A finals de setembre, durant les darreres negociacions sobre l’Estatut al Parlament català, CiU es mostrava intransigent en una sèrie de coses que consideraven inacceptables. Van estar tensant la corda i amenaçant, fins al darrer moment, de trencar les negociacions. Finalment, reunió Maragall-Mas, acord i foto: oh! la gran CiU ho ha salvat!

Les negocacions van ser a quatre bandes (el PP feia ja temps que havia descarrilat -cosa normal en un partit feixista-) però, al final, CiU va aconseguir focalitzar tota l’atenció mediàtica a la reunió Maragall-Mas i a l’acord a que van arribar.

Ara s’està negociant a l’Estat Ecspanyol (trista sobirania del nostre Parlament), negociacions entre el govern (PSOE) i els quatre partits que van donar suport al text. CiU s’ha pssat totes les negociacions tensant de nou la corda, “un pacte així no el podem acceptar”… també demanaven a Esquerra que no afluixés. Fins i tot em vaig arribar a creure que CiU era nacionalista de debò.

Però no. Finalment… de nou, reunió, ara Zapatero-Mas, acord i… foto! Altra vegada, els nacionalistes de CiU han aconseguit focalitzar tota l’atenció mediàtica cap a ells, deixant de banda la resta de partits, i es venen com els salvadors de l’Estaut. Llàstima que el finançament aconseguit és més que trist i la deifinició de Catalunya, jurídicament, queda igual que estava, una nacionalitat sense nació. Sort que l’acord l’han abanderat els nacionalistes!

Sí, Sr. Mas, baixat els pantalons i digues Estatut! però… no et despentinis per la foto.