“La unidad de España como bien moral”
21st June 2006 - 2:18 pmLa barreja “església” i Ecspana és explosiva, anacrònica i, per què no dir-ho, a vegades sorprenent. Ara resulta que Ecspana és “una grande y libre” per la gràcia de Déu i si els ecspanyols s’entesten en impedir manifestacions dels pobles que tenen colonitzats és per que així ho vol el Senyor.
Llegeixo a El Mundo que els bisbes ecspanols s’han reunit pe debatre “amb preocupació” la unitat d’Escpana.
Fa temps que els bisbes han perdut el nord. D’això no n’hi ha cap dubte. Són de dretes, conservedors, intolerants, feixistes,… I sinó, per què existeixen emisores com la COPE? per que sempre estan d’acord les idees conservadores del PP (herència del franquisme) i les fonamentalistes catòliques?.
Sincerament, els bisbes i capellans haurien de deixar de fer de polítics, d’escampar l’odi i dedicar-se a resar que, per això els paguen.
Estic plenament d’acord amb les teves crítiques anteriors sobre la política que fan els bisbes espanyols. No m’agrada gens, tampoc.
Però això de que els capellans han de deixar de fer política, trobo que habitualment ho diem quan fan la política que no ens agrada. Quan algun bisbe català diu alguna cosa ‘nacionalista catalana’ bé que ens agrada (a mi el primer). O quan el Papa va dir que no s’havia d’atacar Iraq. I com de content que em poso quan el bisbe Casaldàliga fa política al Brasil, a favor dels sense terra i contra la pobresa i el neoliberalisme!
Sovint penso que ‘tot és política’. I tal com visc jo la religió, no es pot separar l’espiritualitat de la vida. Així que, fins i tot quan reso, faig política, jo.
Per molt que els pesi als bisbes espanyols o de dretes!
Les teves reflexions, Job, sempre em fan pensar.
Potser sí que generalitzo massa quan dic que no facin política, per que… ostres! clar que m’agrada quan algun capellà fa “política nacionalista”. Però, crec que la fan de manera molt diferent. La “política nacionalista” normalment la fan dient quelcom, aconsellant o en un full parroquial o diari.
La política que critico jo és diferent. Jo critico que la Conferència Episcopal Espanyola es tanqui dos dies per parlar de la unitat de la nació espanyola, la política que critico és aquella feixista, aquella que paga una emisora que va fins i tot en contra de la manera de pensar que de petit em va inspirar la religió.
Sí, és cert, sigui nacionalista o no, els capellans, bisbes, … fan política, com tothom. Però es pot fer política tolerant, pacifista, tranquila. Això és ben diferent de la política que genera odi, racisme, menyspreu. Aquesta darrera és la política que crec que fa el gruix de l’Església espanyola en aquesta mena de reunions.
Hi estic plenament d’acord en això que dius. I quin canvi entre el to del primer post, i aquest segon. ;-)
Però, encara em queda una cosa al pap: et sembla tolerant, pacifista i tranquil cada cop que escrius “Ecspanya”? No hi ha odi i menyspreu? Segurament em diràs que quan empres aquest terme ho fas pensant en l’Espanya més rància. Però de vegades, em sembla, uses aquest joc de paraules simplement per a referir-te a Espanya, en general.
I jo no sóc espanyol, t’ho asseguro. Sóc només català. Però això no m’impedeix de respectar el país veí. Per molt que ens toquin els ous tot sovint alguns dels seus habitants. També molts habitants de Catalunya me’ls toquen, els ous! I no per això desprecio el país sencer. Només faltaria, és el meu!
Job,
Crec que no n’hi ha per tant… Davant el cansament de la política ens cal una mica de bon humor. I aquesta denominació popular (ecspanya) com altres (espana, les espanes o l’imperiet de ponent) són divertides i no crec que ofenguin a ningú.
I, després dels insults i barbaritats que estem rebent diàriament la gent d’aquí (ara s’ha posat de moda dir-nos nazis, així, gratuïtament) no crec que a ningú li pugui ofendre un joc de paraules fet amb humor.
I si, al final, a algú li pica: que s’ho rasqui. Què ens queda, si no és el bon humor?
Ep! D’acord, d’acord. Les espanes, o l’imperiet de ponent em semblen magníficament trobades! :D
Però mira, Ecspanya ho trobo de mal gust, tu. Què vols que t’hi digui. No em sembla que les poguem posar al mateix sac que les anteriors. Té més mala baba, diria.
Però bé, seguiré el teu consell i no m’ho agafaré tan a la tremenda.