Anar a treballar cada dia a Tarragona se m’està fent més feixuc del que pensava. No és que em molesti (molt) haver de matinar. No em molesta anar amb transport públic, ho he fet durant anys i tenir una estona per llegir, pensar, dormir,… m’encanta. El que em cansa és perdre el temps.

Em cansa que els trens passin tard. Em cansa arribar tard, o no saber quan arribaré. Em cansa que no em diguin què passa quan el tren arriba mitja hora tard. Em cansa que ens tractin com a bestioles. Em cansa, em cansa moltíssim perdre el temps! molt! i encara més si és per manca d’inversió, per que siguem com bestioletes de segons,…

Avui, nou capítol del lamentable expoli de RENFE. He arribat a l’estació de Passeig de Gràcia a un quart de vuit, com cada matí. Quelcom estrany passava. No hi havia quasi trens i per megafonia, en espanol, donaven confuses ordres a la gent que havia d’anar cap a Granollers i anunciaven que no se sabia quan passaria el proper tren a l’aeroport. El meu tren ha vingut quasi deu minuts tard i n’ha necessitat quinze per arribar a Sants. Tot un espectacle.

La incidència d’avui, que de nou ha col·lapsat el servei ferroviari a Barcelona. Darrerament s’amaguen en les obres del tren de gran velocitat per justificar els problemes. Però avui? el problema era a la catenària del Clot. Ave? no, manca d’inversions.

Som animalons en mans d’aquesta gent. Tot gestionat des de Madrí, aeroport, rodalies, regionals… i a Madrí no els importa res del que passa aquí. No els importa que un aeroport estigui tancat durant tot un dia, no els importa que no tinguem un servei de Rodalies com toca, que els regionals siguin una odissea. El problema ja no són només les molèsties que es creen als usuaris (que són moltes), sinó la imatge de país, la societat i l’economia.

Som una colònia ecspanola.

Aquest dimarts, 31 d’octubre, dins el programa de la periodista Mònica Terribas, “La nit al dia”, s’emetrà un petit reportatge sobre la Xarxa Comunitària del Barri de Sant Antoni, Xar@ntoni.

Dimarts, 31 d’octubre a les 23.45

Fa uns dies l’Oriol anunciava una falsa alarma sobre l’aparició de la nova versió d’Ubuntu, la 6.10. Sembla ser però que avui s¡ha confirmat i ja s’ha anunciat oficialment l’allberació de la nova versió.

London – 26th October 2006 – Canonical Ltd, the commercial sponsor of Ubuntu, the world’s fastest growing Linux distribution, today announced its latest desktop and server version. Following months of development and user feedback, Ubuntu 6.10 offers a cleaner, sharper design, together with new and enhanced desktop applications and advances in security. Significantly faster boot up times and the best in leading edge free software technologies make the latest Ubuntu the first choice for many new and existing Linux users.

A disfrutar!

Tot i que encara no s’ha fet públic de manera oficial, ja està disponible la versió final de la segona versió del navegador Firefox. Per celebrar l’alliberació d’aquesta segona versió, dissabte al vespre s’ha convocat una festa a moltes ciutats del món, també a Barcelona.

Per descarregar:

• Linux (signatura)
• Windows (signatura)
• Mac OS X (signatura)

Versió en anglès

• Linux (signatura)
• Windows (signatura)
• Mac OS X (signatura)

(enllaços del Xavi Caballé)

Fa uns dies M$ anunciava, després de cinc anys, l’aparició de la setena versió de la seva patera, que no representava cap novetat respecte els navegadors de veritat. Espero que aquesta nova versió del Firefox li faci guanyar encara més popularitat.

Gràcies a la gent de Softcalatà per la versió en la nostra llengua.

Avui ja ha sortit, després de cinc anys, la nova versió del pseudonavegador de M$, l’Internet Explorer. Com ja deia dies enrere, aquest nyap de la casa de’n Gates incorpora poques novetats respecte altres navegadors de debò.

Properament sortirà la segona versió del navegador Firefox.

Ho van fer amb l’Estatut. Van “presionar”, i… al final, abaixada de pantalons i somriure a la foto. El calçaces Mas havia obtingut la promesa de Zapatero d’assumir una sèrie de punts claus de l’Estatut: Nació, aeroports, finançament,… al final, res!

Ara han fet el mateix amb els pressupotos de l’estat ecspanol: fins fa dos dies eren innegociables, esmena a la totalitat, suposaven una devallada d’inversió a Catalunya, no complien l’Estatut,… Ara, el ministre de torn promet quelcom i… torne-m’hi, abaixada de pantalons, CyU diu sí, i… foto.

Ja ho diuen en castellà,… encara que la mona es vesteixi de seda… CyU és CyU. La mateixa mona que signa davant notari (molt trist que un partit hagi de fer això) que no pactarà amb el PP mentre que a Tarragona, CyU i PP voten junts per a que no prosperi la proposta d’ERC de retirar la foto de Felip V que hi ha a la sala de plens del concistori.

Sobren les paraules. Imatge de la celebració imperialista del dia de l’imperiet de ponent. La imatge descriu el que tenim aquí al costat, el país que ens ocupa.

Avui, via Oriol, he llegit que demà potser s’alliberarà la setena versió del pseudonavegador Internet Explorer. Als de Can Gates els ha costat uns quants anys treure quelcom nou.

He tafanejat les característiques d’aquest nyap i, sincerament, no aporten res de nou. Bé, segur que ho anuncien, TVC en farà una noticia i la gent que ho utilitzi n’estarà orgullosa,… però no aporta res de nou. Algunes de les “noves característiques”…

La pena és que, tot i que l’aparició del Firefox hagi fet disminuir un xic la quota de mercat a l’Internet Explorer, la realiat diu que el segon encara és plenament dominant ocupant una quota d’un 80% en les webs que controlo. Molta gent, ja sigui per inèrcia o desconeixement, viu globalitzada dins l’esfera Internet explorer i, tot sovint, a més a més, es creuen realment que les “novetats” de M$ són novetats…

Les multinacionals diuen que el proramari privatiu, en front del lliure, és evolució i que si el programari privatiu no avança per damunt del lliure anirem enrere… Nyaps com el que segurament sortirà demà demostren clarament que la cosa no va així.

Avui fa cent dies que el meu ordinador de la feina està engegat. La veritat és que només el paro quan hi ha alguna caiguda elèctrica o es fon la placa base (un o dos cops l’any). Degut a aquests dos factors, aquesta és la primera vegada que aconsegueixo els cent dies a l’ordinador de la feina. Ah!, naturalment,… “linux inside”! :-)

alfons@p009:~$ uptime
12:47:44 up 100 days, 8:28, 10 users, load average: 0.00, 0.06, 0.07
alfons@p009:~$

D’aquí un parell de dies farà cinc mesos que visc amb la MªElena al cor de Barcelona, al carrer Manso, davant del mercat de Sant Antoni. Viure on visc ara és per a mi una experiència en molts sentits. El primer, viure en parella. Em sembla que no cal que en dóni més detalls, és una situació que ara mateix no canviaria pel passat.

Barcelona. En l’espai de poc més d’un any, mentre jo he anat a viure a Barcelona ha coincidit que dos amics meus han anat a viure fora. Jo he viscut fora de la ciutat des que vaig néixer i ells a l’inrevés. Ara ells lloen la vida fora de la ciutat i m’expliquen coses que conec i, algunes, fins i tot, que podria arribar a enyorar. Tot sovint hi penso, i, com en el que he dit de viure en parella, ara mateix no canviaria la meva situació. M’agrada tenir-ho tot a prop. No haver de pensar sempre amb el cotxe, el darrer o primer tren, els autobusos nocturns,… anar al cine quan vulgui, sense haver de planificar una excursió a la ciutat més propera,…

És cert que també tinc sort amb el barri on vivim: Sant Antoni. Tenim el mercat davant de casa, el metro, autobusos, la Plaça de Catalunya a 10-15 minuts a peu, i, com no podia ser d’altra manera, ja he començat el meu activisme social amb la gent de Xarx@ntoni!

Barcelona té defectes, i molts, però m’agrada. No sé si hi viure molts anys, ara mateix visc el que visc i m’agrada. I, fet i fet, què millor per canviar i millorar les coses que fer-ho des de dins.

Estic content de poder escriure i pensar des del carrer Manso.