Ja es poden fer pactes del Tinell, promeses, juraments,… l’Administració és l’Administració i punt. De què serveix dir que es vol promocionar el programari lliure si a la primera de canto et forcen a comprar programes cars i dolents.

Avui m’he estat mirant el paperam per les beques BE (beques de mobilitat de la gene) i, imagineu quin programa és necessari per omplir la sol·licitud? .doc Molts d’aquests documents són perfectament llegibles amb l’OpenOffice però les coses no es fan així i fa ràbia passar pel tub.

Em pregunto reiteradament, per què? per què l’Administració catalana ens força a fer ús de programes privatius que impliquen a la vegada comprar un sistema operatiu (per dir-li d’alguna manera)? No serveix de res fer campanya pel programari lliure si es queda, com sempre, en paraules.

Una norma que hauria de ser cabdal per part de l’Administració a l’hora d’introduïr les noves tecnologies és evitar la decepció de la ciutadania. És a dir, si el govern (municipal, autonòmic, estatal,…) et diu que pots fer quelcom per via telemàtica ha de vetllar per que això sigui així. Si un ciutadà o ciutadana té decepcions constants optarà per passar de la tecnologia i tornar a la vella i anacrònica via de la finestreta.

Per què explico això avui? Doncs per que he rebut una multa de l’Ajuntament de Barcelona (benvingut a la city!) per estacionar a la zona blava sense pagar (coi, a principis d’agost era un xic complicat determinar on calia pagar i on no!). A la carta se m’expliquen les maneres que tinc de pagar, una d’elles, via internet.

Comença l’aventura. Entro a www.bcn.cat/hisenda, l’adreça que et faciliten. Primera sorpresa, no sé com es deu veure amb altres sistemes (in)operatius i “navegadors” però ja us avanço que amb Linux/Firefox deixa força que desitjar… En fi, ja hi estic acostumat. Segona, et tornes mico buscant quelcom que s’assembli a “pagament de multes”, ho trobes i hi accedeixes. Dues passes més i arribes en un punt on esculls l’entitat bancària amb la que vols pagar, la Caixa o Banesto, les dues amb targeta Visa. Començo per la Caixa, introdueixo més dades i… número de targeta (ostres, no hi ha camp pel codi de seguretat!),… “Targeta no autoritzada”. Dos intents més. Ho deixo. Canvi de banc, Banesto. De nou, entro les dades,… pam! altre cop sense codi de seguretat i “Targeta no autoritzada”. Dos intents més i canvi de targeta. He hagut de fer servir una targeta no protegida (cal recordar que la inmensa majoria de sistemes de pagament per internet fan servir el codi de seguretat,…). Finalment he aconseguit pagar però estic segur que la inmensa majoria d’usuaris ja ho haurien deixat.

No és la primera vegada. Ara fa un perell d’anys, van ser els Mossos els que em van enganxar (ho sento, sóc humà! i té una explicació). Com puc pagar? fent ús de l’Administració Oberta. Juas! Primer intent, “Error en l’aplicació, intenti-ho més tard”. Segon intent, el mateix. Dos dies més tard, el mateix. Vaig decidir trucar i em van dir que devia ser una incidència puntual. Van anar passant els dies, la “incidència” persistia,… finalment, passat el termini en que es paga menys i just abans que la cosa empitjorés, veient que la “incidència puntual” persistia, vaig anar a un caixer.

Així no es poden fer les coses. No pots posar en marxa un sistema gastan-te una pasta (les Administracions, en el camp d’ineternet són espectaculars fent grans inversions en coses que podrien ser més baratetes) i que, en primer lloc descrimini als usuaris que no han pagat per un sistema “operatiu” determinat i, en segon lloc, posar pegues, traves, “incidències” constants,… l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i alguns, som tossudets, i insistim però… d’aquesta manera la tecnologia, al nostre país servirà només per gastar milions i milions d’euros,… Malament anem.