Si l’any passat vam visitar l’exemple de l’autonomia que ens cal (pels no entesos, Portugal), aquesta vegada anem a veure una antiga colònia espanola (es van desfer dels espanols ja fa anys)… Crec que ja està tot a punt: motxilles tancades, mèmories i piles a la càmera, passaports, vacunes, farmaciola, guia, mapes,… tot a punt i cap a Guatemala!

Demà al migdia, la MªElena i jo agafarem un avió directe a Atlanta on arribarem deu hores després. Farem una escala de dues hores i mitja i tres hores més fins l’aeroport internacional l’Aurora, a Guatemala. Allà mateix, taxi fins a Antigua, ciutat colonial.

L’accés a internet suposo que no serà fàcil a tot arreu però, sempre que sigui possible, anirem explicant el viatge a través d’aquest bloc.

Ens veiem al setembre!

Interessant, còmica i alternativa d’interpretar l’èxti del “llançament” del Vista… gentilesa de la tira Ecol en català. Cliqueu sobre la imatges per a veure-la més gran.

Segons llegeixo al bloc de’n Jordi Galobart, a Terrassa erstan preparant un servei de transport públic amb bicicletes a l’estil Bícing de Barcelona anomenat Ambicia’t.

No puc dir gaire coses sobre el servei ja que l’adreça em retorna a la pàgina principal de l’ajuntament de Terrassa (suposo que seu ser per que empro Firefox -comencem bé-), però m’alegro que altres ciutats catalanes segueixin les passes iniciades ja a unes quantes ciutats europees. Espero, això sí, que facin realment un transport públic i obert a tothom (el bicing discrimina als estrangers i turistes).

Ara bé, tot i que m’alegro de la iniciativa i m’agradaria, com diu en Jordi, que s’engegui a d’altres ciutats com ara Sabadell, el servei s’hauria d’acompanyar d’un ambiciós pla de mobilitat amb bicicleta com han fet a París o van fer, ja fa anys, a Estocolm. De res serveix fer com a Barcelona, engegar un servei (al meu entendre, deficient), sense acompanyar-lo d’un bon pla per moure’s amb bicicleta. Com he dit altres vegades, posar 1500 bicicletes, quasi de cop, en circulació, posarà en evidència els problemes que hi ha en aquest aspecte.

Per altra banda, dies enrere vaig sentir com el senyor Nadal (conseller que hauria de dimitir) parlava del pla de mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons les seves paraules, el millor del pla és la creació de noves vies per a cotxes -amb peatges per limitar-ne l’ús- i una millora a les rodalies espanoles. Res de bicicleta. Res d’una bona xarxa de carrils bici a les principals viles i ciutats acompanyada d’una xarxa interurbana (com es fa a d’altres llocs). Res. És una pena. Jo no crec que em plantegi anar de Barcelona a Terrassa amb bicicleta, però sí, per exemple, a Ripollet, o de Ripollet a Sabadell, o de Cerdanyola a l’Autònoma,… però sinó hi ha plans… malament anem.

Celebro que es posin en marxa serveis estil Bícing, però, insisteixo, s’haurien d’acompanyar d’ambiciosos plans de mobilitat i no limitar-se a fer quelcom de cara a la galeria (al més pur estil socialista).

Magdalena Álvarez, ministra espanola de foment. Joaquim Nadal, conseller de política territorial i obres públiques. Dimitiu i plegueu! ja n’hi ha prou que ens prengueu el pèl.

La primera, lamentable, ens visita a l’estil colonial (suposo que per controlar que seguim generant-los ingressos), i diu que tot va bé, que els trens a vegades fallen una mica, que l’aeroport és dels millors del món,… És més, és incapaç d’explicar el que genera i el que s’inverteix en l’aeroport per que els aeroports espanols “funcionan en ré”. És més, l’aeroport funciona bé, no hi ha col·lapse… Dona, ja que ens teniu colonitzats, com a mínim feu-ho amb certa competència. Plega! marxa!

I en Nadal… l’enemic el tenim a dins! Hauria d’haver dimitit i plegat ja en diverses ocasions, ara ho hauria de fer per dignitat. Un governant ha de donar suport al seu ploble. No pot dir que les autopistes funcionen i que no cal aixecar barreres, que els trens els ha de seguir administrant RENFE, que si volem electricitat no en gastem,…

Amics polítics, agafeu el coet del que parlava fa un parell de dies i deixeu d’emprenyar.

Dies enrere em vaig trobar amb un fet un pèl sorprenent, però lògic. En anar a agafar la bicicleta, l’estació em deia que la meva targeta no era vàlida i que m’assegurés que estava emprant una targeta correcta. Em vaig estranyar, des que he tornat d’Estocolm (el 30 de juny) he fet ús del Bícing quasi a diari i mai havia tingut aquest problema. Vaig decidir agafar el metro (pel matí no hi ha massa temps) i provar de nou per la tarda.

Per la tarda, en una altra estació, el problema persistia. Tot i les meves reticències, vaig decidir trucar al 902… (dic reticències per que no m’agrada que un telèfon d’atenció al client sigui de pagament, i menys un 902 si les trucades es fan des de la mateixa ciutat -un 93 seria més barat per l’usuari-). A aquest telèfon la noia que em va atendre al moment em va indicar que la targeta de crèdit que vaig associar al meu compte Bícing havia caducat. És cert, caducava el 06/07, però no vaig pensar a actualitzar el compte Bícing (la majoria de serveis t’avisen d’això). El més curiós és que el servei va funcionar durant quasi un mes després que hagués caducat la targeta… Vaig entrar al compte bícing, vaig canviar la caducitat i llestos.

Si us trobeu amb el mateix problema, ja sabeu per que és. Per variar, la gran i “inmillorable” gestió del servei fan que la cosa no deixi de funcionar el mateix dia que caduca la targeta, que no t’avisin que està a punt de caducar i cal actualitzar-la i que l’estació et dóni una informació tant críptica que et forci a trucar al 902…

Ara, a les notícies de TVE3 estan parlant del col·lapse de l’aeroport del Prat. AENA diu que és normal, que això entra dintre de la normalitat en dies punta. En resum, que les terminals no estan preparades per engolir els passatgers i maletes que sí en canvi poden engolir els avions que arriben i surten d’aquest aeroport. És normal, infraestructura de Catalunya col·lapsada. És normal.

RENFE no funciona, és normal. Un tren és aturat durant dues hores (regional, no Rodalies!), ningú diu res, els mossos i bombers impedeixen a la gent que surti del tren. És normal.

Electricitat. Quatre dies amb mitja ciutat a les fosques. La xarxa elèctrica no suporta una incidència greu (els enginyers diuen que una bona xarxa hauria d’aguantar un parell d’incidències d’aquest tipus). No passa res, és normal. Dies després, quan el problema ja esta “solucionat” (diuen), tenim gran part de la ciutat alimentada per generadors. Contaminació, soroll, pujades de tensió, talls temporals,… és normal. I més normal encara si no se soluciona fins al febrer.

Ah! i les autopistes. Deficients. Petites i amb peatges. Peatges troncals que el senyor Nadal (conseller) que hauria d’haber plegat infinitat de vegades, fa un any va prometre que ja no hi serien. En fi, cues de 70 quilòmetres, ben normal.

Infraestructures catalanes, és normal, és normal que no funcionin, que no s’hi inverteixi,…

Posem tots els polítics, d’aquí i d’allà, dins un coet amb direcció al sol. És normal, quan una cosa no funciona, se’n fa fora al responsable.

Ahir al vespre, quan tornava cap a casa d’una reunió, una idea va començar a donar voltes pel meu cap. Cal dir que tornava d’una trobada que incita a aquests tipus d’idees. Quelcom més o menys sonat, però inofensiu, per fer per la Diada: posar un adhesiu “CAT” a les bicicletes Bícing. Enganxar 1500 adhesius és relativament senzill, a més a més, es podria anar amb bicicleta, d’estació en estació, on les bicicletes del Bícing ens estarien esperant.

Només mancava una cosa, abans de compartir la idea, volia saber si realment era factible, és a dir, volia mirar (no ho recordava) si a la part del darrere de la roda del darrere hi havia quelcom, no volia pas tapar cap “logo” ni similar. Aquest matí ho havia de mirar.

I, arribat aquest matí, quan m’he acostat a l’estació del carrer Villarroel amb ronda Sant Antoni per agafar la bicicleta… pràcticament totes teníen un “CAT” enganxat al darrere! L’estació estava quasi plena i només un parell de bicicletes estaven “netes”. L’estació de Floridablanca amb Casanova també havia “patit” l’acció. Pel camí m’he trobat amb alguns ciclistes Bícing i algunes de les bicicletes també teníen l’adhesiu!

En fi, algú se m’ha avançat, sigui qui sigui, el felicito per l’acció. Ha estat quelcom que no ha afectat totes les bicicletes/estacions, la meva idea volia fer quelcom massiu, totes de cop, en una nit, però ha estat bé, original. D’aquí al setembre poden desaparèixer molts adhesius i… potser caldrà fer una repassada… però, de moment, algú ha començat, una acció un xic local, però ha estat bona, tot i que admeto que la meva idea no era mooolt original, m’alegro que algú hi hagi pensat!

Continuem la nit de la Diada?

Actualització: en Marc m’avisa que hi ha un video de l’acció.

Fa uns dies ho vaig llegir al bloc d’Això toca, i ahir m’ho van confirmar: han aixecat de nou el Brau que els espanols tenen al Bruc. Símbol del zoombisme colonitzador de l’Iperiet de ponent. És més, sé de primera mà (fonts igualadines) que la figura metàl·lica s’acompanya d’un drap que oneja al peu de l’A2.

Veient l’afer des d’un punt de vista positiu, agraeixo als colonitzadors que hagin alçat de nou aquesta figura, fa ja massa temps que ens estem adormint i, quelcom com aquest brau, ens anirà bé per despertar de nou la imaginació. Tornem a pintar-lo de vaca, vestim-lo amb l’estelada, capem-lo, fem-lo gat,… però… al final, sacrifiquem-lo.

Els amics de la LA i altres ridiculistes ja tornen a tenir feina! Gràcies!