Ahir la nit, aprofitant que al cinema Renoir Floridablanca (el tenim molt a prop de casa) els dilluns és el dia de l’espectador, vam anar a veure Ficció, de Cesc Gay.

La pel·lícula parla d’un guionista, casat i amb dos fills, que en plena crisi dels quaranta se’n va a passar uns dies a casa d’un amic seu a Lles de Cerdanya. Allà espera trobar-hi la tranquil·litat i pau que necessita per acabar el seu darrer guió.

Les coses no van com haurien d’anar. No li arriba la inspiració i coneix la Mònica, una dona que també està de pas, que li canviarà completament els plans. Compartint passejades, sortides a la muntanya, sopars,… neix el desig i l’enamorament. El sentiment creix i creix, sense arribar a expressar-se. Passada una setmana, amb l’arribada de la dona i els fills d’ell i el comiat d’ella, els dos s’acomiaden parlant i compartint el que han sentit.

L’Àlex, el guionista tímid i introvertit que havia d’acabar el guió de la seva darrera pel·licula marxa sense fer la feina però amb una bona idea per la següent: la història del que acaba de viure.

La pel·lícula, per mi un pèl lenta, parla dels petits i secrets enamoraments que hi pot haver fora de la vida de parella. Petites passions que no ‘acostumen a veure al cinema ni al teatre on aquests tipus d’emocions s’acaben coneixent per que suposen un trencament. Aquí, en Cesc Gay ens mostra dues persones ja de certa edat, amb els seus propis compromisos, que es coneixen, s’enamoren, però mantenen aquest enamorament en secret, un secret que els acompanyarà mentre els dos segueixen els seus camins.

Com a afegitó, detall que m’atreia de la pel·lícula: el lloc, Lles de Cerdanya. La Cerdanya m’agrada, l’he recorregut molt i veure els seus paisatges, carrers i, fins i tot , alguna cara coneguda, sempre fa gràcia.

Ah! i com dirien alguns, al final hi surt ella. :-)