De nou als USA, ara a Madison, WI
25th July 2006 - 8:33 pmBé, com el títol és prou clar. Ja estic, altra vegada, als Estats Units, aquest cop per menys temps (només una setmana) i a Madison, Wisconsin.
He vingut aquí per assistir al 8è simposi internacional del seleni en biologia i medicina on aquest dijous hi faré una xerrada titulada “Study of the role of selenocystein in an enzymatic reaction”. La xerrada és bàsicament la mateixa que vaig fer per la tesina però en anglès i molt resumida, quan la tingui 100% enllestida ja la penjaré.
De moment l’experiència és molt bona. Els vols (Barcelona-Atlanta, primer i, Atlanta-Madison, després) van anar prou bé i aquesta vegada l’entrada al país va ser fàcil: dos minuts i quatre preguntes. Aquest matí (el congrés comença aquesta tarda) he aprofitat per visitar Madison i la veritat és que la ciutat, tot i ser molt petita, m’ha agradat (admeto que encara em manca molta cosa per veure). Una bona part de la ciutat, la que dóna al llac Mendota, és bàsicament universitària i això dóna un aire molt agradable.
Bé, ja aniré explicant com va tot per aquí.
Ostres, una ciutat amb ambient universitari, com les de les sèries!
Aprofita el viatge (i les estones lliures que et permeti el seleni aquest) per conèixer i aprendre coses de l’entorn i, sobretot, per fixar-te en les cose ben fetes.
Les persones que viatgeu teniu l’ “obligació” moral d’importar les bones idees per mirar de millorar aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortàda pàtria.
Manobre,
m’encantaria mirar d’emportar-me amb mi les bones coses dels Estats Units. Ho dic ara ho vaig dir quan vaig estar a Atlanta. Però, sembla ser que l’economia i alguns polítics d’extrema dreta s’entesten en fer-nos adoptar les males costums d’aquest gran (en molts aspectes) país.
Em reitero en el que deia quan vaig estar a Atlanta. Els Estats Units són els Estats Units, tenen molta cosa que no m’agrada, però s’hi ha d’estar una temporada.
N’estic convençut. Una societat com aquesta, sense gaire història, però que ha arribat on ha arribat, ha de tenir moltes coses bones. Les dolentes prou que les sabem (per culpa d’alguns dels seus governs i poders fàctics, com ara la indústria armamentística). Però les coses bones s’haurien de coneixer més per importar-les i poder-les adaptar.
Jo en sé dues de molt bones que es van importar prou bé: Woddy Guthrie i Pete Seeger. A veure si ens en portes alguna així!
[...] Com vaig comentar ara fa un parell de dies, aquesta setmana sóc a Madison, de congrés. Aquest congrés per a mi és especial. En primer lloc per que és un congrés molt específic d’un camp molt concret: el seleni en medicina i biologia. I, en segon, per que és el primer lloc on presento una comunicació oral. [...]
[...] Avui, repassant fotografies, n’he trobat una que vaig fer a Madison, al mes de juliol. Un dels àpats volia ser un “àpat mediterrani”, ens van donar amanida, fruita i… “gazpacho”. [...]