September 2007


El canvi climàtic està de moda (amb aquest comentari no vull dir que no em preocupi, tot el contrari) i avui ha estat el tema central del JOCS (JOrnada Catalana de Supercomupació), organitzada pel CESCA, d’enguany. S’ha celebrat aquest matí, al Parc Científic de Barcelona.

Els models climàtics, les prediccions de cap a on va el clima, com canviarà, quins factors l’alteren, fan pujar la temperatura, la podríen fer baixar,… i quines conseqüències té tot plegat, per exemple, sobre les pluges, la pressió atmosfèrica i el nivell del mar, és quelcom cada dia més necessari. Com podem determinar si els gasos d’efecte hivernacle són els responsables de l’escalfament del planeta? com podem saber si la influència de l’home hi té alguna cosa a veure? Aquestes i moltes més preguntes poden ser resoltes perls models climàtics.

Una eina vital per a fer aquestes prediccions és la supercomputació. Els primers models, de fa ja anys tenien grans mancances i limitacions, degut als límits dels ordinadors del moment (afirmació que segurament faran els científics del futur sobre el present). Actualment, les grans màquines de les que disposem ens ajuden a fer prediccions de gran qualitat, a més poder de càlcul, més variables i més resolució (regions més delimitades).

El principal avantatge d’aplicar la supercomputació en aquest camp és que ens permet saber com afecten els canvis al clima mundial. Els models (validats empíricament) parteixen de càlculs fets sense res que distorsioni, només amb l’energia solar i, a partir d’aquí s’hi apliquen distorsions com ara gasos d’efecte hivernacle, erupcions volcàniques, …

Avui, durant els JOCS, diferents investigadors ens han explicat què fan i com. Alguns han parlat d’aplicacions directes de la supercomputació en el camp de la climatologia, demostrant, sense deixar lloc al dubte, que els principals responsables de l’augment de la temperatura del planeta són els gasos d’efecte hivernacle. D’altres xerrades han estat de menys aplicació directa i de més explicació teòrica (quines reaccions hi ha al medi ambient, per exemple), per a mi un xic més aburrides però prou interessants.

Fa temps que cerco quelcom que m’ajudi a tenir en ordre la meva bibliografia i, a més a més, que em generi els fitxers bibtex (pel LaTeX). Al principi generava els bibtex a mà, anava llegint articles, me’ls desava en un directori i els introduïa al bibtex. Després vaig reciclar una eina web, vaig modificar-la una mica, i tenir la bibliografia en una base de dades mySQL. Quan volia, fent un clic obtenia el fitxer bibtex.

Però tot això em semblava farregós. Res em permetia importar directament els articles des dels diferents motors de cerca (Isiknowledge, PubMed,…). A la vegada, la interficie, la vista de l’eina, no era amigable. En fi, necessitava quelcom útil, que funcionés amb Linux, que treballés amb bibtex i, si era possible, que fos programari lliure: Jabref!

Jabref està escrit en Java, et pots descarregar un simple jar i, per tant, és multiplataforma. Permet entrar a mà els diferents articles, llibres,… així com fer cerques directament a les bases de dades i importar la informació dels articles. Importa biblioteques ja fetes. Cites dels diferents motors de cerca. Es poden personalitzar moltes funcionalitats. Gestió de bibliografia per usuaris,… una infinitat d’utilitats rere una agradable interfície gràfia i, en programari lliure!

Aquest anyu ha sigut el primer en que he disfrutad de les festes de la Merced com a president. Puc dir, així una mica resumidu, que ha estat fantàstic. Han estat unes fiestes molt distretes, ideales per eliminiar totes les cabòries i disfrutar un ratu.

He pogut anar a molts concerts, espectacles de flamenc, actes folclòricus, … hi ha algun catalanus que es queixen que hi havia poca cosas en catalan però, no sé per que es queixen, ja hi habidu algun concierto en català i a más a más, els hem deixat fer castellets i gigantes. Ah! també hem pogut aprofitar el fòrum per fer concierts i tenir la gent distreta.

El millor de todes les festes, com a president, ha sigudo l’actuació dels castellets del dilluns. En Yordi em va deixar sortir al balcó i he disfrutat molt. També hi havia en Cárot. Primer, uns de gris han fet una torre d’un i els dos nens de dalt de tot han pujat fins al balcó. En Cárot m’ha dit que la tradició diu que és el “batlle” qui ha d’agafar el nen però, com que el “batlle” no hi era, quan els dos grisos que han pujat al balcó han agafat els nens, en Yordi i yo els hem agafat i ens hem fet una foto.

Después han comensat a fer més castellets més grosus. Aquí m’he enfadat amb en Cárot per que em feia callar (a mi, el president!), em deia que no podia parlar mentre els senyors s’enfilaven. A més a més, no em deixava aplaudir quan el nen -que m’ha dit que es diu acochadó- arribava a dalt de tot. Suposo que a la próxima reunió del gobiernu en parlarem.

Buenu, per resumir-los-hi-ho, estic contentu d’aquests dies. Hem tenidu molta gente distreta, sense preocuparse per la Val d’Hebron (que encara tenia problemes), les cercanías de RENFE,…

Fins l’anu que viene!

A Catalunya, cada dia que passa, tinc la sensació que hi ha una mena de burreguisme polític creixent. Els uns i els altres se superen dia a dia, amb mentides, falses promeses, discusions estàrils, descualificacions sense sentit,… Però és que, a més a més, m’adono de manera preocupant, que l’enemic el tenim a casa, ja sigui en forma de convergents que ara són nacionalistes com en forma de socialistes de dues cares.

Ara fa poc més d’un any, el conseller Nadal va prometre que “l’estiu vinent ja no hi haurà peatges troncals”. Enguany, aquests peatges, encara presents, han fet eternes retencions… l’any vinent? Fa una estona, per la ràdio, he sentit el mateix conseller anunciant que els peatges troncals seran retirats l’any 2009.

Ja hi ha un Nadal que ha plegat, el de Tarragona. Què espera per fer-ho el conseller? Nadal, plega! Ja n’hi ha prou de pendre’ns el pèl.

Correu electrònic que he enviat als del Bícing.

Hola,
us escric per notificar-vos que, tot i que en les darreres setmanes heu estat anunciant la nova ordenança a la vostra web, avui, l’he incomplert.

De fet, fa dies que es veia que la incompliria però, com que encara no estava vigent, no la podia incomplir.

En primer lloc, fins avui no l’he pogut incomplir ja que avui ha estat el primer dia de la setmana en que he pogut fer ús del “servei” degut als greus problemes de connectivitat que tenen les estacions.

Bé, fa dies que preveia que, fent ús del Bícing, incompliria la nova ordenança. I ha estat així. Aquest matí, com cada dia, he anat a l’estació del Carrer Villarroel cantonada Ronda Sant Antoni. La primera bicicleta que m’ha ofert l’estació no tenia timbre. L’he deixat. No podia pas incomplir la llei que el mateix Ajuntament que gestiona el Bícing ha fet.

He tornat a passar la tarja. L’estació m’ha ofert una nova bicicleta, aquesta vegada, amb timbre (cosa rara, la majoria no en tenen)! Però, a la que m’he posat a circular he vist que els llums no funcionaven. Ni el de davant ni el del darrere. He pensat que podia canviar de nou la bicicleta però anava tard i fa temps que hi ha problemes amb la il·luminació de les bicicletes (a mi no em funcionen quasi mai i la majoria de bicicletes que veig circular de nit van a les fosques, fins ara però no incomplíem cap ordenança -crec-).

Així que, tot i ser encara fosc he seguit endavant, amb una bicicleta sense llums. La meva pregunta, si m’hagués parat un agent de la Guardia Urbana, a qui hauría multat? a mi per anar a les fosques? o l’Ajuntament, propietari del servei?

Bé, bàsicament això, sapigueu que, tot i que per la web heu intentat avisar molt als usuaris, per desgràcia, pràcticament sempre, per fer ús del vostre “servei” cal incomplir les ordenances municipals.

En els darrers mesos, l’empresa on tenim allotjat L’ateneu.org, DreamHost, ha tingut força problemes. Han tingut caigudes de màquines i importants incidències a la seva xarxa. Tot plegat ha fet que de tant en tant i, durant períodes de dos o tres dies, hi hagi hagut greus problemes en pàgines, bases de dades i correu.

DreamHost ofereix molt per poc. Molta capacitat de disc, molt ample de banda, moltes i molt pràctiques utilitats, algunes pijadetes interessants,… i tot per un preu força raonable. L’única pega és que és un webshared (comparteixes recursos i no tens control sobre la màquina) i, cada vegada més, es nota. DreamHost ha crescut moltíssim (desconec si l’ampliació de maquinari ha estat proporcional a aquest augment) i, algunes vegades, atacs a DoS a webs concretes els han fet caure tot el sistema. L’empresa però, té un servei d’atenció al client dels millors que he tastat. Amables, propers, ràpids,… i això és el que m’ha fet aguantar i esperar. Quan les coses no van, ho admeten i miren d’ajudar-te i explicar-te,… un deu!

Un deu però… al final, la qualitat del servei acaba passant pel damunt i… anem de Los Angeles cap a Alemanya, a Netdirekt. Aquí no tindrem tant d’espai en disc ni tant ample de banda (tindrem el suficient de cada cosa), però, en canvi, gaudirem d’una màquina pròpia, 100% per nosaltres. Això té el petit inconvenient que, a banda de fer i mantenir webs, em toca fer d’administrador de sistemes… però, quan tot està en marxa, no és cap problema.

De fet, fa ja una setmana que la màquina està en dansa. Poc a poc vaig migrant webs i campanyes… així que, si en algun moment veieu que hi ha alguna web o servei caigut… paciència :-)

Hi ha una cosa que tinc clara des de fa molt temps: si no se m’ofereix un bon servei, reclamo. Com a treballador se m’exigeix, doncs com a consumidor i, més genèricament, com a ciutadà, també reclamo si crec que els serveix que rebo són deficients. Com a consumidor ho puc fer demanant el llibre de reclamacions i/o deixant de fer ús d’aquell producte o servei (fa anys que no tasto productes Pascual). Com a ciutadà, m’ho penso dues vegades abans de votar a segons qui.

Però, com a víctima d’un país colonitzat, també vull reclamar allò que se m’ha robat. Aquells diners que han marxat de la meva terra i no han tornat o ho han fet en part, en forma de deficient servei ferroviari, peatges, sistema de correus dement, ciutat a les fosques,… són tantes les coses que ens defineixen com a colònia.

Amb el temps m’he fet especialista en reclamacions a RENFE. No serveixen, directament i econòmicament, de massa, en Regionals només et comencen a tornar diners a partir dels 30 minuts de retard i, curiosament, els retards que pateixo són de 25, 28 i fins i tot 29 minuts. Mai arribo als 30 i, per tant, mai tinc compensació econòmica. Però reclamo. Reclamo per que hagin de tenir gent atenent les reclamacions, per que hagin de pagar els sous dels que se les llegeixen, per que s’hagin de molestar a enviar les cartes de “disculpa, seguirem millorant” (ho sento pel paper… ja el reciclo),… reclamo encara que només sigui per que surti a les estadístiques.

Ara, com a mínim els ciutadans de Barcelona, tenim una petita oportnitat de rebre una ínfima part del que ens han robat: ENDESA. Sovint, quan tens danys per manca de sumministrament elèctric has d’assumir allò de “fes-te fotre” i no veus ni un duro. A finals de juliol, l’ocupació ecspanola va deixar a les fosques la ciutat. La magnitut de la tragèdia fa que s’hi mirin poc a l’hora de tornar els diners… En principi a casa no havíem reclamat, però, fa uns dies, una amiga meva em va dir que ho fes. Amb la MªElena vam avaluar els “danys” (menjar i un sai) i vam fer la reclamació. Fa una estona m’han trucat i m’han dit que ens tornen 122€, el màxim que ens correspon per les hores que vam estar sense llum. Els “danys” són superiors, però caldria un peritatge (naturalment, no desem el menjar fet malbé de fa dos mesos), així que he acceptat la indemnització.

En condicions normals no ens hauríen tornat un duro, ecspana és ecspana, però ara estan al cas i no posen pegues. Animo a tothom, per desgràcia cal complir el requisit de viure a Barcelona o haver estat afectat per aquella apagada, a reclamar! per petits que fossin els danys, encara que justament aquell dia haguessiu omplert la nevera. Reclameu! Només cal trucar al telèfon d’atenció al client amb una factura a mà i llestos.

És una ínfima part del que ens han robat, però, com diuen els colonitzadors… menos da una piedra.

Apa, ecspanolets (aquesta vegada selecció de bàsquet), cap a casa.

Abans que res, no m’agrada fer això, quan descobreixo una errada en algun sistema ho comunico al responsable per que hi posin solució, potser la provo i la comparteixo amb els companys de feina, però llestos. Ara bé, quan ho comuniques i passen de tu, com és el cas, fer-ne difusió pot fer que el responsable en qüestió (i algú de sobre, potser) se n’adonin degut a que la gent ho empri més i, per tant, i acabin posant solució.

La biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili, com la majoria de biblioteques de les universitats catalanes, et permeten renovar els llibres que tens en préstec, ja sigui per telèfon o per internet. Pots anar renovant els llibres que tens mentre ho facis abans no hagi passat el termini del préstec. Si et passes, les webs t’avisen que t’has passat i no et deixen allargar el periode.

Ara fa un any em vaig passar. Havia estat fora i no m’havia enrecordat de tornar/renovar uns llibres. Passats tres o quatre dies de la data límit vaig entrar a la web i, efectivament, se m’avisava que no podia renovar el préstec i que els havia de tornar. Aquí ve la trampa, que vaig descobrir per casualitat. Era, més o menys, quelcom així…

Entres amb el teu usuari i clau i demanes per renovar els llibres. El sistema t’avisa que t’has passat de la data de retorn i que els has de tornar. Et retorna a la pàgina amb el llistat de llibres. Aquí comença el joc. Recarrega aquesta plana (crtl+R amb el Firefox) i… amb una mica de sort et mostrarà una nova data límit del préstec :-). Sino ho fa, torna a demanar pròrroga i repeteix el procés.

Ho vaig descobrir ara fa un any… em va anar molt bé. Ho vaig notificar, més d’una vegada, per correu als responsables de la biblioteca però mai vaig tenir resposta… i ho vaig oblidar (no abuso dels serveis bicliotecaris). Ara, un company de feina s’ha passat de termini… ha recordat aquestes instruccions i em diu que el forat encara és obert.

Apa, no n’abuseu i, administradors de la URV, solucioneu-ho, si us plau.

El dia 15 entra en vigor una nova desordenança de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta nova norma regula, entre d’altres coses, la circulació de biciletes per la ciutat: com ho han de fer, per on, equipament,…

Ara em vull centrar en aquest darrer punt, “l’equipament”, article 11:

Les bicicletes hauran de dur un timbre, i quan circulin de nit han de dur llums i elements reflectants (al davant de color blanc, i al darrera, de color vermell) degudament homologats que permetin la seva correcta visualització pels vianants i conductors.

Doncs bé, les bicicletes del Bícing no ho compleixen. No en vull parlar a mode de “pataleta”, sóc usuari molt habitual del servei i crec que tinc prou coneixement de causa…

Timbre, si bé fa uns mesos jo mateix explicava que a mesura que es deterioraven els timbres vells (no homologats) eren substituïts per nous, sembla que això s’ha aturat. Les bicletes noves (sí! hi ha més bicicletes!) porten, de sèrie, els cutre-timbre, que duren dos dies, però, quan s’espatllen (el més fàcil és trobar una bicicleta amb el timbre vell trencat), simplement els treuen. Cada vegada més em trobo amb bicicletes que, no és que tinguin el timbre trencat, simplement, no en tenen. Les bicicletes hauran de dur un timbre[...].

Il·luminació. Sí, les bicicletes tenen llum al davant i al darrere, el primer fa llum blanca per il·luminar i el segon, pampellugues vermelles. Un dels dos (no recordo quin) funciona amb una dinamo i l’altre amb una bateria que es carrega mentre la bicicleta està aparcada. Els llums s’encenen quan és fosc i la bicicleta està en circulació… Això podria ser un tros del manual d’ús, però, a l’hora de la veritat, és quelcom lluny de la realitat. El dia s’escurça i cada vegada més, circulo de nit: ho faig a les fosques. En cap de les bicicletes que he agafat de nit des que he tornat de vacances (4-5 en una setmana) ha funcionat la il·luminació. Ni s’ha engegat! A banda dels meus usos, sovint, quan veig -de nit- una bicicleta Bícing, aquesta va amb els llums apagats (tot i que no sempre). Tot plegat, extrapolant de manera una mica grotesca, fa pensar que el sistema d’il·luminació falla de manera greu.

Si tu vas amb una bicicleta pròpia incumplint aquest punt i et paren, suposo que et poden multar però… el Bícing no ho ha de complir, les bicicletes, l’empresa que ho gestiona, l’Ajuntament,… són una excepció? per que, suposo que si un barrufet m’atura per anar amb els llums apagats o no dur timbre, el reponsable és el propietari de la bicicleta, no? o sóc jo per no haver canviat de bicicleta en veure les mancances?,…

Crec que, el més adecuat, tot i que em dolgui, seria que, si no es poden -o volen- oferir bicicletes que compleixin les pròpies lleis que fa qui ofereix el servei, el dia 15, el servei de Bícing plegués i ens tornessin els diners.

Next Page »