Fa uns dies, un revisor de Reginals Renfe es va quedar amb mi quan com a resposta a la meva pregunta de per que anàvem tard em va dir “és que és hora punta, i és normal que anem tard”. Havia agafat el tren que ha de passar per Passeig de Gràcia a les 7.55… eren dos quarts de nou i encara ni havíem passat ni pel Prat.

La resposta va ser una vegenada, és cert, però l’experiència em diu que una mica de raó tenia. Normalment agafo el tren direcció Tarragona a dos quarts de vuit del matí. Aquest acostuma a arribar cinc-deu minuts tard. Si agafo el següent, el de les vuit menys cinc, els quinze o vint minuts de retard no me’ls treu ningú. Per la tarda el mateix, com més tard l’agafo (dins d’unes hores raonables, pitjor).

Avui ja m’ha quedat clar. He agafat el tren per tornar cap a Barcelona a dos quarts de tres (havia de ser aviat a casa) i… puntual com un rellotge suís! Espectacular.

Renfe és decadent i el seu sistema no s’aguanta per enlloc. A les avaries per manca d’inversió ara s’hi han afegit les obres de l’AVE. Però està clar que la coordinació no és el seu fort i, per tant, com més lluny de l’hora punta, és a dir, com menys trens tinguin circulant, millor. Ja sabeu, el problema és que tots i totes tenim la mania de viatjar en hores punta.