Ara fa uns dies, a mitjans de setembre, a la llista admpub de softcatalà, es va començar a parlar de la necessitat d’unir esforços per difondre l’ús del programari lliure, a la ciutadania en general però, aprofitant la proximitat de les eleccions, a l’administració pública.
Sovint els governants fan promeses que es queden en paper mullat. El programari lliure no se’n salva. Aquesta darrera legislatura s’han passat el Pacte del Tinell pel forro repetidament (incompliment d’estàndards, engegar mega-projectes amb programari privatiu, obligar als usuaris a ser clients de multinacionals,…).
Del debat de la llista en va sortir una segona llista, més concreta, i activitat materialitzada en forma de wiki. D’aquí ha sortit la iniciativa de, per una banda, tirar endavant una associació o col·lectiu de promoció del programari lliure i, d’altra, fer un manifest -acompanyat de taules rodones i debats- de cara a les eleccions de l’1 de novembre.
Avui és, en teoria, el dia sense cotxes. Ara no sé si se li diu ben bé així, si encara existeix o si ha estat compltament fagocitat per la setmana per la mobilitat sostenible.
El fet és que a la feina sempre hi vaig amb transport públic, sempre. Avui però, per deiferents motius, volia sortir un xic més tard de casa i arribar abans i… segut a la ineficàcia del transport públic (a sobre tenen la barra de dir que és més ràpid), he optat pel cotxe.
Coincideix que l’únic dia que vaig a la feina amb cotxe és el dia sense cotxes. Me n’alegro. Petita reivindicació personal a favor del transport públic, que no és ni ràpid, ni segur, ni de qualitat.
Vull afegir que el transport públic va més enllà del metro, el bus i el servei de Rodalies.
No cal dir que no sóc gaire amic de la companyia de programari (i esclavatge) M$, no m’agrada el que fa, la seva filosofia, algunes males pràctiques, els seus productes i encara menys el seu monopoli. En fi, no m’agrada M$ i l’evito.
Però, també cal reconèixer les coses bones de l’enemic (això d’enemic és un dir) i felicitar-los quan, per una vegada, fan quelcom bé. Ahir la nit estava fullejant el suplement econòmic d’un diari en espanol. Per variar, la majoria d’anuncis d’empreses (moltes d’elles catalanes) estaven també en espanol. La Caja i moltes més, totes seguint els dictats econòmics del règim, amb aquesta filosofia mai passarem de ser una trista comunitat autònoma!. Però bé, no em vaig indignar (indiferència?), no sóc client d’aquestes empreses (per alguna cosa serà). Vaig anar passant pàgines i, sorpresa! un anunci en català! primer em va cridar l’atenció el fet que les coloraines de l’anunci conrsataven amb la monotonia gris de la resta però, després, la llengua!!!
L’anunci cridava als empresaris a gestionar de bona manera els seus clients i comandes. Vaig anar llegint,… finalment, triple sorpresa: coloraines, en català i, l’anunciant: M$. Em sorprèn que, tot i que sigui per simples interessos econòmics (la Gene era el millor client de M$ Ecspana), siguin les empreses forànies les que ens hagin de donar aquests tipus de lliçons.
En Lonquin parla de la pel·lícula Salvador (Puig Antich), pel·lícula que ens recomana. La tinc a la llista de pel·lícules per anar a veure però, avui, remenant el ciberespai, m’he passejat per la web i, per anar fent boca, he vist el trailer. El podeu veure aquí. La cosa promet.
La CCRTV té la missió d’oferir a tots els ciutadans de Catalunya, en compliment del mandat del Parlament, un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana. La producció i difusió d’aquest servei es gestionarà amb criteris d’eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic.
Extret de la web de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Tot sovint, quan reclamo més respecte pel català a TVC o em queixo per la submisió cultural espanyolitzadora de programes com “Cantamania”, la gent em diu que TVC, la suya, al ser un servei públic hauria de fer programació en castellà. Crec que aquesta gent, com la mateixa TVC, obliden els orígens del que era la nostre televisió i s’haurien de rellegir la “Missió i funcions de servei públic“.
Macedònia, a banda de ser una fresca i bona barreja de fruites és un grup de música. La música que fan està, principalment, enfocada a la mainada d’entre 8 i 13 anys.
Per què en parlo? doncs per que avui han fet un concert a Sant Sadurní d’Anoia, en motiu de la Festa de la Fil·loxera, i, com que tenim família i nebots,… hi hem anat. Abans però, hem fet una petita inmersió al grup i hem escoltat algunes de les seves cançons. Peces que de seguida s’enganxen i melodia que et persegueix, lletres molt encertades per l’edat, simpàtiques, entenedores, que parlen dels temes que els interessa.
És un grup l’origen del qual no en tinc prou informació però hi ha qui diu que és fruit de la Generalitat i una empresa discogràfica, que es van proposar “crear” un grup per omplir el buit musical que hi ha en el panorama català per aquesta edat. A la web del grup, naturalment, no ho explica així.
Però, sigui com sigui, si fos fruit d’aquest acord Generalitat-discogràfica, crec que és un encert. Connecten amb el seu públic, la mainada (i no tant mainada), l’eliminen del borreguisme globalitzador, … i en català. És necessari.
Sincerament, prefereixo que la nostre canalla balli al ritme de cançons que parlen de l’escola, dels pares, dels “grans”, el bosc, la distròfia muscular (aquesta és un xic dura), la violència domèstica,… que no pas que dansin tots amb la mateixa coreogràfia (exacte!) al ritme de cançons buides que diuen animalades com “antes muerta que sencilla“.
A través d’una de les llistes de Xarx@ntoni m’ha arribar la següent informació.
LANZAMIENTO DEL PREMIO CHRIS NICOL DE SOFTWARE LIBRE DE APC, 2007:
Acercar el software libre a la gente
El Premio Chris Nicol de software libre, de APC, es un reconocimiento a las iniciativas que ayudan a la gente común a empezar a usar software libre. Este premio está dirigido a individuos o grupos dedicados a hacer del software libre una herramienta accesible para cualquier persona que use un computador.
El Premio de software libre de APC fue creado en honor a Chris Nicol, veterano activista del software libre que durante varios años trabajó con APC.
