Després de molt de temps, el meu portàtil ha deixat parcialment Debian per passar-se a Ubuntu. Dic “parcialment” per que Ubuntu està basada en Debian i és de les millors adaptacions que he vist, per no dir la millor.

Sempre he estat reticent a provar-la, ho admeto. Em fan certa cosa aquestes distribucions que intenten fer-ho tot més senzill per l’usuari, tot i que admeto que és una bona manera de captar gent cap a Linux. De fet, ja fa uns quants anys, quan vaig sortir de la caverna i vaig abandonar el monopoli Gates, vaig començar amb Mandrake -ara ja no sé ni com es diu, Mandriva?-,… bé, tothom té un passat. :-)

Debian m’agrada, m’encanta! la majoria de les altres distribucions es carreguen de pijades que els fan perdre l’encant: “assistens” (brbrbr, quina paraulota!) a dojo que no acaben de rutllar, les coses fora de lloc, estabilitat dubtosa,… D’Ubuntu hi ha qui me n’havia parlat molt però em sabia greu abandonar el meu Debian… la necessitat (o gust) d’estar una mica més actualitzat i el fet de voler facilitar la introducció de la parella a Linux m’ha fet canviar.

Porto dos dies treballant-hi i puc dir de moment que m’agrada, molt! té pijadetes, però funcionen! i a més a més, les coses són a lloc (la millor manera de configurar una xarxa és tocant l’/etc/network/interfaces, i Ubuntu em deixa!). És una Debian, més actualitzada i dominable.

De moment, un deu per la gent de Canonical.