Durant la meva estada a Atlanta, el darrer trimestre de l’any passat, sovint em parava a pensar en el munt de gent de llocs diferents que coneixia: indis, xinesos, japonesos, nord-americans, italians, paquistanesos,… Moltes cultures, algunes més pròximes i d’altres més llunyanes i exòtiques.

Era quelcom que m’agradava però, per desgràcia, la majoria de gent anava massa per feina i es feia difícil intercanviar res que anés més enllà de la feina.

Avui però, tot dinant, a Tarragona, he tingut de nou la mateixa sensació. La diversitat geogràfica potser no era tant exòtica però, sí curiosa. Cinc persones, cinc països diferents. Un brasiler, una francesa, un norueg, un suec i jo mateix, un català.

La ciència a vegades em dóna disgustos i desespera, en bons moments dóna bons resultats i il·lusions, coneixement i progrés. Però, en un món cada vegada més globalitzat, on anar amunt i avall es va convertint poc a poc en una constant, la ciència et permet, a banda de conèixer món, conèixer gent i cultures. Crec que és bo saber-ho aprofitar.