El 19 d’agost de l’any passat, una incidència va aturar una central nuclear dels Estats Units. Hi havia algun tipus de problema amb les bombes d’aigua del reactor, que van quedar bloquejades, cosa que va aturar la central.
Les investigacions posterios, per mirar d’aïllar la causa del problema de les bombes, van determinar que un excés de dades, data storm, en la xarxa de dades de la central, en va ser la causa. En el seu moment es va concloure que aquest tràfic desmesurat havia estat produït per l’avaria d’un PLC (de l’anglès, programmable logic controller, ara no sé com traduïr-ho al català).
Fa una setmana, però, els responsables de “ciberdelictes” de la policia van demanar a l’equivalent nord-americà de la comissió nacional de l’energia atòmica, que reobrissin el cas i que tinguessin en compte la possibilitat que la tempesta de dades que havia aturat la central vingués de l’exterior. No es descarta un possible “atac” des de l’exterior.
Suposo que cal reflexionar sobre l’energia nuclear, i les paranoies de seguretat (sempre hi ha algun forat i potser ja és hora de desemparanoiar-se). Per cert, tres anys abans, una altra central, també dels Estats Units, va patir quelcom similar. Aquella vegada, però, va ser causa d’un bug ens els sistemes informàtics que controlaven la central, que funcionaven amb Microsoft Windows. Potser també cal reflexionar sobre deixar els sistemes crítics en mans d’aquesta empresa… :-)
Doncs, sí, m’acabo d’inventar el CACB. Una xorrada però que espero que em sigui ben útil.
Darrerament, els formularis de les pàgines de les diferents campanyes de L’ateneu.org eren bombardejats, cada vegada amb més intensitat, per gent amb ganes de tocar la moral. El que més rebia era el formulari per afegir comentaris a la web de la campanya Indrets dels Països Catalans. Aquesta web es nodreix bàsicament de les aportacions i comentaris de la gent i, el fet que els comentaris s’omplin de brossa, els fa completament incòmodes i inoperatius. He perdut hores esborrant brossa, a vegades més de 4000 missatges en una setmana!, cosa que, realment, és inviable.
Doncs bé. Calia instal·lar quelcom contra la brossa… Tenia dues opcions: A)fer validació per correu electrònic i, B)posar el típic dibuixet amb un codi. La primera la vaig descartar per la incomoditat que representa per l’usuari a banda de la càrrega inútil del servidor de correu i de la mandra que em feia programar-ho. La segona, la del codi, m’atreia, però és un pal. A vegades hi ha webs que ho posen tant críptic que costa llegir-ho, fins i tot amb ulls humans!!!
La solució? implementar el CACB, idea originària del codi però, amb simpatia :-). És molt senzill, a l’usuari se li diu que faci una suma i introdueixi el resultat a la casella, si el resultat quadra, perfecte, sinó… Fuck you, educadament, això sí. Lo bo, a banda que només he necessitat dos minuts per implementar-ho, és que la pregunta es fa en català… i com que, de moment, no crec que els robots escombriaires sàpiguen llegir català, estic cobert. Si algun dia comença a entrar brossa de nou, canvio la pregunta, i llestos.
Actualització: l’eina és infalible… ja fa tres hores dos dies que funciona i no s’ha colat res. Insisteixo que el ritme era trepidant. :-)
Soy Sant IGNUCIO, de la Iglesia de emacs, y bendigo tu computadora.
Richard Stallman
Divertídissim vídeo de n’Stallmant fent de Sant del programari lliure, a més a més, el seu castellà de guiri li dóna, encara més, un toc humorístic.
Pels no iniciats. En Richard Stallman és el pare del moviment GNU, del programari lliure. En el video, entre d’altres coses, fa referència emacs (un editor lliure) i a vi, un altre editor. Jo em quedo amb el vi, però hi ha molt fanàtic de l’emacs. Apa, disfruteu!
El mail està fet. Els darrers anys hem abocat tones de diòxid de carboni a l’atmosfera, causa principal de l’efecte hivernacle i de l’escalfament del planeta (amb totes les conseqüències que comporta). És necessari i urgent frenar aquests abocaments atmosfèrics. S’han de frenar primer i, després, reduïr-los en la mesura que sigui possible.
Però el mal està fet i, suposant que ara aturéssim en sec les emisions de diòxid de carboni, l’atmosfera ja n’està molt carregada. Amb aquest argument, sovint, he pensat que seria necessari quelcom que fixés aquest gas, alguna cosa que el retirés de l’atmosfera. És una d’aquelles idees que et passen pel cap, hi dones voltes, però creus, esperes, que algú ja ho estigui fent. El més senzill és plantar, tenir grans i verdes extensions vegetals. La pega però és que requereixen aigua i els vegetals només fixen diòxid de carboni en presència de llum (fotosíntesi). Una altra cosa podria ser fer cultius bacterians. Modificar genèticament un bacteri és molt senzill i relaitvement poc costós. Així doncs, podríem tenir un cultiu gegant de bacteris modificats amb una entrada d’aire i una sortida. I llestos!.
Però… en Jordi alguna vegada ho ha comentat… I si el futur és al mar?. Doncs bé, avui el diari El País publica un article on s’apunta la possibilitat de “conrear” grans extensions oceàniques amb plàncton amb la finalitat que aquestes algues microscòpiques es dediquessin a “menjar-se” el diòxid de carboni atmosfèric. La idea, el que fan les proves pilot, és disoldre en regions oceàniques concretes, grans tonelades de ferro, nutrient principal d’aquests organismes, per afavorir-ne la proliferació. Hi ha dues empreses que hi estan treballant, Planktos i Climos, que veuen la fixació del diòxid de carboni atmosfèric com anegoci: com més contaminis, més cultius hauràs de pagar.
Els detractors de la idea però es pregunten què passarà amb el diòxid de carboni fixat si els cultius es moren? es tornarà a alliberar? s’incorporarà a la cadena tròfica oceànica? Un altre argument però és el que diu que si bé el plàncton fixa diòxid de carboni, el seu metabolisme alliberà metà i òxid nitrós, dos gasos que tenen efecte hivernacle. El seu efecte però és inferior al del diòxid de carboni.
Tot són opcions, i el cas aquest concret, un negoci. Però està clar que cal fer-hi alguna cosa. I, insisteixo, no n’hi ha prou en contaminar menys, cal intentar, també, netejar una mica.
Avui he anat a Uppsala. Fa temps tenia ganes de visitar aquesta ciutat i veure els jardins botànics i cases de’n Linné, avui ho he fet. En parlaré més endavant. Hi he anat amb tren i se m’ha acudit fer una comparativa. Les comparacions són odioses, i més en aquest cas :-)
Quan estic a Barcelona, cada dia vaig a treballar a Tarragona. Com que sóc bon minyó (i crec que una mica massoquista), agafo el tren: Regional/Catalunya Express (l’únic que canvia és la tarifa, però no el temps ni el servei), de RENFE. Barcelona i Tarragona estan a uns cent quilòmetres, que, curiosament, és la mateixa distància que hi ha entre Estocolm i Uppsala. Sabeu ja per on vaig?
Estocolm < --> Upsala. Vaig comprar els bitllets ahir la nit, per internet. La pàgina està traduïda a l’anglès i no vaig tenir cap problema, al final de la compra vaig obtenir un localitzador. Aquest matí he anat a l’estació i m’he dirigit a la màquina corresponent per recollir els bitllets. He introduït el localitzador i m’he imprès els bitllets. Puntialitat, tant a l’anada com a la tornada, ha sortit a l’hora en punt i ha arribat clavat. Pel que fa al tren, anava en segona classe (hi ha diferents classes), però en pujar m’he pensat que m’havia equivocat. Els regionals són trejectes més o menys llargs i, per tant, l’espai entre els seients és molt ampli, confortables, amb tauleta com els avions,… Ja us dic, pensava que havia pujat a primera classe. Preu, 64 corones (uns 7 euros) per trajecte. Durada del trajecte (d’uns 100Km), 40 minuts.
Barcelona < --> Tarragona. Per internet pots consultar els horaris i prou! si vols viatjar amb alguna cosa superior als regionals, pots comprar bitllet per internet. Això sí, en unes hores concretes (els de RENFE són l’òstia!), la primera vegada l’has de recollir a la taquilla i les altres a unes màquines automàtiques (a Tarragona, sovint, no en funciona cap -no és que les empri, però m’hi fixo-). La compra a l’estació en màquines automàtiques és impossible, quan n’hi havia no acceptaven targeta però sovint no funcionaven. Fa mesos ja que les han retirat (parlo de les de regionals). Puntualitat, tots la coneixem, una mitjana de 10-15 minuts tard a l’anada i que s’incrementa fins uns 25 a la tornada. Qualitat dels trens. Si tens sort i aquell dia passa un dels més nous, prou bé, però… sobretot a la tornada, sovint passen trastos en els que no m’hi caben les cames, incòmodes i atapeïts. A la tornada, a més a més, acostuma a haver-hi gent dreta (recordo que estic parlant de Regionals!). Aquí no hi ha diferència entre classes però hi ha el Regional i el Catalunya Express, la diferència només és en el preu, a les hores de més afluència, passa el mes car. Preu, 5,6 euros, durada del trajecte (d’uns 100km), 1 hora i 20 minuts (això és l’horari, la realitat és ben diferent).
Suposo que calen poques explicacions. Però en faré alguna. Si bé el suec és més car, cal pensar que el nivell de vida també és superior, i, per tant, els sous també (un becari, per exemple, cobra uns 300 euros més que jo, que també sóc becari, ells però tenen seguretat social, atur,…). El servei no té ni punt de comparació. Sé que només l’he agafat un dia (a vegades RENFE també va a l’hora -comptades-), però em consta que normalment els trens suecs van bé, és més, al mínim retard, tornen diners.
Per desgràcia, el que pitjor funciona al nostre país és allò que és més important i que, a la vegada i tristament, està monopolitzat per l’estat que ens ocupa.
El cap de setmana passat vaig fer una pausa nòrdica per tornar, per uns dies, a Barcelona. I em va passar el que sempre em passa quan torno de passar uns dies en un país més civilitzat: el primer xoc, a l’aeroport.
Vaig viatjar amb Sterling, el vol havia d’arribar a les 18:20h, aquell vespre havia de ser a Barcelona i l’horari m’anava molt bé. El vol va arribar mitja hora tard, segons ens havien dit, a Estocolm hi havia problemes de trànsit aèri i vam sortit tard. Però… l’arribada al Prat ho va acabar de complicar tot. Anem a pams.
Sense finger, com passa cada vegada més sovint, l’avió ens va deixar a l’altra punta de l’aeroport. Així, l’arribada a la terminal és mooolt més lenta! primer, cal baixar, pujar al bus, passejar amb el bus, i finalment, entrar a la terminal.
Recollida de maletes, la típica odisea però augmentada!. La sala de recollida d’equipatges estava en obres, cosa que incrementa encara més el caos, ja habitual… Després de mitja hora d’estar esperant a que sortissin les maletes, el vol va desaparèixer de la pantalla. Desconcert. A les pantalles generals tampoc hi era. Passada una estona de corredisses vigilant que les maletes no sortíssin ves a saber on… megafonia: “Pasajero de Ertocolmo, cinta veintisei”. I llestos. Desconcert en les cares sueques i ràbia continguda dintre d’algun de nosaltres. Una bona estona més tard (en total crec que vam estar ben bé una hora llarga), van sortir les maletes.
Em vaig quedar però amb la frase de la “cinta veintisei”. Però, a veure, on anem? què volem? aeroport internacional i tenim aquesta mena de passarells parlant per la megafonia? Sí, passarells. Però, com se li pot ocórrer a algú amb dos dits de front deixar anar aquesta frase i quedar-se tant ample? Suposo però, que el molt respectable senyor deu ser dels típics que quan li parlen en quelcom diferent del castellà es queixa i que quan surt a l’estranger exigeix que li parlin en castellà.
Finalment vaig agafar la maleta i vaig optar pel taxi per anar al centre. El tren ja feia estona que estava descartat (després d’això em negava a posar-me a les mans de RENFE) i la cua que hi havia a la parada del bus, més l’estona que tindria de la parada a casa, em feien sospitar que amb aquest mitjà tampoc arribaria. A la parada de taxis, un parell d’ecspanolets més intentaven dirigir la gent i s’emprenyaven quan algun guiri no els entenia amb la llengua de l’imperiet de ponent.
Potser la culpa no és només d’aquests mascles ibèrics (suposo que és el que es pensen que són) que parlen per megafonia o que dirigeixen els clients dels taxis, els co-responsables de tot plegat són, primer els polítics, que són incapaços de gestionar bé i, segon, la societat, per desgràcia, ecspanola i a la que pertanyo, que està uns quants anys enrere. Això sí, “a por ellos” i “somos los mejores”. Oprimits per la “grande i libre”.
Abans de la gelada és la darrera entrega de la sèrie de novel·les políciaques de l’escriptor suec Henning Mankell. Amb ella però, comença una nova saga, la de la filla del famós inspector Kurt Wallander, Linda Wallander. Linda, que tot just ha sortit de l’acadèmia de policia d’Estocolm, torna a Ystad per començar les pràctiques a la comissaria on treballa el seu pare.
En arribar al seu poble natal, Linda, es retroba amb antigues amigues, Anna i Zebram. Però, dies després, Anna desapareix misteriosament, a la vegada que Linda i el seu pare descobreixen restes d’una dona assassinada brutalment en un bosc proper. Paral·lelament, es succeeixen diferents episodis rituals que consisteixen en matar animals calant-los foc.
Els origens de tot són llunyans en el temps i en l’espai: un suposat suicidi col·lectiu a la Guyana l’any 1978. Linda, en veure’s afectada directament a causa de la desaparició de la seva antiga amiga, s’involucra en el cas, treballant al costat del seu pare, i coneix a Stefan Lindman (protagonista de El retorn del professor de ball), company de feina, amb el que es comencen a entendre.
Una història trepidant que t’atrapa des de bon principi i que et manté els nivells d’adrenalina al màxim en tot moment.
La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure creada per voluntaris d’arreu. Tothom pot accedir al portal, afegir nous articles i/o ampliar els ja existents. És quelcom obert, tant pel que fa a la possibilitat de participar-hi afegint informació com fent-ne ús. Bé, molts la coneixeu, no cal entretenir-me en explicar què és.
La versió catalana, engegada el març de 2001 amb sis articles, ha crescut a molt bon ritme, creixement que cada vegada és més ràpid. Avui, mirant el nombre d’articles que conté (ara mateix 59.054 -fa cinc minuts n’hi havia dos menys-) m’he adonat que estem a punt d’arribar als 60.000! aleshores he recordat la fita dels 20.000, la recordo no massa llunyana… el 19 de novembre de 2005 (la data concreta l’he tret de la mateixa Viquipèdia). Mirant l’evolució… he vist que fa tansols uns mesos, al gener d’aquest any, que s’ha arribat als 50.00 articles i aviat en tindrem 60.000!!!
És cert que a vegades el contingut d’alguns articles és més aviat pobre i cal recórrer a d’altres idiomes per ampliar coneixement. Però és tot un mèrit que la llengua catalana, sovint marginada, apartada i dividida, tingui aquesta presència en aquests tipus de serveis i a la gran xarxa en general. Som un poble actiu, voluntariós i hi som.
De moment, a la Viquipèdia, estem al grup de més de 10.000 articles. Espero que l’any vinent poguem arribar al grup dels de més de cent-mil! ens posaran, aleshores, entre les principals llengües de la portada? o l’imperiet de ponent farà de les seves per evitar-ho?
Fa una estona he llegit a Vilaweb que el F.C.Barcelona ha estrenat un canal de televisió a la xarxa. Previ pagament de 50 euros l’any, es pot accedir a diferents videos del club. A can Barça, tot i presumir que són més d’un club i coses similars, no són gaire oberts de mires ja que, segons diu la noticia de Vilaweb,aquest nou “servei” del Barça només funciona amb Windows.
Jo, tot i haver llegit la notícia, he decidit accedir a la web a veure què passava. Volia saber si no es veia res, si es desmontava la pàgina,… o qualsevol nyap que acostumen a fer alguns mal webmestres. En entrar m’ha sortit un rètol:
EL SISTEMA OPERATIU NO HO SUPORTA
El seu sitema operatiu Linux i686 no ho suporta.
Aquest servei només és possible en els sistemes operatius Windows.
Aquí hi ha dues coses. Primer, qui no suporta a qui? jo crec que és aquest nyap mal fet el que no suporta el meu sistema operatiu, no? Em fa ràbia que quan em trobo en aquests casos se’m digui que sóc jo el problema. Hi ha estàndards, sistemes oberts, … la xarxa és gran i és fàcil compartir i obrir-ho tot a tohom! però no, els que són més que un club es tanquen i van contra això. Simplement vull remarcar això, el meu sistema operatiu no és el problema. El problema és la ineptitut de certes maneres de pensar. Com a mínim tindria la decència de canviar l’avís i dir que la pàgina no està optimitzada per res més que no sigui Windows.
I, la segona. Els de can Barça, sovint, a banda de presumir que són més que un club (però lligat amb això) es venen com a representants de Catalunya, de la llengua, cultura,… els vull informar, només per que ho sàpiguen, que quina llengua promouen quan forcen a fer ús d’un sistema que es passa el català pel forro? Sí, ens diran que el Vista es traduirà al català (hauria d’haver sortit en català al principi, després al març,…), algú ha vist algun Windows Vista en català? no, és que ara, finalment, sembla ser que serà un pegat que s’haurà de descarregar d’internet. Això sí, som més que un club i volem representar Catalunya. A mi no!
Aquesta darrera reflexió va pel Barça i pel 3alacarta… encara no funciona amb Linux. I no s’hi val que em diguin que, en el cas del 3alacarta, no només funciona amb Windows i que també ho fa amb Mac… al cap i a la fi, el tema llicències és el mateix i el lingüístic igual (de fet, em sembla que Mac és encara pitjor).
Les ONGs Farmacèutics Mundi i Mèdicus Mundi Catalunya ens presenten, dins el marc de la campanya La Salut en el Mil·lenni: una signatura pendent, la Mostra de films i fotografies "La Salut en el Mil·lenni", els dijous del mes de maig als cinemes Verdi Park de Barcelona. Les projeccions es faran a un quart d'onze (22.15h) i l'entrada és gratuïta.
La Mostra de films "La Salut en el Mil·lenni", que es realitzarà els dijous a les 22.15h al Cinema Verdi Park de Barcelona (C/Torrijos, 49. Barcelona), pretén donar a conèixer l'evolució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni en matèria de salut, així com oferir una visió crítica de l'estat de la salut en els països empobrits.
La mostra constarà de 4 documentals que abordaran les problemàtiques de: la mortalitat infantil, la salut materna, la SIDA, la malària, el Chagas i l'accés als medicaments. Es comptarà, també, amb la participació de directors i directores dels documentals i d'especialistes en aquestes temàtiques.
10 de maig de 2007. OBJECTIU 4: reduir la mortalitat infantil
• En el mundo a cada rato. Diversos directors/es. Espanya 2004. 116'
17 de maig de 2007. OBJECTIU 5: millorar la salut materna
• Mon enfant, ma soeur, songe à la doluleur. Violaine de Villers, Bèlgica 2005. 53'
• Historia de Rosa. Florence Jaugey, 2005. Nicaragua 2005. 30'.
24 de maig de 2007. OBJECTIU 6: Combatre el VIH/SIDA, malària i altres malalties.
• Invisibles. Mariano Barroso, Isabel Coixet, Javier Corcuera, Fernando León de Aranoa, Wim Wenders. Espanya 2007. 100'.
31 de maig de 2007. OBJECTIU 8: Fomentar una associació mundial per al desenvolupament
• Chagas, un mal escondido. Argentina 2005. 90'.
Paral·lelament, del 3 al 31 de maig al vestíbul del Cinema Verdi (C/Verdi, 32.
Barcelona) tindrà lloc la Mostra fotogràfica del projecte d'atenció a les víctimes de violència sexual a la República Democràtica del Congo de armacèutics Mundi i del projecte de millora de l'atenció primària de salut a oçambic de Medicus Mundi Catalunya.
