Captura de la barra de dalt del meu excriptori (*):

(*): els sistemes Linux tenen infinitat de possibilitats, personalitzables i gratuïtes (sense campanyes a base de wows), el meu escriptori, entre d’altres coses, té un parell d’apletts amb el temps.

Ja fa poc més d’una setmana que em vaig enlairar des de Barcelona. Després d’uns primers dies de vacances descobrint la ciutat i escapant-nos a Tallinn amb la MªElena, dimarts vaig començar la feina al grup de bioquímica teòrica de la Universitat d’Estocolm. Del projecte que realitzaré ja us en faré un escrit específic.

De moment tot va oli en un llum. Al despatx s’hi treballa molt bé, ambient distès però a la vegada tranquil. Amb el cap del grup, el Prof. Per Siegbahn (fill i nét de premis Nobel), hi ha molt bona relació, és molt bon home i disfruta amb el que fa. El campus… sense comentaris, espectacular! ambient universitari de pel·lícula, m’encanta!

On m’estic aquest temps? en un apartament de Kista (una barriada de la ciutat). Està una mica apartat del centre (uns 15-20 minuts en metro) però és molt tranquil, i a més a més, està molt ben connectat. L’apartament és espaiós, equipat,… està molt i molt bé.

Tinc un petit àlbum en xarxa per si voleu anar veient algunes fotografies. De moment no hi ha massa cosa d’aquesta estada (he de penjar urgentment les de les vacances per Estocolm i Tallinn!), però espero actualitzar-lo ben aviat.

Bé, de moment, tot a lloc. Seguiré informant.

Han passat molts mesos sense ella… dies foscos, tardes inacabables,… mesos eterns sense el seu humor i la seva companyia. Avui, finalment, la vaca, ha tornat!!!

Una notícia de fa ja uns dies, però que degut a les vacances i mudances vaig saber ahir:

El projecte Debian es complau d’anunciar la publicació oficial de la versió 4.0 de Debian GNU/Linux, amb nom clau «etch», després de 21 mesos de constant desenvolupament. Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure que suporta un total d’onze arquitectures de processadors i inclou els entorns d’escriptori KDE, GNOME i Xfce. També incorpora programari criptogràfic i compatibilitat amb FHS v2.3 i el programari desenvolupat per a la versió 3.1 d’LSB.

Jo treballo amb l’etch, fins ara testing (ja que és la que em detectava bé tot el maquinari),… doncs, pel que sembla, ara ja sóc stable!

Vacances de cul inquiet. Una vegada instal·lats a Estocolm… aprofitant que ja érem per terres nòrdiques, ens vam escapar fins a Tallinn (total, una horeta d’avió). Ens havíen parlat del seu casc antic, patrimoni de la Unesco, i… no ens hem enduc pas cap decepció.

El casc antic és petitó, però amaga racons sorprenents. És una petita ciutat medieval que conserva trossos de muralla amb les seves torres circulars (de conte de fades), plena d’esglésies, torres, carrers empedrats,… Hi hem estat tres dies i, a banda d’una escapada a la torre de comunicacions de la televisió estoniana i uns viatges amb bus turístic, no hem deixat de voltar, caminar i passejar per aquesta petita ciutat medieval.

Quan t’allunyes del casc antic et sobta el contrast de la modernitat d’alguns edificis amb les edificacions del període d’ocupació soviètica. A més a més, moltes cases antigues han estat retornades als seus antics amos després del comunisme i algunes disputes legals fa que en molts casos de moment ningú inverteixi un duro en el seu manteniment i és una autèntica llàstima.

Coses a tenir en compte. Calen dos o tres dies (més tampoc), és interessant treure’s la “Tallin Card” ja que et dóna accés a molts museus, entrades, transport públic i bus turístic (amb la de sis hores ja n’hi ha suficient), anar-hi més cap al bon temps ja que ara encara hi fa FRED i, finalment, hi ha vols directes des de Barcelona amb Stonian Air (la mateixa companyia que vam agafar nosaltres des d’Estocolm.

Us recomano una escapada!

Estocolm, beauty on water. Aquesta setmana santa hem fet unes vacances intenses, amunt i avall descobrint paratges i racons. Els primers i el darrer dia el vam dedicar a Estocolm. La finalitat principal era instal·lar-me a l’apartament on m’estaré aquests tres mesos però vam aprofitar per recórrer la ciutat.

Vam arribar el dimecres al migdia i vam estar quasi tota la tarda voltant pel Gamla Stan, el barri antic de la ciutat. És un barri on t’hi pots perdre sense que tinguis noció del temps. Passejar pels carrers, entrar a les diferents botigues i, quan el temps acompanyi, perdre la tarda a qualsevol terrassa. L’endemà, dijous, mudança a l’apartament i visita a Skansen: un poble espanyol gegant!

Aquests dies hem entès què és el Swedish design… a casa només en tenim una petita idea gràcies a Ikea però… realment sembla que per aquestes latituts no tinguin res més a fer que dissenyar i dissenyar… està plè de botigues amb objectes d’allò més surrealistes i dissenys made in Sweden.

D’aquí poc menys de dos dies marxo cap a Estocolm. Serà una estada de tres mesos. Per què vaig cap allà? per que tres mesos? què hi vaig a fer?. Miro d’explicar-ho a continuació.

En el meu grup és normal que durant la tesi els doctorants facin estades curtes a l’estranger. Aquestes estades, que acostumem a fer-les de tres mesos, ens serveixen per conèixer gent nova, noves maneres de treballar i, sovint, per fer un petit projecte, a banda de la gran experiència que suposa el fet de viure tres mesos a l’estranger. Ara fa poc més d’un any i mig vaig estar a Atlanta, a la Universitat d’Emory, al grup del Prof. Keiji Morokuma. Ara toca Estocolm.

Estocolm és, per una banda, una ciutat que em fascina. Hi he estat un parell de vegades i sempre he sommiat convertir-la en la destinació d’una sortideta com aquesta. La gent, la ciutat, tot. Per altra banda, allà hi treballa en Per Siegbahn, que és un gran especialista en el món de de bioquímica teòrica, concretament dins el camp de les metal·loproteïnes. Allà hi faré, com no podria ser d’una altra manera un projecte relacionat amb els metal·loenzims i, si tot va com ha d’anar, d’un metal·lo-seleno-enzim.

Marxo aquest dimecres i torno el dissabte 30 de juny. Una de les coses que, ja d’entrada, m’ha sorprès, ha estat el tema allotjament. Aquí, cada vegada que ens ve algun visitant hem de començar a enviar correus i buscar i buscar per a trobar-li un allotjament per tres mesos. Allà, la gent de la University Acomodation Center s’han encarregat de tot i ja tinc un apartament preparat per rebrem. Per la resta, segur que estarà tot ple de sorpreses agradables.

Ah! per començar relaxadament i sense estrès, com que allà també celebren Setmana Santa, una vegada instal·lat al nou apartament, la MªElena i jo farem unes mini-vacances i anirem a passar tres dies a Tallinn, Estonia.

Llegiu-me de tant en tant i sabreu com em va tot.