L’illa de l’esperança, de Joanne Harris, és un llibre positiu però un xic depriment. Nostàlgic i somniador. Tira endavant però va enrere. Fa plorar però esperona. És un llibre que genera un torrent d’emocions i sensacions contradictòries entre elles que acaben desembocant en una mena d’esperança nosatàlgica en el futur. A superar entrebancs per fer el demà un xic millor.

La Mado, que fa deu anys havia fugit amb la seva mare, torna a Le Devin, una illa perduda i aïllada al mar del Nord. La mare ha mort i la Mado deixa el seu pis de París per tornar a la terra que l’ha vist néixer. Le Devin és una illa petita, amb dues comunitats, Les Saltans i Les Housinns, enfrontades, que lluiten per sobreviure en l’oblit. L’arribada de la Mado a l’illa suposarà una nova empenta per l’abandonada comunitat de Les Saltans, una alenada d’aire fresc. La gent, empesa per la monotonia del temps és reàcia als canvis, canvis que arrossegaran la petita comunitat a mirar endavant, a enterrar antics enfrontaments i a prosperar. Canvis però que faran ensopegar l’envellida població, però que es tornarà a aixecar. Canvis que faran que la Mado conegui el passat tràgic que turmenta el seu pare.

Un llibre per llegir i gaudir. No només és una història. És un torrent d’emocions.

Avui, a Vilaweb, ens ofereixen un vídeo força interessant: El retorn del falcó pelegrí a Barcelona. Cal dir que m’ha sorprès, ja que normalment no tracten aquests temes. Un reportatge interessant i de prou qualitat.

Fins a mitjan anys setanta hi havia hagut falcons pelegrins a Barcelona. Però la dictadura franquista va afavorir-ne la caça legal fins a fer-los desaparèixer. Però avui, mercès a un procés de reintroducció engegat el 1999, ja torna a criar a la ciutat: n’hi ha quatre parelles i una vintena de caps. En aquest vídeo, que mostra els falcons de Montjuïc, els biòlegs dissenyadors i executors del projecte expliquen com s’ha recuperat el falcó.

El projecte fou proposat per l’empresa d’estudis ambientals Thalassia i va rebre el suport de l’ajuntament.

Fa una mica més de dos anys, amb la MªElena vam estar a Nicaragua i Costa Rica. Ella estava treballant a la seu de Farmacèutics Mundi a Nicaragua i hi vaig anar tres setmanes de visita. Vam aprofitar per fer una escapada a Costa Rica. En tinc molt bon record!

Enguany hem decidit repetir experiència centre-americana i anem a… Guatemala! L’any passat ja ho vam deixar passar però… aquest estiu… el quetzal ens espera!

La CORI (Coordinadora Reusenca Independent) entra a l’ajuntament de Reus! Bona notícia.

La resta, com sempre: tothom guanya!

Una petició, no deixeu parlar en Felip Puig als debats debats dels programes especials de televisió, si us plau!

Cada vegada ho tinc més clar: evolucionem a mitges. No aprofitem al 100% els avenços de la tecnologia i la ciència. En Jordi, amb un escrit al seu bloc que parla de la propaganda electoral m’hi ha fet pensar.

A l’escrit comenta que aquesta campanya electoral, a casa seva ha arribat, aproximadament, un quilo set-cents grams de propaganda electoral. Un quilo set-cents grams de paper, més el cost energètic de la seva impresió i transport i, un detall important, gestió posterior d’aquests residus. Una barbaritat! tot i que, com ens explica, viu en un poble on només s’hi presenten set candidatures. No vull ni imaginar el que deu haver arribat a casa, a Barcelona,…

Al final de l’escrit apunta a una alternativa, per mi, perfectament viable i lloable: fer un enviament conjunt de totes les candidatures amb un resum de què proposa cadascuna. Si algú vol més informació, aprofitem el progrés i que visiti la web en qüestió. Està clar que els partits han de donar a conèixer les seves propostes, aquesta seria una bona via que, a la vegada, donaria exemple de la sostenabilitat de la que molts presumeixen.

Ara fa uns anys, quan internet no era quelcom generalitzat, podia tenir alguna mena de sentit repartir tanta propaganda. Hi havia la despesa ambiental de la propaganda i llestos. Actualment s’hi han afegit les webs dels partits més les webs que fan per l’ocasió. Això suposa un increment molt elevat del cost ambiental: enregia dels servidors, energia de la refrigeració dels servidors, gestió de l’empresa,… només com a exemple, el data center on s’allotja aquest loc genera tant diòxid de carboni com 545 cases mitjanes.

Doncs bé, hem afegit aquest cost ambiental, els dels data centers, a les campanyes electorals. Potser és insignificant respecte el gran volum de webs que hi ha, però és, i cal tenir-ho en compte. Si evolucionéssim bé, crec que el més indicat seria pensar: molt bé, ara afegim la tecnologia a les campanyes, doncs retallem publicitat en paper. Dur a terme la proposta de’n Jordi seria aprofitar el progrés, evolucionar de manera més o menys intel·ligent. Però no. Fins ara teníem propaganda en paper i, en comptes de substituïr-la, ni que sigui només en part, hi hem afegit la tecnologia. Estem desaprofitant el progrés, evolucionant malament i hipotecant-nos el futur.

Tafanejant el bloc de la revista Nature he trobat una notícia que m’ha semblat, si més no, curiosa:

It’s a safe bet that most people who take sildenafil — better known under its commercial name, Viagra — aren’t looking for a good night’s rest. But it turns out that the ‘little blue pill’ commonly used to treat erectile dysfunction is also good for relieving some forms of jetlag. Well, at least in hamsters.

Està clar, qui pren Viagra no és pas per que vulgui dormir. Un grup d’investigadors, cronobiòlegs, de la Univesidad Nacional de Quilmes (Argentina) ha simulat, “jugant” amb cicles de llum, el canvi horari d’un vol de Nova York a París. L’experiment s’ha fet injectant sildenafil (el principi actiu del Viagra) a una mostra de hàmsters. Els resultats indiquen que el 50% dels animals tractats han reajustat el seu horari més ràpid que el grup control ¹.

Els primers estudis semblarien indicar que el sildenafil té el mateix mecanisme d’acció tant en el tactament de la impotència com en un suposat tractament contra el jet lag: talla la via de degradació del cGMP afavorint-ne l’acumulació que, en el cas de la disfunció erectil activa la vasodil·latació i en el cas del transtorn horari produïnt canvis en el rellotge intern.

Tot i que estudis previs apuntaven a que un augment de cGMP (com el produït pel sildenafil) afavoreix l’adaptació horària, caldrà veure si això també es dóna en humans. A més a més, aquesta readaptació horaria només funciona quan es viatja d’oest a est, quan es va endavant en el rellotge.

La importància de trobar quelcom per combatre el jet lag rau en el fet que, quan només es pateix de tant en tant, el transtorn no va més enllà d’uns dies d’atontament i mal dormir, però, quan es dóna sovint, pot produïr jet lag crònic, que es relaciona amb un increment de malaltíes cardíaques, diabetis, desenvolupament més ràpid dels tumors i obesitat.

1) Patricia V. Agostino, Santiago A. Plano, and Diego A. Golombek, Proc. Natl. Acad. Sci. 104 (21), 2007

524.000 euros, això és el que s’ha gastat l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona (IMI) per comprar sis mil llicències del Microsoft Office 07. Són molts, molts diners. Més encara quan hi ha una alternativa molt bona, en català i la llicència de la qual val… 0 euros: OpenOffice.

Segons l’IMI, l’escusa per gastar-se aquest centenars de milers d’euros en llicències és per que migrar ara a OpenOffice els costaria massa car ja que implicaria la modificació de diferent programari que empra l’administració barcelonina i per que tenen ja un munt de documents amb el format tancat de Microsoft Office i en migrar hi podria haver algun problema que faria perdre el temps als funcionaris.

Resulta però, que els partits que manen s’omplen constantmen la boca dient que aposten pel programari lliure. A més a més, ja l’any 2004, el govern municipal va aprovar una mesura per promocionar el programari lliure i començar a migrar els sistemes municipals cap al programari lliure. D’això ja fa tres anys i ara ens venen que, clar, migrar de cop és car.

És cert, tot i que les llicències de programari lliure no costen res, la migració implica modificar programes, formar personal,… però un cost que és amortitzat a molt curt termini. Però, si migrar ara de cop, com diuen ells, és car, què han fet des del 2004? què han fet en tres anys? res. Diuen però que les llicències que han comprat són per tres anys i… després? si fins ara no han fet res!

Tristament estem massa acostumats a que ens vagin venent la moto. Primer un pacte del Tinell, fantàstic! tot serà accessible per tothom! però, mesos després apareix el 3alacarta, ben tancat i privat. Ens van dir que era quelcom temporal i que estaven treballant per que tothom hi pogués accedir. Més de dos anys després del seu llançament,… encara hi treballen?

D’aquí, dues reflexions. La primera, si l’ajuntament té, segons diuen 80.000 documents amb format tancat i potser dona problemes al migrar, això vol dir que obliguen als usuaris a haver de tenir el Microsoft Office per a poder-los veure, no? obliguen als ciutadans a ser clients d’una empresa pagant uns centenars d’euros o a actuar il·legalment i tenir-lo pirata. I, la segona, estem parlant de partis d’esquerres! alguns dels quals tenen al programa el compromís amb el programari lliure (els que més manen però no hi tenen ni les webs en programari lliure… un dia, de tant omplir-se la boca de mentides s’indigestaran!). Crec que, per principis (a l’igual que hauríen de fer les ONGs, moviments socials, adjectivats -esquerra independentista revolucionària…-,…) els partits d’esquerres no hauríen d’apostar mai per quelcom tancat, que limita l’accés de la ciutadania, que frena el desenvolupament,…

El problema és que els partits de dretes pensen el contrari (penseu en l’herència del cat365…) i això que les gavines del logo de l’OpenOffice recorden a cert parit amb tendències feixistes…

Des d’ahir mig matí, Google maps no funciona. Quan s’hi accedeix només es pot veure una pàgina amb la capçalera, i llestos. Tampoc es pot accedir a cap dels mapes que s’hagin creat anteriorment (al bloc, en l’apartat d’Estocolm en tinc algun). A més a més, la majoria de webs que tenen API amb Google maps (Bicing, Wunderground,…), el mapa ha desaparegut.

A la llista de l’Internauta hi ha qui ho ha comentat però… no se’n sap res. Alguna vegada Google o algun dels seus serveis ha caigut. Però… un dia desactivat? Estrany.

Avui fa 300 anys del naixemnet del que es coneix com el pare de la taxonomia moderna: Carl Linnaeus. Linné, va néixer el 23 de maig de 1707 a Råshult (Suècia).

Amb 20 anys va començar els estudis de medicina a Lund i un any després, el 1928, es va traslladar a Uppsala on va finalitzar la carrera. Després de fer un viatge de recerca a la Lapònia, l’any 1735 va publicar Systema Naturæ, un petit estudi que era el presagit del que faria en un futur no molt llunya. El mateix any va defensar la seva tesi . Tres anys després es traslladà a Estocolm, on va exercir de metge i va fundar la Royal Swedish Academy of Sciences, de la que en fou el primer president.

L’any 1941 es traslladà de nou a Uppsala on va exercir de professor de medicina de la universitat de la ciutat. Aviat però, va començar a realizar viatges de recerca i a treballar dur en el que es considera la taxonomia moderna: Regnes –> classes –> famílies –> gèneres –> espècies. I fou el creador de la nomenclatura binomial per la qual una espècie (el nom científic) s’anomena amb el gènere començat amb majúscula seguit per l’espècie (ex. Homo sapiens).

A Uppsala, i a Suècia en general, aquests dies s’han organitzat tot d’actes per rememorar l’efemèride. A Uppsala es pot visitar la casa on va viure i treballar, el jardí botànic (reconstruït tal i com està documentat que el tenia), la casa de camp i, avui s’inaugura una exposició a la biblioteca de la Universitat.

Dissabte passat vaig estar a Uppsala. Des que vaig estudiar botànica, a primer de carrera, que em moria de ganes de poder visitar la ciutat i contemplar l’herència d’aquest científic. Aquests dies tot està de gala. Hi ha visites guiades (amb els guies simulant que són Linné), un autobús connecta els diferents punts de la visita, el jardí botànic (tant el de la ciutat com el de la casa de’n Linné) estan resplendents,… Fins i tot, com a anècdota, la làpida de’n Linné, que és a la catedral de la ciutat, està envoltada de flors.

Avui, Vilaweb en parla. Podeu trobar més informació a la Viquipèdia, a la pàgina especial del tres-cents aniversari, a la web de la Universitat d’Uppsala,…

Aquí he penjat algunes fotografies del dia.

Els periodes electorals sempre són bons moments per demanar coses. Això sí, sempre hi ha el risc que et digui que sí i que se n’oblidin passat el dia D. Però en fi, n’hi ha alguns que seguim somniant: Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis.