Com vaig comentar ara fa un parell de dies, aquesta setmana sóc a Madison, de congrés. Aquest congrés per a mi és especial. En primer lloc per que és un congrés molt específic d’un camp molt concret: el seleni en medicina i biologia. I, en segon, per que és el primer lloc on presento una comunicació oral.

En registrar-me al congrés vaig enviar un resum per a presentar un pòster però, de de l’organització, em van oferir la possibilitat de presentar, en comptes d’un pòster, una comunicació oral i, és el que he fet. Avui m’ha tocat a mi i, en la sessió de després de dinar, he xerrat.

La barreja de fer la xerrada en anglès, ser el primer cop que parlo en un congrés i el lloc on ho he fet (un teatre que intimida) han fet que estigués un xic nerviós, i la cosa no hagi sortit 100% com m’esperava. Bé, aquesta és la meva opinió, des de fora m’han dit que no s’ha notat i que ho he fet bé. Agafant les opinions externes i la meva, puc dir que no n’estic tant satisfet com en la tesina (d’aquella presentació n’estic mooolt content) però a la vegada tranquil per que no ho he fet malament.

Si algú vol fer el tafaner, pot descarregar la presentació (pdf) des d’aquí.