves estacions -ja amb el nou programari- i ho estan canviant a les antigues). Tots els anuncis de la pantalla surten en català i castellà. Realment, ens podem oblidar dels abonaments temporals ja que els usuaris candidats eren els estrangers i ja no tenen anglès a les pantalles. Primer va ser de la web (on la versió anglesa va durar quatre dies) i ara finalment és de les estacions. En fi, així anem.
(more…)

Avui, a la feina, hi ha hagut un seminari on un investigador de la Universitat de Santiago de Compostela ens ha explicat el que està fent. L’home dirigeix un grup d’orgànics sintètics (gent que es dedica a fer síntesi orgànica) que es dediquen a buscar inhibidors de la transcripció del DNA. Aquesta transcripció s’inicia amb la unió dels factors de transcripció a una seqüència concreta de l’inici del gen a transcriure.

La idea que ens han explicat consisteix en poder blocar selectivament aquesta unió. Per fer això han desenvolupat molècules que poden unir-se al DNA amb més força que no pas els factors de transcripció i així s’impedeix que s’expressi la proteïna la iniciació de la qual s’ha inhibit. Això pot ser útil, per exemple, en la lluita contra el càncer.

El “problema” de la recerca que ens han explicat avui és el temps. Temps? sí. El projecte l’han desenvolupat a base de tenir una idea, sintetitzar la molècula i veure com s’uneix al DNA. Així, fent repetides modificacions a la molècula en qüestió fins que han obtingut quelcom amb cara i ulls. El problema és que la mitjana de temps que han invertit en cada molècula és d’un any. Des de la idea fins l’experiment, un any. En cap moment ha mencionat els models computacionals.

Jo no dic que els models computacionals siguin la bicoca. Sovint els cal un experiment per comprovar que relament funcionin. Però, si que poden servir de guia a l’hora de fer una síntesi o predir la unió que tindrà una molècula amb una diana (el DNA en aquest cas). En comptes d’anar perdent anys fent síntesis i provant unions, amb un bon modelatge computacional previ, s’hauríen pogut estalviar una bona pila de mesos en experiments (per no parlar dels preus dels reactius).

En casos així, si fas una molització prèvia pots descartar un molècules i aïllar amb més facilitats quines característiques claus ha de tenir una molècula per obtenir una bona unió. Després s’ha de provar al laboratori, però la prova es farà amb dues, tres, o fins i tot quatre molècules… però no amb deu.

El que digui un estudi teòric no va a missa, però sí que ens ha de servir de guia per estalviar temps i diners.

El caos del servei ferroviari estatal a Catalunya ha arribat a límits inimaginables gràcies al fiasco de les obres de l’AVE. Ha estat la cirereta del pastís, el límit inimaginable del caos i el desgovern colonialista.

Però, la cosa és nova? no. El caos de l’AVE és desastrós, però, abans, hi ha una mena de desoredre acòtic enorme: trens que s’espatllen, catenaries que cauen, vies amb defectes,… el caos de l’AVE va de conya a Renfe, al govern espanol i al PP per oblidar tot el que ja ve de lluny: la manca d’inversions. Manca d’inversions dels uns i dels altres.

Demà hi ha una manifestació a Barcelona per queixar-nos del desgavell. Tot i que s’ha demanat que sigui apolítica, el PP ha anunciat que hi serà (sembla que els agrada el soroll). Amb aquest anunci demostren tenir poca cosa dins el cap. Primer per que no té cap sentit que un partit anunciï la seva presència en una manifestació apolítica i, segon, per que s’obliden que la seva manca d’inversió quan manaven és una de les llavors d’aquest desgavell (són ells els que es queixen que el nou estatut és insolidari per que inverteix més diners a Catalunya).

Demà, el PP no hi pinta res. Espero que la gent se n’adoni i acompanyi en Sirera amb una bona xiulada, com a mínim per que aquesta colla de “feixoides” no s’enduguin el mèrit d’una possible gran manifestació

Poc abans de les eleccions municipals, l’Ajuntament de Barcelona anunciava l’acord de compra de moltes llicències Microsoft per al seu parc informàtic. La compra, segons es va dir en aquell moment, pujava a 524.000 euros. En aquell moment, en alguns fòrums d’internet, es va comentar la possible il·legalitat de l’operació ja que l’esmentat importa hauria d’haver passat per concurs públic i no va ser així.

En fi, mesos després, es coneixen més detalls de l’operació: Contrataciones ilegales en las Administraciones Públicas.

Això sense tenir en compte que obligaran als ciutadans a ser client de Microsoft per a relacionar-se amb l’Ajuntament:

Lo más grave es que esa contratación obligará a los ciudadanos, empresas y demás administraciones que necesiten relacionarse con el Ayuntamiento a también adquirir al mismo fabricante la aplicación y versiones elegidas por el IMI para así poder “ser compatibles”. La razón es que el producto MS Office 2007 utiliza por defecto formatos documentales nuevos (OOXML, BIFF y BIFF12) que en la práctica sólo pueden ser leídos correctamente con las últimas versiones de dicho software. De esa forma, cualquier ciudadano que reciba un documento en cualquiera de esos nuevos formatos exclusivos quedará obligado a pagar los más de 300 Euros que según PVP cuesta MS-Office. Y esa será la única forma legal de poder leer fidedignamente un documento que supuestamente es público y gratuito y ya ha sido sufragado con nuestros impuestos. Por otra parte y a día de hoy ese ciudadano o empresa estará totalmente impedido para disponer de la información si para su desgracia ejerció su legítimo derecho a optar por LINUX, MacOS X o cualquier otro sistema operativo que no sea de la multinacional Microsoft, incluyendo incluso versiones anteriores a Windows XP de la susodicha. Estamos ante una práctica que en materia de consumo y competencia se denomina “bloqueo al vendedor” y “recompra forzada”: el Ayuntamiento decide atarse a una determinada tecnología cerrada y exclusiva, pero a su vez encadena a todos sus ciudadanos a un matrimonio convenido y forzado con una novia que encima resulta ser la que exige la mayor dote… sin por ello ser siquiera la mejor dotada.

Sort que els partits que manaven en el moment de la compra (P$C, ERC i IC-V) i els que ho fan ara (P$C i IC-V) estan a favor del programari lliure. M’agradaria saber què hauria passat si haguessin manat els que no ho estan (CyU i PP).

Avui m’ha arribat això:

Volem tren i un aeroport dignes ja! Concentració, divendres 26, 19h. a Pl. Catalunya (BCN).
Passa-ho!

Doncs bé, espero que la societat civil es comenci a moure. Ens releguen l’aeroport a una simple T-5 de Barajas, els trens no van i quan ho fan ho fan malament, la gent fa tard a la feina, s’exilia de casa, pèrdues, caos… i, ningú fa res. Ja n’hi ha prou! És hora de moure’s!

Aquest dijous, 25 d’octubre, es farà l’acte de clausura de la campanya “La salut en el mil·lenni: una signatura pendent“.

Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya us convidem a participar a la cloenda de la campanya de sensibilització “La Salut en el Mil•lenni: una signatura pendent” que, al llarg de dos anys, ha donat a conèixer els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni (ODM) en matèria de salut i ha apropat la societat catalana a l’estat de salut dels països empobrits.

Junt amb altres actors de la societat civil catalana hem elaborat un seguit de recomanacions i propostes que seran lliurades properament als organismes públics responsables de l’acompliment dels ODM a Catalunya, per tal que assumeixin els seus compromisos i destinin els mitjans necessaris per cooperar més i millor.

L’acte tindrà lloc a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya serà a les 19h i acabarà amb la projecció del film Invisibles.

O, millor dit, el ruc català, per Xavi Torrent (el Punt):

Llegint algunes opinions de lectors de diversos diaris he recordat la vaga de tranvies que hi va haver a Barcelona l’any 1951. Naturalment, no la vaig viure, però me n’havien parlat. Hi ha qui planteja que els catalans deixem de ser rucs i repetim l’experiència del 51.

Avui molts mitjans s’afanyen a anunciar que els afectats per la inutilitat de RENFE poden viatjar de franc. Els polítics en parlen, els diaris, ràdios i televisions no paren de repetir-ho i, Foment, tot i dir que no li agrada, diu que ho fa per compensar. Molt bé, bitllets de franc, i?

Per molt que es pugui viatjar de franc, és molta la gent que ha de modificar els seus hàbits de vida. Molta gent s’ha reallotjat a casa d’amics o parents, d’altres hem de sortir abans i/o arribar molt més tard a casa o a la feina,… És més, ahir al vespre s’anunciava que els usuaris amb abonaments, per recuperar el preu del trajecte, havien de reclamar-ho després d’haver fet el viatge, és a dir, no tens l’opció de recuperar tots els diners del servei que no reps i fer-los servir en un altre transport.

Per acabar-ho d’adobar, això només afecta Rodalia! els de regionals que tenim abonament hem de menjar-nos-el o cremar-lo (mira, amb unes quantes fotos i abonaments podem fer una bona revetlla!). Si bé és cert que ni ahir ni avui he vist cap revisor (excepte un que a crits ens anunciava que calia canviar de tren a Sant Vicenç de Calders), cosa que em permetria viatjar de franc, com que tinc l’abonament, estic pagant per un servei que no rebo i, si s’apliqués la mateixa política que diuen que aplicaran a Rodalia, hauria de viatjar per que em tornessin els diners… realment Renfe es monta la seva pròpia legalitat.

A més a més, ahir la nit vaig viure una situació d’aquelles en que et sents inútil i ben petitó…. A les 17.30 vaig agafar el regional de Tarragona a St. Vicenç (els dos anteriors anaven tard i encara no havien passat). A Sant Vicenç vaig canviar de tren, un rodalia que sortia a les 17.56 i arribava a Pl.Catalunya a les 19.14. El rodalia va arrencar quasi mitja hora tard, va esperar que els dos regionals que feien tard arribessin. El trajecte va ser llarg i ple d’aturades. Vam arribar a Pl.Catalunya més de mitja hora tard. Els que anaven amb bitllet de rodalia van anar a reclamar per que els tornessin els diners… jo em vaig treure el meu abonament de la butxaca, me’l vaig mirar i el vaig tornar a desar. Cap a casa, estava ja molt cansat.

A principis d’octubre vaig comprar un abonament mensual per Renfe mitja distància entre Barcelona-Passeig de Gràcia i Tarragona. 116 euros. Tinc l’abonament fins el 31 d’octubre. Fent això assumeixo que he comprat uns serveis a RENFE amb unes condicions.

Visc a Barcelona i treballo a Tarragona. Cada matí agafo un tren a Barcelona-Passeig de Gràcia a les 7.25 i arribo, en teoria, a Tarragona a les 8.40. Per la tarda, faig l’itinerari a l’inversa. Sovint cal afegir-hi uns minuts (a vegades molts!) de retard, però ja hi estem avesats. És més, també t’acostumes a que quan viatges amb un abonament mensual amb Renfe-mitja distància no tens dret a reclamar (pregunteu-ho a qualsevol estació).

Aquest matí el servei estava alterat, ho vaig llegir ahir la nit al web de la companyia i ho vaig sentir a les noticies. En fi, a les 7.35 he agafat un tren de Rodalia a Barcelona-Plaça Catalunya fins a Sant Vicenç de Calders, on he arribat a les 9.00h. Poc després (ha estat ràpid de casualitat, es veu que era el de feia 45 minuts que anava tard -i aquella és la primera parada!-), d’allà ha sortit un regional fins a Tarragona, on hem arribat a les 9.25.

Una vegada a Tarragona, naturalment, molts usuaris hem anat a reclamar. Molts de nosaltres viatgem amb un abonament mensual, de manera que reclamàvem que hem pagat per un servei que no se’ns ofereix i que, com a mínim, no se’ns oferirà durant una setmana. A l’oficina de (des)atenció al client ens han explicat que no ens podem queixar, que el tren St. Vicenç-Tarragona ha anat bé. Que ara el servei de Regionals és St.Vicenç-Tarragona (l’han modificat i ja no l’ofereixen des de Barcelona) i, que per tant, no ens podem queixar si hem sortit de Barcelona a les 7.35 o, fins i tot, a les sis (hi havia gent en aquesta situació!). També ens ha informat que, a més a més, la incidència és coneguda prèviament i, per tant, si anem amb Renfe i no agafem un mitjà alternatiu és perquè volem. En fi, que no ens tornen els diners.

Jo em pregunto, com pot ser que no em tornin els diners per un servei que no se’ns ofereix? segons el (des)informador de Tarragona, el trajecte ara és St. Vicenç-Tarragona, que l’enllaç amb Rodalia no té res a veure. Jo (i molts més!) hem comprat un abonament mensual per uns serveis que no tindrem, ja no parlo de retards, parlo d’incomplir els serveis pagats, de modificar una linia i de fer perdre encara més el temps a la gent! I, a més, parlo de que l’alternativa que ens donin sigui viatjar amb un altre servei. I el que jo ja he pagat? Què en faig d’això? de moment, si més no, em conformaré posant reclamacions a la companyia.