Dies enrere vaig comentar que no vaig tenir cap problema per “tornar” el Windows Super-Xp-MediaFashionEdition (o quelcom similar) a la gent de Dell. Com deia, altres persones m’havien parlat de la facilitat de tornar el producte.

Fa uns dies llegia al bloc de’n Xavier Caballé que Dell havia obert el portal Dell IdeaStorm un digg(Meneame, Tafanera,…) en que els usuaris podien fer suggeriments que podíen ser votats per la resta d’usuaris. És una bona manera de fer un producte més a mida i d’acord amb el que et demani la gent.

Al principi hi havia més diversitat entre els comentaris més top. Hi havia gent que demanava Linux pre-instal·lat, dissenys de portàtils més lleugers, més RAM per defecte,… i fins i tot algun demanant que la gent dels callcenters parlés millor l’anglès (el major nombre de clients són nord-americans i els callcenters són a l’Índia.

Bé, passats uns dies està clar i és un clam: la gent demana, Linux i programari lliure! dels deu primers suggeriments més votats, sis fan referència a Linux i programari lliure en general. A més a més, dels següents, molts, la majoria, demanen no haver de comprar Windows per nassos, oferir els drivers per linux de tot el maquinari,…

De moment Dell no posa pegues per tornar el sistema operatiu que et colen per nassos (que és Windows), a veure quan, per fi, comencem a veure ordinadors amb Linux de sèrie, amb compatibilitat 100%,…

Per web 2.0 s’entén, bàsicament, una web en que la interacció amb l’usuari no es limita simplement en mostrar contingut. Hi ha qui diu que la web és el futur del programari, que es canviaran les interficies dels programes i aquestes es faran via web.

El mot “web 2.0″ sovint també s’acompanya d’unn canvi, noves tendències de disseny. Cada vegada més es porten els contorns arrodonits, els reflexes (efectes mirall),… i la veritat és que s’assoleixen interficies atractives i, per què no?, sovint, “futuristes”. Són dissenys que sovint ens recorden a una casa d’informàtica que té una poma mossegada com a logo.

Són uns dissenys que, tot i que augmenten un xic més la tasca programadora, assoleixen unes presentacions més atractives, amigables, suaus. A mi, m’agraden. Els contorns amb arestes, rectes,… transmeten més sensació de rigidesa, no “interactuen” tant no donen, potser, tant bon “feeling”.

Ara bé, la meva pregunta: per què els mitjans de comunicació digital no adopten aquest disseny? El que per a mi és una referència, Vilaweb, amb els anys (i ja en van 11!) ha anat modificant el disseny, però sense abandonar les arestes ni les linies rectes. Altres mitjans (Catalunyainformacio.cat, elpais.com, elpereiodico.cat) recentment han anat, també, actualiutzant disseny, però sense abandonar les arestes. Es pot pensar que és quelcom del sud d’Europa però,… si marxes una mica lluny, veuràs que cap dels més grans mitjans segueixen dissenys arrodonits (cnn.com, bbc.com, nytimes.com,…).

Si bé és cert que aquests i altres mitjans han anat actualitzant dissenys, alguns descarregant les pàgines, posant fons blancs (el contrast és molt millor),… cap d’ells ha abandonat la rigidesa que suposen les arestes, les caixes rectes,…

I jo em pregunto: per què?. No hi sé trobar una resposta convincent. És un problema de disseny? de màrqueting? Disseny, suposo que és més complicat encabir el format de diari digital en una web arrodonida. Màrqueting, potser els responsables d’aquests portals tenen por que la gent associï aquest nou disseny a quelcom menys seriós i amb menys rigor.

No és que sigui una pregunta que no em deixi dormir, però, m’inquieta. Algú en sap la solució?

I no parlo del de l’11-M,… sinó que parlo d’un que passa a l”Índia i que enfrenta el Govern de l’India, per la seva llei de patents, amb la multinacional farmacèutica Novartis. Del veredicte en depèn la medicació de molta gent i pot establir un precedent.

Aquí en teniu una explicació i aquí una notícia publicada avui (que m’ha costat un pèl trobar).

Dimarts passat, pel meu aniversari, la MªElena em va portar a sopar i ho va fer a un lloc molt original: La Paradeta.

Què és? un restaurant. Però és un restaurant peculiar. Quan entres hi ha un taulell que simula una parada de peix d’un mercat (amb tot el peix). Allà demanes què vols menjar i la noia t’ho va posant, com en el mercat. Després demanes la beguda, i en una safata et posen el que no necessita cocció (gambes salades, ostres,…). I t’asseus a la taula. A mesura que van enllestint el menjar, van cridant les taules pel número, t’aixeques i t’ho vas a buscar.

A veure, no és un lloc massa massa íntim, és un local gran i no molt silenciós. Però és curiós i s’hi menja bé (això sí, només peix). A mi em va agradar i no em faria res tornar-hi.

Tenen restaurants al Born, a Sants i a la Sagrada Família. Nosaltres vam anar al Born, carrer comercial número 7, telèfon 934319059

Us el recomano.

Doncs això…

alfons@odm:~ uptime

28 years

Ara ja fa deu dies que tinc nou portàtil, de moment he de dir que n’estic molt i molt content. Més endavant ja miraré de parlar-ne.

Del que també n’estic molt content és del servei d’atenció al client de Dell. He aconseguit “tornar” el windows i només amb una trucada. M’explico.

Quan vaig fer la comanda, simplement era impossible dir que no volies Windows. Per nassos venia pre-instal·lat i al màxim que podies aspirar era a pagar una mica més per un producte amb més parides, però no el podies treure. Quan em va arribar el portàtil, vaig llegir la llicència de M$ i no hi vaig estar d’acord. Així que no vaig obrir ni els CDs i no l’he fet servir. Vaig instal·lar Linux.

Divendres passat vaig trucar al servei d’antenció al client de Dell i els vaig explicar que no volia Windows, que no el feia servir i, com que no estava d’acord amb la llicència el volia tornar (la llicència ho diu ben clar, si no hi estàs d’acord, el tornes i et tornen els diners). No vaig haver de donar massa explicacions i la persona que em va atendre de seguida ho va entendre i va accedir… hi va accedir però, amb matisos…

“Entenc que no el vulgui però, miri, si li envio un missatger a buscar els CDs a mi em sortirà força car, per tant, agafi’s el Windows XP Media center (em sembla que tinc això), li regalo, i a banda li retornarem els diners que val la seva llicència… 49 euros i poc, més IVA, 56 i poc… arrodonint… 60″.

Genial! tinc un Windows legal (que, ben pensat, no sé què en faré ja que no el vull) i a sobre em tornen els diners. M’havien dit que Dell no posava mai pegues per tornar el Sistema Operatiu (?) de can Gates però no sabia que realment em seria tant fàcil. Això sí… la propera vegada potser prefereixo que no em regalin el Windows i que el regal sigui quelcom més interessant :-)

Sí, sembla ser que el burreguisme que poc a poc s’ha anat apoderant de la nostra (o millor dit, la seva) televisió pública es fa present ja sense maníes. Poc a poc ens han anat acostumant a que tot és bo… l’estatut és bo, les rodalies RENFE algun dia es traspassaran, ecspana ens estima,… que maca que és la vida!

Paral·lelament la qualitat informativa ha minvat. El sensacionalisme puja (com a mínim en els portals informatius) i el rigor i qualitat baixan. El català (ai, pobret!) tot i que en segueix sent la llengua vehicular, es malmet dia a dia… castellanismes, paraules mal dites,…

Avui, fa uns minuts ja he vist el súmum… Un titular en català i un text en castellà. M’explico. He entrat a catalunyainformacio.cat i hi havia una banderola carbassa que anunciava una notícia “urgent” (crec que a ca la seva hauríen d’apendre a distingir “urgent” de “darrera hora”, però bé, és un tema que ja tractaré més endavant). La notícia anunciava un terratrèmol. He entrat… titular en català, primera línia en català i… bum! la resta ern castellà! suposo que no deu ser definitiu, que d’aquí una estona sortirà bé (… espero) però, si fos això, la professionalitat del periodista (que està traduïnt la notícia) és un pèl lamentable! I, sinó fos això? si la suya finalment hagués caigut en mans del català de’n Montill-a, el mentider de Zapatero i en calçaces d’en Mas?

Avui s’ha conegut que l’empresa de roba esportiva Kelme ha rescindit el contracte de patrocini que tenia amb el jugador del F.C. Barcelona Oleguer Presas. El motiu, segons diuen per un article que el jugador he publicat en diversos mitjans, entre els quals, Vilaweb i Berria.

L’article, titulat “La bona fe”, parla de diferents casos que posen en subte l’Estat de Dret que tot sovint ens malvenen. Un article que diu coses amb les que molts hi estem d’acord.

Kelme ha trencat el contracte. Però crec que això enforteix encara molt els lligams o sentit de representació de molts catalans. Sovint estem cansats que els polítics que ens representen siguin mediocres i diguin o facin segons el moment o el que convingui. Els jugadors de futbol normalment es mouen per simple interès economico-esportiu.marketing, però, a la vegada, mouen masses.

S’agreix que un personatge d’aquests que “mouen masses”, l’Oleguer, agafi la veu cantant del que pensa gran part d’un poble. I ho digui.

Gràcies noi!