Avui és el dia de l’inici. Avui, d’aquí una estoneta, deixo el pis de Tarragona i inicio el compte enrere per una nova etapa personal. La feina la seguiré tenint a Tarragona, però la vida la trasllado a Barcelona.

He estat poc més de dos anys aquí. Vaig començar al carrer Sevilla, prop de la Plaça de Ponent però poc després em vaig traslladar al pis que ara deixo, al campus de Sescelades.

Al principi aquesta ciutat em va atrapar: tenia les comoditats d’una ciutat però a la vegada conservava coses que em recordaven a Ripollet (d’on és la meva família). Amb el temps però aquest sentiment ha anat canviant, suposo que el fet d’anar-me situant i fent vida me n’ha fet adonar. Coses com no poder aparcar el cotxe a l’estació durant els caps de setmana (si hi insisteixo me’l destrossaran), un transport públic lamentable, la gent que condueix sense cap mena d’educació, incivisme extrem al meu carrer i escala (la terrassa -vivim en una planta baixa- és l’abocador dels veïns i, el que no ens aboquen a la nostra terrassa ho llencen al vestíbul de l’edifici),…

He conegut i espero seguir coneixent (ja que seguiré baixant cada dia a Tarragona per la feina) gent molt maca i la ciutat podria ser també molt maca. Però això que us comentava més amunt, una classe polícita que fa vergonya aliena cada vegada que obren la boca, el civisme,… fan que no tot pugui ser perfecte.

Bé, em fa certa pena deixar el pis però… allò que inicio ho compensa amb escreix.