I ho podria seguir escrivint, així fins a mil vegades, o dues mil. Precari, precari, precari,… 10³. Com a càstig. Com a càstig per voler fer recerca. Precari! Però crec que és el preu que s’ha de pagar per formar-te com a investigador en aquest país. Total, ens estem formant.

Precari. Per fer més hores de les que et paguen. Per no tenir seguretat social. No cotizar. No tenir atur. No poder-te agafar cap baixa. No tenir un futur clar. Precari.

Sóc llicenciat en Farmàcia i el juliol de l’any passat vaig obtenir el Diploma d’Estudis Avançats, DEA. Amb això, segons diu la llei, deixo de ser personal estrictament en formació i passo a ser productiu. Segons el que entenc d’aquesta llei, tota persona que estigui en possessió del DEA, “treballi” en un centre públic o privat, és considerada productiva i per tant ha d’estar assegurada.

“Treballo”, ho dic així per que tinc molts deures però cap dret que vagi més enllà de rebre uns dinerons a final de mes, en un centre públic gestionat per una fundació privada (consorci Generalitat-empresa privada) i, simplement, es neguen a fer contracte. A la Generalitat ningú t’ajuda a aclarir la situació i al Ministerio de Educación y ciencia et diuen clarament que “si la beca que usted tiene no es nuestra, aquí nadie le va a ayudar” (olé tus huevos!), i això que la llei l’han fet ells. Accepto. No em contracten i segueixo de precari, m’he cansat de lluitar.

Arriba el gener. Pugen tarifes de tot. El preu del metro, el Regional RENFE i els busos (ho agafo tot cada dia), pugen. Tot puja, algunes coses fins i tot per sobre l’IPC. Tot, menys la paga que tenim els precaris al meu centre. La resta de personal tenen l’augment just de l’IPC, tampoc n’hi ha per tirar coets, però és, com a mínim, el que toca.

Els precaris no. Seguim sense cap dret i, a més a més, amb un sou que es queda enrere amb els augments de preus.

Però ho hem d’escriure, no mil vegades, sinó deu mil. Precaris i burros!

Actualització: Segons em comenten, fonts del centre diuen que al ser precaris (nosaltres) no tenen (ells) cap mena d’obligació d’apujar-nos la paga. L’any passat ja en la van revisar i tenen intenció de fer-ho cada quatre anys. Insisteixo, algú em pagarà el que em costa de més desplaçar-me cada dia a Tarragona?

Ahir, a la feina, vaig topar per casualitat amb un programa anomenat Iceweasel. Estava treballant amb una testing de la debian i, en obrir el navegador teclejant “firefox” (com de costum), vaig trobar-me amb aquest nou navegador d’aspecte molt similar al popular firefox.

Firefox, guineu de foc. Iceweasel, mustela de gel. Debia, contracte social. Mozilla Foundation, marques registrades.

De sobte vaig pensar en una polèmica que havia llegit (admeto que no l’hi havia prestat gaire atenció però) ara fa uns mesos: Debian podia excloure Firefox de les seves properes versions. En veure això ahir, vaig investigar una mica i vaig llegir què passave i per què.

Debian, una de les distribucions Linux més antigues i sòlides té un contracte social, el primer punt del qual, diu, clarament, que Debian romandrà 100% lliure. Fantàstic, per això és la meva distribució preferida. Debian per defecte, tot el que t’ofereix és 100% lliure, els sistema de paquets també conté programari no 100% lliure però cal instal·lar-lo expressament. Per defecte, Debian és sinònim de llibertat.

Això xoca amb dues coses del Firefox. En primer lloc el logo, que està registrat per la Mozilla Foundation i, en segon lloc, la llicència del Firefox que diu coses com ara que tot canvi que es faci al codi ha de ser notificat a la Mozilla Foundation. Això xoca de plè amb la “llibertat”. Primer, el logo, si està registrat ja no és lliure i, segon, si segueixes al peu de la lletra una llicència GPL, tu tens ple dret de modificar i distribuir el programari.

El tema del logo tenia, en principi, una solució ràpida i fàcil: excloure el logo del Firefox del sistema de paquets Debia. De fet, si us hi fixeu, ni Debian ni algun dels seus derivats (exemple, Ubuntu) tenen el logo del Firefox i en lloc d’una guineu i la bola del món, tenen una simple bola del món. La cosa però es va complicar i la MOzilla Foundation va avisar a l’equip de Debian que si incloien el nom Firefox, havien d’incloure també el logo. Sinó es feia així, es violava la llei.

El segon tema ja és més complicat. Si tu no pots modificar lliurement un programa, aquest ja no és lliure. Sinó es lliure, no pot estar a Debian. Això i el logo, eren dues coses solucionables posant el firefox com a paquet non-free i que si el volies haguessis d’instal·lar-lo voluntàriament.

Això del non-free em sembla encertat i lògic. Ubuntu inclou per defecte paquets privatius i no em sembla bé. El contracte social de Debian no ho permet i, per tant, si el Firefox no és 100% lliure, doncs que passi a non-free. Aquesta solució però, deixava Debian sense un navegador de tant nivell com a paquet bàsic i, la solució: Iceweasel, la mustela de foc. Una variant, lliure, del Firefox. Ahir la vaig tastar i em va agradar molt!.

Hi ha qui dirà que els del programari lliure sempre estem igual i que així mai aconseguirem ser una alternativa viable a microsoft. Jo no penso igual. Si el meu enemic és un assassí i a mi no m’agrada la mort, no el penso vèncer matant.

De tant en tant tinc la debilitat de llegir premsa feixista. Ells diuen que no, que de feixistes no en tenen res. Diuen que defensen la llibertat, la democracia, les persones. Diuen que són bons. Diuen que els feixistes som els nacionalistes (naZionalistas, ens diuen), els que volem un món millor, els que ens oposem a l’ocupació militar dels països,…

Avui, a la portada d’un d’aquests mitjans que diuen defensar la democràcia he llegit això. Ho escriu un tal Daniel Rodríguez Herrera i diu així:

Si algo hay que muestre la enorme superioridad de la cultura occidental sobre las demás es, precisamente, la historia del fin de la esclavitud, una imposición de Occidente al resto del mundo .

Ajà. Superioritat cultural. És això el que ens fa feixistes a nosaltres i no a ells? M’agradaria però, si mai tingués ocasió de parlar amb aquest gran demòcrata explicar-li què van ser les colònies africanes, que van ser els esclaus dels camps de cotó dels Estats Units, què és l’explotació laboral dels immigrans (i no immigrans), el treball infantil,…

Després de la darrera fallida de l’”anxaneta” (nom que rebia el meu portàtil), i de decidir que mai més compraria Acer, vaig començar a buscar un nou portàtil. He mirat moltes marques, models, prestacions,… i finalment he optat per Dell.

Dell, el Dell Inspiron 6400, Processador Intel Core Duo, 1Gb de RAM i 120 de disc. Per què? Quan en tres anys i poc la placa base es mor dues vegades et planteges què comprar, marca i com. Automàticament vaig eliminar tota màquina del nivell d’Acer. Vaig mirar HP, Toshiba i Dell. HP, preu, molt car i, a més a més, el servei tècnic té mala fama (amb Acer he escarmentat). Toshiba, me n’han parlat molt bé però el disseny, pes i pantalla no em convenç. Finalment, Dell. Cars, és cert, agafes qualsevol catàleg i trobes autèntiques animalades (en capacitat) per 800 euros, però Dell m’ofereix garantia i confiança i, a més a més, el fet de “personalitzar” ni que sigui una mica la màquina que et vols comprar (en un portàtil no és fàcil) ajuda.

He comprar el Dell afegint una extensió de servei tècnic de 3 anys amb visita a domicili. Per què? per què amb les diferents fallades que he tingut en els darrers tres anys he après que és vital que et responguin ràpid i bé. A més a més, en alguna ocasió he “tastat” aquest servei tècnic de Dell i realment funciona.

Ahir vaig fer la comanda. Ara només em queda esperar. Ja us explicaré com va!

Fa dies que vaig consultant preus de vols Barcelona-Stockholm. Ho faig bàsicament a la web d’Spanair ja que és la companyia que ofereix vol directe.

Fa temps, per variar, la web estava en castellà i anglès. Potser algun idioma més però res de català. Dies enrere, remenant la web, vaig veure que hi havia un deplegable amb el català com a opció d’idioma, però no funcionava. Avui, per sorpresa, m’ha sortit la web directament en català (tinc configurat el navegador per que si és possible, seleccioni el català).

Sempre ens queixem quan algú ens aixafa la llengua, però crec que també cal agraïr quan algú fa el contrari.

Gràcies Spanair!

El 23 de desembre de 2003 em vaig comprar el portàtil, un Acer Travelmate 290 Lci. El que em va fer decidir en el moment, per aquell portàtil va ser el, bàsicament, el preu. Era dels primers centrinos que corríen pel mercat i aquest Acer era el més assequible.

Mes de març de 2005. Un bon dia la màquina no es va engegar. El “tècnic” del call center em va dir que el problema devia ser de windows (eing?), va ser incapaç d’entendre que no treballava amb windows i que no arrancava ni la bios. Un missatger me’l va recollir. Passat un mes i mig, després que durant dues setmanes em diguessin que estava reparat i a punt de sortir, vaig decidir anar jo a buscar-lo. El portàtil va tornar amb una placa base nova, amb uns quants cargols fluixos i amb un de perdut.

Setembre de 2005. S’espatlla el carregador. En demano un, per sort, després d’insistir, no em demanen que torni a enviar el portàtil (per verificar, què?). En una setmana havia de tenir el carregador a l’adreça indicada. Dues setmanes després em diuen que no en tenien en estoc i que sortia aquella mateixa tarda. Passen dues setmanes més, marxo cap a Atlanta i demano que, el dia que es dignin a enviar-lo, ho facin a una altre adreça. Un mes i mig després de reportar l’averia, m’arriba el carregador (jo me n’havia hagut de comprar un per què marxava) a l’adreça anterior (i la protecció de dades?).

Durant el 2006 faig un parell d’ampliacions, al juny augmento la RAM i al desembre poso un disc dur nou.

4 de gener de 2007. El portàtil, de nou, no arrenca. Em passa exactament el mateix que fa dos anys, no arrenca ni la bios. Truco a Acer i la noia que m’atén, amb molt mala educació, em diu que ja no està amb garantia, ho sé, però li recordo que no fa dos anys de la darrera reparació i que per tant tinc garantia de peces (no de mà d’obra). S’hi nega, ells només donen garantia de tres mesos a les reparacions. Li explico que la garantia de tres mesos és per la mà d’obra però que les peces la tenen de dos anys (la informació me l’havíen donat a l’Agpencia Catalana de Consum), la dona s’hi nega i quan li demano una adreça postal per enviar un burofax i iniciar la reclamació pel procediment que m’havíen dit a l’esmentada agència, la noia es posa nervisoa, em diu que no té obligació de res i em penja. A consum em diuen que ho deixi estar, que no servirà de res reclamar (fantàstic, a qui protegeixen?!?).

El portàtil acaba al serveui tècnic de Pricoinsa i amb dues setmanes em fan el pressupost. 600 eurons.

La conclusió? Acer, mai, mai més! ordinadors bé de preu però quan et surten malament, simplement, la cagues! no és normal que a una màquina que et costa 1200 euros li peti la placa base un parell de vegades.

Estic mirant què escollir per la propera compra. Dell té molts números. Bona relació qualitat-preu i, el que és important, un servei tècnic que, com a mínim a nivell de servidors, sé que és inmillorable.

El Campionat de wardriving de Catalunya Xarx@ntoni arriba enguany a la versió 3.0. Aquesta nova versió ve carregada de novetats així com d’una millora i afinament del sistema de puntuació. A més a més, com vau comprovar, l’edició d’enguany passava del segon al primer dissabte de la Festa Major de Sant Antoni.

El canvi de dates i la proximitat a les festes de Nadal ha dificultat l’organització dels diferents equips participants. Això, juntament a la necessitat de polir el sistema de recompte i afinar al màxim les novetats d’enguany, ens han fet decidir aplaçar el campionat al dissabte 20 de gener.

El punt de trobada serà l’e-TIC xarx@ntoni, al carrer Viladomat 78,4a. Podeu llegir les bases de participació al l’adreça
http://xarxantoni.net/index.php?option=com_content&task=view&id=168 i fer el registre omplint el formulari que trobareu a http://xarxantoni.net/index.php?option=com_performs&formid=1

La resta d’activitats de xarx@ntoni mantenen les dates programades: http://www.xarxantoni.net/festamajor/index.php?fer=dia&data=2007-01-13

Recordeu, el III Campionat de Wardriving de Catalunya Xarx@ntoni, serà el dissabte 20 de gener! Us hi esperem!

Els mestres de la “democratització” del món actual, Regne Unit i Estats Units, sembla ser que no en tenen prou amb Irac. Conquerir un país, assassinar milers de civils, dominar les zones on hi ha petroli,… tot amb l’escusa de la democràcia.

Doncs això, aquests que pretenen ensenyar-nos com democratitzar el món actual (a la seva manera) no en tenen prou amb l’Irac… Els primers ara volen conquerir la lluna, mentre que els segons, resulta que fa trenta anys van destruir la vida que hi havia a Mart, suposo que abans de conquerir un planeta han de fer neteja. Cal dir però, que els britànics han estat més espavilats ja que amb la lluna s’estalvien combustible (està molt més a prop) i s’estalvien la “neteja” prèvia a la conquesta…

On anirem a parar…

L’any comença amb moguda! Dissabte vinent, dins els actes de la Festa Major del Barri de Sant Antoni, des de la comissió de noves tecnologies de la Xarxa comunitària del barri de Sant Antoni – Xarx@ntoni, organitzem el III Campionat de wardriving de Catalunya Xarx@ntoni, el campionat d’aquestes característiques més antic de les nostres terres.

L’edició d’enguany, a més a més, presenta com a novetat la divisió dels participants en dues categories. L’una, la popular, destinada a persones a que se senten atretes per les noves tecnologies i la “vida sense fils”, els convidem a venir, participar, aprendre i compartir. I, la segona, la HiTech, destinada a aquells que vulguin posar a prova les seves antenes, mètodes de desencriptació i coneixements.

Per participar cal fer un registre previ. Aquí teniu les bases del concurs i aquí el formulari de registre.

Després d’uns dies, crec que merescuts, de vacances… avui torno seriosament a la feina. Setmana sencera per davant…

Som-hi!