Ahir, un comentari de’n Jordi en un escrit d’aquest bloc, on parlava de l’historial del Bicing, em va fer pensar. En Jordi ens deia que “quina por això de l’historial del Bicing”, queda registrat on i quan agafes la bicicleta i on i quan la deixes! Això em va fer pensar una mica sobre la privacitat, la menudesa d’algunes queixes (Jordi, si us plau, no t’ho prenguis malament), i com passem o acceptem violacions molt més greus.

És cert, l’evolució, gaudir de més serveis i qualitat de vida, luxes a vegades, ens pot fer perdre privacitat, anonimat. Hi ha casos, com el del Bicing, que no els considero gens greus. Ho deia en la meva resposta al comentari de’n Jordi, crec que, en aquest tipus de servei, és totalment necessari “monitoritzar” els usuaris i bicicletes, saber qui, quan i on ha fet servei una o altra bicicleta. Quan et dones d’alta del servei (en aquest i molts d’altres) acceptes unes condicions d’ús i t’has de refiar del compromís de la companyia o administració de no fer ús de les teves dades.

Sovint ens queixem d’aquestes coses, “oh! els del Bicing coneixen els meus moviments!”, però passem per alt situacions diverses, algunes molt més greus (al meu entendre) que, fins i tot, acceptem sense cap mena de queixa. En voldria posar alguns exemples (de greus i no tant greus).
(more…)

A la web del Bicing es pot consultar l’ús que es fa del servei, l’històric. Fins avui només m’apareixia un curt trajecte que vaig fer el segon dia de l’inici del servei, i prou. He escrit diverses vegades per avisar que no funcionava, com a mínim a la web, i sempre m’han respost que tenien algun problema tècnic. Molts usuaris ens plantejàvem com podien tenir control dels usos (i temps) si no funcionava l’històric,…

Aquest matí he vist que començaven a aparèixer trajectes al meu historial d’ús del servei. Ara ja surten tots (fins i tot un de fa un parell d’hores). Així doncs, el problema estava a la web, a l’actualització de la base de dades i no al sistema en si, cosa que hauria estat molt més greu.

He de dir que aquests dies m’ha anat molt millor, bicicletes en més bon estat (es nota quan n’agafes una de les noves i les antigues sembla ser que tenen més manteniment), bones rotacions (quan he trobat una estació buida/plena de seguida ha aparegut un altre usuari/a),… “Només” cal destacar que avui, en arribar a l’estació de Villarroel amb Ronda Sant Antoni l’estació estava plena, he apropat la targeta per provar si m’indicava alguna altra estació (com hauria de passar -sé que n’hi ha una només a dos carrers) i, el “sistema” em deia que ja tenia bicicleta, quan m’hauria d’indicar l’estació més propera amb places buides…

Ahir, dins el cicle de cinema Refugiats: Vides en trànsit, organitzat pel CaixaFòrum de Barcelona, vam anar a veure la pel·lícula documental Vete y vive, de Radu Mihaileanu.

El film ens porta als camps de refugiats del Sudan, a mitjan dels anys 80, quan ciutadans de diferents països d’Àfrica hi cerquen refugi. Dins aquest context, milers de falasha (jueus d’origen etíop), són “transportats” cap a Israel. Un nen, negre, de nou anys, és forçat per la seva pròpia mare a abandonar el camp del sudan camí d’Israel. Allà adopta el nom de Salomó i apren falsos noms dels pares, germans i avis, per a fer-se passar per jueu.

A Israel aprèn les tradicions i pràctiques jueves amagant el seu passat cristià. Es veurà rebutjat per aquells a qui vol seguir, el seu secret l’engabiarà al passat i, tot i ser acollit per una nova família, no se sent d’enlloc, marginat i apartat, sense rumb i amb un passat lluny de la seva suposada terra d’acollida.

Una pel·lícula llarga, 148 minuts, però amena, dramàtica, plena de sentiments. Una d’aquelles pel·lícules que no et deixa indiferent, però tampoc et fa pensar “pobre noi”, força i dramatisme, sensació de responsabilitat per passivitat. Un film fora dels circuits comercials però que, si teniu temps i ocasió de veure, us la recomano.

Quan va aparèixer el Bicing, a mitjan de març, vaig celebrar la iniciativa. Al principi, quan encara érem quatre usuaris, ho vaig provar i funcionava perfecte. Però, vaig marxar a Estocolm i, fins ara que he tornat, no he fet servir el servei com a transport públic.

L’Ajuntament, per pressions de les empreses de lloguer, insisteix a presentar el Bicing com a un transport públic. Em sembla molt bé, jo l’intento emprar com a tal. A més a més, reconec que a Estocolm feia servir el l’Stockholm city bike (el seu Bicing) com a mitjà de transpot lúdic… en retriment de les diferents empreses de lloguer (els preus no eren els mateixos…). Però, si presentes un servei com a transport públic, has de garantir que es pugui emprar com a tal.

M’explico. Un transport públic he de garantir un servei, oferir una confiança que permeti als usuaris fiar-se’n i saber que en podran fer ús. Per exemple, el mal servei de RENFE ha propiciat que la gent agafi més el cotxe, per què? doncs per que sinó sé segur que si el servei funcionarà, empraré alternatives. Estic d’acord que sempre hi pot haver incidències, un bus es pot espatllar, el metro pot aturar el servei temporalment,… però a banda d’aquests fets puntuals, quan vas a buscar el metro o esperes el bus en una parada, saps que el tindràs, que passarà i en podràs fer ús. Renfe és una altra història.

El Bicing, si és un transport públic, ha de garantir també el servei. És nou i s’està mirant com funciona, siguent comprensiu, puc entendre que a vegades hi hagi algun problema. Però… es pot entendre si es parla només d’”algun problema”. I no és el cas. Aquesta setmana, quan he començat a fer ús del servei com a transport públic, he començat a patir les seves deficiències: estacions amb bicicletes anunciant que no n’hi ha (el servei tècnic diuen que és culpa dels usuaris que les tornen malament, però, quan això es repeteix en el mateix moment en quatre estacions,…), bicicletes en mal estat, estacions buides,…

El que més em preocupa és que si bé els rumors diuen que després de l’estiu es seguirà estenent el servei (avui som a sis de juliol -primera fase en teoria acabada l’1- i encara manquen estacions…), des de l’ajuntament, diuen que la solució radica en el fet que els usuaris es cansaran, alguns es donaran de baixa i així la proporció usuaris/bicicletes serà raonable (ara és bestialment desproporcionada). Així doncs, ens trobem davant quelcom “marca BCN”, inútil. Bona idea, però que acabarà decepcionant a aquells que realment en volem fer un ús com toca. Quelcom de cara a la galeria.

Avui llegeixo al Punt que una possibilitat per impedir l’ús lúdic de les bicicletes pot ser forçar una espera d’un quart d’hora des de que deixes una bicicleta fins que la tornes a agafar. Però… què passa si agafes una bicileta que no està en condicions? (a mi m’ha passat). Quan t’hi trobes cal deixar-la i agafar-ne una altra, però… si pel mig ha de passar un quart d’hora… S’estan fent les coses sobre la marxa, les altes d’usuaris han desbordat les previsions, però no s’està reaccionant.
Em sembla fantàstic que ens presentin el Bicing com a nou transport públic! ara només falta que no sigui quelcom només de cara a la galeria i funcioni com toca.