Segona derrota, 3 a 1
20th June 2006 - 10:21 amEl futbol no m’apassiona. Em miro algun partit, m’agrada que guanyi el Barça i poca cosa més. Els Mundials encara m’agraden menys. Però, com deia ara fa uns dies en Marc, hi ha una cosa que vull en el Mundial i és que guanyi la meva selecció. La meva selecció? quina? qualsevol que jugui contra Escpana.
Hi ha qui em dirà nacionalista radical, que m’agraden les penes dels altres, que bla, bla, bla… Però per a mi, una “nación” que no deixa expresar un poble com a tal, que fa el que sigui per impedir que tinguem seleccions pròpies (ja veus quin mal els fem), i que basa la seva manera de fer en la “fúria roja” i paranoies prepotents com aquestes,… que perdi! Ni oblit, ni perdó. Ni res de res.
Ahir, per desgràcia, hi va haver una altra derrota de la meva selecció. 3 a 1.
Hi ha un argument que utilitzo davant els qui m’acusen de “radical” quan dic que m’agrada veure com perd la selecció espanola.
Els dic que ells (tots els que animen aquella selecció) tenen la sort i el privil·legi de poder animar l’equip que els dóna la gana. Tenen, a més, els mitjans de comunicació i tot un estat al seu favor. Són, per tant, ciutadans de primera categoria.
En canvi n’hi ha d’altres que no tenim aquesta mena de privil·legis, que no podem veure competir la nostra selecció, malgrat pagar els mateixos impostos (o més) i contribuir a les arques del mateix estat. Som, doncs, ciutadans de segona classe que, a més, ens hem d’empassar tot el desplegament mèdiatic corresponent i,a sobre, se’ns vol negar el dret d’animar la selecció que ens vingui de gust.
Davant d’això, només ens queda una opció, tan digne i lliure com les altres: animar totes aquelles seleccions que juguen contra espana i (per què no?) desitjar que espana perdi.
Ells, com a mínim, tenen la sort de poder perdre. Nosaltres, ni això.