Macedònia, a banda de ser una fresca i bona barreja de fruites és un grup de música. La música que fan està, principalment, enfocada a la mainada d’entre 8 i 13 anys.

Per què en parlo? doncs per que avui han fet un concert a Sant Sadurní d’Anoia, en motiu de la Festa de la Fil·loxera, i, com que tenim família i nebots,… hi hem anat. Abans però, hem fet una petita inmersió al grup i hem escoltat algunes de les seves cançons. Peces que de seguida s’enganxen i melodia que et persegueix, lletres molt encertades per l’edat, simpàtiques, entenedores, que parlen dels temes que els interessa.

És un grup l’origen del qual no en tinc prou informació però hi ha qui diu que és fruit de la Generalitat i una empresa discogràfica, que es van proposar “crear” un grup per omplir el buit musical que hi ha en el panorama català per aquesta edat. A la web del grup, naturalment, no ho explica així.

Però, sigui com sigui, si fos fruit d’aquest acord Generalitat-discogràfica, crec que és un encert. Connecten amb el seu públic, la mainada (i no tant mainada), l’eliminen del borreguisme globalitzador, … i en català. És necessari.

Sincerament, prefereixo que la nostre canalla balli al ritme de cançons que parlen de l’escola, dels pares, dels “grans”, el bosc, la distròfia muscular (aquesta és un xic dura), la violència domèstica,… que no pas que dansin tots amb la mateixa coreogràfia (exacte!) al ritme de cançons buides que diuen animalades com “antes muerta que sencilla“.

Endavant!