M$ em sorprèn (per una vegada, gratament)
18th September 2006 - 2:05 pmNo cal dir que no sóc gaire amic de la companyia de programari (i esclavatge) M$, no m’agrada el que fa, la seva filosofia, algunes males pràctiques, els seus productes i encara menys el seu monopoli. En fi, no m’agrada M$ i l’evito.
Però, també cal reconèixer les coses bones de l’enemic (això d’enemic és un dir) i felicitar-los quan, per una vegada, fan quelcom bé. Ahir la nit estava fullejant el suplement econòmic d’un diari en espanol. Per variar, la majoria d’anuncis d’empreses (moltes d’elles catalanes) estaven també en espanol. La Caja i moltes més, totes seguint els dictats econòmics del règim, amb aquesta filosofia mai passarem de ser una trista comunitat autònoma!. Però bé, no em vaig indignar (indiferència?), no sóc client d’aquestes empreses (per alguna cosa serà). Vaig anar passant pàgines i, sorpresa! un anunci en català! primer em va cridar l’atenció el fet que les coloraines de l’anunci conrsataven amb la monotonia gris de la resta però, després, la llengua!!!
L’anunci cridava als empresaris a gestionar de bona manera els seus clients i comandes. Vaig anar llegint,… finalment, triple sorpresa: coloraines, en català i, l’anunciant: M$. Em sorprèn que, tot i que sigui per simples interessos econòmics (la Gene era el millor client de M$ Ecspana), siguin les empreses forànies les que ens hagin de donar aquests tipus de lliçons.
Gent de M$, tranquils, no ho feu tot malament :-)
Tristament, això passa molt sovint. Per això crec que s’ha de felicitar la iniciativa d’aquestes empreses, que (encara que sigui per interessos comercials) deixen en evidència les marques catalanes que de catalanes només tenen el nom (i encara).
Per exemple: la Moritz, propietat d’una cervesera de Saragossa, ha irromput amb força al mercat català amb una estratègia de màrqueting que ha fet que els consumidors la identifiquessin ràpidament com un producte propi i arrelat al cap i casal. En poc temps ha aconseguit una quota de mercat tan gran que la marca cervesera per excel·lència de la ciutat (fins ara), la Damm, s’hagi hagut d’espavilar. De moment ja ha definit un producte només en català (la Xibeca, tan la gran com els quintos) i ha començat a fer algunes partides especials de l’Estrella també en català.
És trist que hagi de ser per por de perdre mercat, però jo ja signo si totes les empreses catalanes de prestigi (caves, llets, xocolates, pizzes, fuets, sopes preparades i companyia) féssin el mateix, encara que sigui per por a perdre cèntims…
Ep! que la Moritz té quelcom més especial encara per a mi… l’antiga fàbrica és molt a prop de casa meva!!! :-)
És ben trist que siguin, tot sovint, els de fora els que ens recordin que parlem català.
Ja ho deien Els Pets: “Que català no s’hi neix, sinó que se n’exerceix”.
Hi ha gent amb cognoms catalaníssims que desprecien la pròpia llengua, com si se n’avergonyissin, mentre que d’altres, nouvinguts, fan esforços per aprendre la llengua, els costums i intentar entendre la manera de fer del lloc on han arribat.
Ningú no pot repartir carnet de “català” ni dir “qui és i qui no és” una cosa o una altra. Cadascú tria el que tria, i n’hi ha que es retraten…