Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d’un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.

Tot el que m’heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m’empeny a cantar.

No em vull negar cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d’un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l’arc que em tensa
tant el temps com l’esperança.

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L’arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m’acull dia i nit.

Cap vell encís
no m’és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré
com el gran vent que m’empeny
vers l’horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats
plens de desfici i d’ “estrès”
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.

Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d’estimar.

Lletra d’un poeta que ens deixà, música d’un cantautor que plega. I un desig que esperem que no es perdi, igual que les lletres, poemes i cançons.

La malària, o paludisme, és una malaltia parassitària que afecta cada any uns 500 milions de persones ⁽¹⁾, bàsicament al tercer món i països en desenvolupament. És una malaltia que es transmet per la picada d’un mosquit, concretament la femella del gènere Anopheles.

El cicle de la malaltia no és senzill: una persona infectada és picada per un mosquit, el paràssit fa tot un cicle dins l’insecte i es queda latent a les seves glàndules salivars. Quan el mosquit pica una persona li injecta les formes infectives del paràssit (esporozoïts), aquests van al fetge i es recomença tot el cicle. Durant tot el procés el paràssit adopta tot de formes diferents. Cosa que fa molt díficil la prevenció (pel que fa a vacunes i similars ja que una bona prevenció són les mosquiteres). Hi ha tractament, però per una banda no és a l’abast de tothom i, per altra, hi ha casos de resistències.

Un altre dia parlaré de les diferents vacunes. Ara em vull fer ressò d’una investigació ⁽²⁾ publicada recentment la revista de l’Acadèmia Nacional de ciènces dels Estats Units. Sembla ser que els investigadors han desenvolupat uns mosquits trangènics en els quals la malaltia no evoluciona. Quan piquen un malalt són infectats, però la malaltia no prospera. A més a més, semblaria que sobreviuen més que la soca wild type (salvatge).

La idea dels investigadors és una hipotètica substitució dels mosquits salvatges pels modificats genèticament. Els segons sobreviuen més i, per tant, amb el temps podrien acabar desplaçant els primers. A més a més, el fet de no transmetre la malaltia n’aturaria l’expansió.

Com tot, cal ser conscients que és tot molt inicial i que si bé funciona perfectament dins el laboratori, caldria pensar què passaria en el terreny. En primer lloc, els mosquits transgènics podrien arribar substituïr els salvatges en amplis territoris a curt o mig termini? I, en segon lloc, caldria pensar i tenir en consideració què passa si es deixa anar una espècie modificada genèticament i més encara si s’espera que aquesta substitueixi una especie salvatge.

La malaria és un problema greu que afecta molta gent (i que amb l’augment global de temperaturs, n’afectarà molta més) i calen solucions: vacunes, mosquiteres, tractaments,… el més curiós però de la nova descoberta és que s’emprin mosquits contra mosquits.

———
1. Campanya la Salut en el Mil·lenni
2. Marrelli M. T., Li C., Rasgon J. L. & Jacobs-Lorena M. Proc. Natl Acad. Sci. USA, 104 . 5580 – 5583 (2007)

Via Toni Hermoso. Comunicat de l’Escamot espiral:

PROGRAMARI LLIURE PER A UNA SOCIETAT LLIURE!

Els integrants de l’Escamot Espiral EXPOSEM:

* Que portem força anys intentant convèncer als moviments socials de Barcelona i rodalies que el programari lliure és una opció més ètica, més socialment justa i més coherent que no pas usar sistemes operatius privatius com Windows o Mac.
* Que en veure que no donarem suport tècnic (que tampoc es rep usant programari privatiu) ens donen llargues dient que la informàtica només és una eina, que no tenen temps per aprendre alternatives lliures…
* Que molts integrants dels moviments socials usen com a correu electrònic hotmail, gmail o yahoo, exposant així les nostres xarxes de comunicació a grans multinacionals i donant l’esquena als servidors autogestionats.
* Que també s’envien contínuament fitxers amb formats privatius de Word, PowerPoint o Excel, existint alternatives lliures molt similars.

A partir de tot això DECLAREM:

* Que ja n’estem fartes de ser únicament “esas frikis del Linux”.
* Que ja en tenim prou d’excuses. No és més esforç passar-se a GNU/Linux que enfrontar-se a la policia en manifestacions, afrontar desallotjaments o patir quotidianament el sistema que ens ha estat imposat.
* Que passem a l’acció directa: tot ordinador que ens trobem amb Windows serà immediatament convertit a GNU/Linux, sense pietat.

PROGRAMARI LLIURE PER A UNA SOCIETAT LLIURE!

I tenen tota la raó. Jo mateix estic fart de veure “alternatius” emprant l’Outlook, antiglobalitzadors fent webs inaccessibles sense res que no sigui l’IE, independentistes enviant documents word,… molta boca.

Ahir, el Col·legi de Farmacèutics de la provincia de Barcelona va organitzar una conferència sobre el canvi climàtic: El canvi climàtic, realitat actual o perspectiva de futur?, a càrrec del Dr. Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la Matèria Condensada del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El Dr. Llebot va exposar una extensa introducció a l’estudi del canvi climàtic: des dels primers estudis segons les formes de les pedres fins als primers models matemàtics d’Arrhenius (premi Nobel de Química l’any 1903) que van relacionar l’escalfament del planeta amb la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni (CO₂). La segona part de la xerrada la va dedicar a estudis i mètodes més actuals com ara la detecció directa de diòxid de carboni, les mesures de temperatura, estudis en capes de gel per estudiar què va passar en el passat,…

Finalment, les dades. Directes i, potser, alarmants. En els darrers 150 anys, la concentració de diòxid de carboni en l’atmosfera ha augmentat igual que ho havia fet en els deu mil anys anteriors. Arrhenius, en el seu dia, va predir que si la concentració d’aquest gas es duplicava respecte el que hi havia en aquell moment, la temperatura global podria augmentar 5ºC, però admetia que, com a mínim, haurien de passar 3000 anys. Malauradament, no serà així. Tots els models apuntes a un augment de la temperatura, a una manca d’aigua, …

La conclusió. Adaptar-se o morir. Contràriament al que esperava, les conclusions no van ser ni alarmants ni catastrofistes: és el que hi ha. El que si que cal però és actuar en dos fronts. Per una banda cal intentar frenar això i, per l’altra, adoptar mesures i adaptar-nos a la nova situació, és a dir, si no hi ha aigua, afluixem la construcció de camps de golf, si no hi ha neu, afluixem la construcció de noves pistes d’esquí. Dos exemples concrets que afecten de ple el nostre territori.

El Bicing és el nou “transport públic” (o així en diuen) de Barcelona. Consisteix en una xarxa d’estacions automatitzades de lloguer de bicicletes escampades per la ciutat. Els usuaris que en vulguin gaudir s’han de donar d’alta a la web i en pocs dies rebran la targeta a casa. Una vegada rebuda i activada la targeta es pot recollir la bicicleta en qualsevol de les estacions i retornar-la en un termini màxim de dues hores. La primera mitja hora és gratuïta.

La implantació d’estacions serà gradual i en principi, segons la web, al mes de juliol la cosa ja ha d’estar 100% implementada.

Avui inauguren el servei, 22 de març a lers 14h. Suposo que demà o el cap de setmana aniré a tastar-lo. Em sembla molt bona idea (tot i que per desgràcia suposo que s’aprofita per fer una mica de campanya electoral).

Com a curiositat, a l’estació del metro de Tetuan (linia 2) hi ha, juntament amb els rètols que ens condueixen a les sortides i a les diferents línies d’autobus, uns rètols que ens indiquen on hi ha l’estació del bicing.

Del Gran Diccionari de la llengua:

Divulgar: Arribar, una cosa, a coneixement d’un gran nombre de persones.

Em dedico a la ciència. M’agrada el que faig i m’agrada compartir-ho. Entenc que a vegades els científics semblem uns éssers apartats, que fem coses rares, vivim dins el nostre món, sempre ens queixem i demanem inversions,… però, què seria la vida sense ciència? què seria el nostre món sense recerca?

Des de sempre m’ha agradat explicar allò que faig i aportar els coneixements que pugui tenir sobre un camp concret per ajudar a fer entendre les coses. La ciència no se n’escapa. M’agrada estar al cas del que passa, ajudar a entendre els avenços científics, fer sentir la ciència com quelcom proper a les persones.

Quan vaig obrir el bloc, ara fa quasi un parell d’anys, una de les meves intencions era fer-ne una finestra del meu dia a dia científic. Explicar els meus petits avenços i a la vegada explicar ciència. Parlar de notícies científiques, explicar conceptes generals, opinar,… és un objectiu que tenia al principi i que al llarg d’aquest dos anys ha quedat tristament arraconat a alguns escassos apunts.

Aquests dies he pensat sobre el què i el per què de “El meu dip”. M’agrada tenir un espai on explicar i opinar, però m’agradaria fer-lo una mica més temàtic. Hi ha blocs de tecnologia, política, medi ambient,… però n’hi ha pocs de ciència (admeto que als científics a vegades ens costa baixar a la terra).

Poc a poc intentaré anar enfocant el bloc cap un dels temes que m’ocupa gran part del temps: la recerca. Tinc la sort d’haver fet farmàcia i, tot i que sovint fa que em noti mancat de coneixements de temes concrets, la carrera m’ha donat coneixements en molts camps, alguns ja estan oblidats, d’altres s’han potenciat amb la tesi (qui m’havia de dir que faria estudis quàntics!),…

Apa, controleu els vostres electrons, endreceu els aminoàcids i poseu a punt les neurones!

Fa uns dies us parlava de DellIdeaStorm, un portal tipus dig que havia obert Dell per veure què volia la gent. En el seu dia ja vaig comentar que la gent demana Linux. Han passat els dies i la petició és un clam i cada vegada són més les persones que ho demanen.

Doncs bé, sembla ser que algú de Dell s’ho llegeix i potser comencen a reaccionar: en el bloc “Direct2Dell” he llegit aquesta entrada: Dell to Expand Linux Options on l’empresa comenta la petició i ve a dir que per vendre ordinadors amb Linux preinstal·lat volen saber una mica més… i demanen que s’ompli una enquesta.

Apa, els interessats ja podeu demanar una mica més. Per cert, hi ha dues opcions que a mi m’interessen i no estan pas contemplades: català i Debian. Una de les preguntes demana quina llengua preferim, el català no hi és, però es pot marcar l’opció “other” i posar-hi català. El mateix passa amb Debian. Però bé, no és res que em tregui la son. La llengua… tots sabem que no és un problema en el món del programari lliure i la distribució, si alliberen ordinadors amb Linux de sèrie, vol dir que serà fàcilment accessible el tema drivers i similar (cal dir però que amb el meu no he tingut pràcticament cap problema en res…).

L’Oriol al seu bloc ens explica cinc coses d’ell desconegudes per nosaltres. Abans ho han fet altres persones i, les unes a les altres, es van passant el testimoni. D’això en diuen meme. Jo, tot i que no ho passaré a ningú, miraré d’explicar-vos quelcom…

connectar();
$sql=mysql_query(“select descripcio from personal where tipus=’secret’ limit 5″);
while(list($descripcio)=mysql_fetch_row($sql)) {
echo $descripcio;
}
desconnectar();

Fora conyes:

1-M’empipen molt els correus massius on hi apareixen trentamil destinataris i on els repetits remitents no s’han molestat ni a eliminar les adreces anterios
2-L’emprenyada s’eleva si el remitent és del tipus @hotmail.com
3-Encara s’eleva més si el remitent empra l’Outlook com a gestor de correu
4-Pitjor encara si fent una cerca al Google de “hoax + “assumpte del correu”, em retorna un bon resultat
4-Sempre miro quin gestor de correu empren les persones que m’escriuen

Uns amics ens han deixat els dvds de la primera i segona temporada de la sèrie de TV3 Porca Misèria. És una sèrie que m’agrada, la veig propera, realista,… però no sé per què, mentre l’emetien la veia molt poc (el televisor és quelcom no prioritari).

Bé, la sèrie la dirigeix i protagonitza en Joel Joan. És un bon actor i bon director. Personalment, com a persona, no em fa el pes (sense que dir això sigui mancar-li el respecte), el considero vanitós i massa orgullós. Però m’agrada com actua i com dirigeix. Hi ha quelcom però que m’agrada d’aquest, cineasta, la seva implicació amb la terra. No es limita tansols a les paraules. Sovint ho manifesta en actes i fets concrets (cosa a la que malauradament els personatges públics no ens tenen gaire acostumats).

Admeto tenir un cert component de friquisme en la meva persona i… quan veig quelcom al televisor, cinema,… em fixo en alguns tipus de detalls. A Porca misèria tots els mòbils que apareixen ho fan en català (els de Ventdelplà sempre són en castellà) i els ordinadors, TOTS, funcionen amb linux i en català. Per arrodonir-ho, els diaris que llegeixen els protagonistes, sempre, o quasi sempre, són “El Punt”.

Són detalls, per alguns potser tonteries, però són detalls que crec que és bo cuidar.