Em sorpren que hi hagi gent que em consideri “merda” per voler ser d’on sóc i voler-me sentir identificat amb una cultura, una llengua.

Sí, crec que és bo que la gent se senti arrelada a un lloc. És una manera maca de ser persona, crec. Però, al meu entendre, això que et dic no ho imposo a ningú, sigui espanyol o sigui ciutadà del món.

Les persones per damunt de tot, sempre! i per a mi, la idea de poble, posa per davant de tot, les llibertats individuals. Lliertats que comentaris com els teus ens recorden que, sovint, gent com tu, ens talla.

Apa, salut i a menjar flors.

Company asd, crec que barreges naps amb cols.

És que potser he de demanar perdó per sentir-me català?
És que faig mal a algú per sentir-me arrelat a un territori o a una cultura?
Jo no prohibeixo a ningú que se senti com vulgui ni obligo a ningú a identificar-se amb el que li vingui de gust (a diferència del que fan amb mi quan m’imposen una “nacionalitat”, un dni, una selecció, una llengua a la constitució…)

Tu ets lliure de dir que els pobles no existeixen. Algú t’ho prohibeix? Jo, en canvi, es veu que no puc dir que sóc català, perquè els nacionalistes espanols em diuen “radical” i m’imposen un estat i una nació.
O bé els “ciutadans del món” com tu (els qui us creieu amb la veritat absoluta del bon rotllo progressista multicultural globalitzat) em prohibeixen que m’identifiqui amb allò que jo vulgui, sigui un poble, una nació o una pedra.

No és la teva postura una forma de feixisme? Si creus en la llibrertat individual, deixa’m sentir-me català en pau.

Aquests “ciutadans del món”, aquests globalitzadors que us agrada veure com el peix gran es menja el petit… quin intervencionisme, el vostre!

Q et penses, q ets molts diferent del nacionalista espanyol, frances, italia o el q vulguis? Tots sou la mateixa merda.

No se si saps q els paissos, estats, pobles o com els vulguis anomenar no existeixen, es una paraula buida que en el seu nom s’han comes les mes grans de les barbaritats…

I lo mes ironic es que seguramente us definiu d’esquerres… juas juas

Mai un poble pot tindre mes drets que un ser individual.

Que no, que no ens sentim espanols i punt!

I, per un dia, deixeu que m’alegri per la derrota aliena, ja que nosaltres no tenim ni el privil·legi de perdre….

No tinc sentiment espanol, no és que en tingui poc, simplement, no en tinc gens. Tot el que tinc d’espanol és el DNI a la butxaca i el passaport quan surto a l’estranger. A banda d’això, res més.

Parles de cert odi, si, odi o més aviat, un xic de rancúnia. L’estat espanol no em deixa ser el que vull ser i això, amb el temps, crema i genera rancúnia.

Aquesta vegada… ni a quarts! a la propera, espero que, mentre jo no pugui tenir selecció nacional pròpia, no arribeu ni a vuitens per que recorda, de moment, mentre VOSALTRES m’obligueu, la meva selecció és qualsevol que jugui contra la selecció de l’estat espanol.

Apanya cap a casa!

que poco sentimiento español. en fin, que pena leer[1] estas cosas…
no me he podido resistir hacer este comentario y tampoco busco flamear. En fin :-(

[1] leo este post desde el planet gpltarragona. me hubiera gustado haber saltado este post, es bastante lamentable en serio tener que leer algo así, ese poco amor por el país de origen; ya no poco amor sino notar cierto “odio” (y no, no soy ni futbolero, ni nacionalista, ni facha, ni patriota de la muerte, ni nada).

–
desde badalona, un ciudadado español más