El Jardiner constant és el títol del darrer llibre que m’he llegit. Escrit per John le Carre, aquest és el llibre en que s’inspira la pel·lícula The constant gardener, estrenada a finals de l’any passat.

Tessa Quayle, la dona d’un diplomàtic britànic a Kenya, Justin Quayle, és trobada morta, assassinada. L’home que l’acompanyava, l’Arnold Blum, ha desaparegut. Els dos, que treballaven en el món de la cooperació a Kenya i el sud del Sudan, investigaven les proves que fa un laboratori farmacèutic amb un nou medicament contra la tuberculosi: Dypraxa.

Amb l’escusa de que si els africans malats de tuberculosi no es tracten moriran igualment, la KVH, un laboratori farmacèutic, amb l’ajuda de la britànica Three Bees, està provant un nou medicament al continent Africà. Aquestes proves, aplicades amb dubtosos criteris ètics, maten a molta gent. La Tessa i l’Arnold, en descobrir-ho i denunciar-ho, són assasinats.

En Justin, del que tothom espera que asusmeixi la mort de la seva dona i seueixi endavant, comença a investigar què ha passat. Estudia les investigacions de Tessa i Arnorld, les males jugades de les farmacèutiques,… tot, sota uns ulls que el segueixen i l’avisen amenaçant, de molt a prop.

Un gran llibre. Demana ser llegit amb calma i concentració. Però fa pensar, indignar i reflexionar.