Avui és el dia de l’inici. Avui, d’aquí una estoneta, deixo el pis de Tarragona i inicio el compte enrere per una nova etapa personal. La feina la seguiré tenint a Tarragona, però la vida la trasllado a Barcelona.

He estat poc més de dos anys aquí. Vaig començar al carrer Sevilla, prop de la Plaça de Ponent però poc després em vaig traslladar al pis que ara deixo, al campus de Sescelades.

Al principi aquesta ciutat em va atrapar: tenia les comoditats d’una ciutat però a la vegada conservava coses que em recordaven a Ripollet (d’on és la meva família). Amb el temps però aquest sentiment ha anat canviant, suposo que el fet d’anar-me situant i fent vida me n’ha fet adonar. Coses com no poder aparcar el cotxe a l’estació durant els caps de setmana (si hi insisteixo me’l destrossaran), un transport públic lamentable, la gent que condueix sense cap mena d’educació, incivisme extrem al meu carrer i escala (la terrassa -vivim en una planta baixa- és l’abocador dels veïns i, el que no ens aboquen a la nostra terrassa ho llencen al vestíbul de l’edifici),…

He conegut i espero seguir coneixent (ja que seguiré baixant cada dia a Tarragona per la feina) gent molt maca i la ciutat podria ser també molt maca. Però això que us comentava més amunt, una classe polícita que fa vergonya aliena cada vegada que obren la boca, el civisme,… fan que no tot pugui ser perfecte.

Bé, em fa certa pena deixar el pis però… allò que inicio ho compensa amb escreix.

Qui estima la seva llengua es un fill digne de la seva pàtria.
Qui no estima la llengua Catalana es un fill bord de Catalunya !!

Sembla ser que el català finalment no podrà ser una llengua com totes les altres, a Europa no ens volen. El més trist és que el vot d’un català (*) ha estat decisiu, el grup popular (amb el vist-i-plau d’aquell que vol ser ministre) ho ha decidit.

Ai, Maragall, Maragall,… sort que el català a Europa era quelcom que teníem coll avall.

—————
(*) per mi cadascú és allò que vol ser, dic català referint-me a l’Alejo Vidal Quadras, dic català per dir alguna cosa ja que poc català es deu sentir aquest personatge.

Segons llegeixo al bloc de’n Marc Belzunces hi ha quelcom preocupant quan fas una cerca al Google Hearth o al seu equivalent via web, el Google maps. Fins ara, per cercar una ciutat calia indicar el nom de la ciutat seguit d’una coma i l’estat. Així doncs, per exemple, per buscar Barcelona, calia posar Barcelona, spain. Si introduïes un nom sense indicar-ne l’estat, el programa et mostrava les ciutats dels Estats Units i, si el nom no coincidia amb cap ciutat, et mostrava els negocis dels EUA amb aquest nom.

Fins aquí tot normal, això era conegut i el problema no anava més enllà de la ràbia que pot fer buscar Barcelona seguit d’Spain. Però, a través de l’escrit d’en Marc, descobreixo que si tens enfocada una zona en concret, ara el programa et fa la cerca en aquella zona. �?s a dir, si tens el mapa centrat a la zona dels Països Catalans i busques Barcelona, et mostrarà Barcelona (sense necessitat de posar Spain). Perfecte.

Però, què passa si proves amb els cognoms d’alguna persona? He provat amb els meus, Nonell i Canals, i el programa em mostra el negoci dels pares: el senyala al mapa, em dóna l’adreça i el telèfon. Em diu que la informació surt de “Páginas Amarillas”. Bé, és un negoci. Però, el més preocupant és que també et mostra dades personals d’algunes persones quan cerques els seus cognoms. Ara ja no parlem d’empreses, sinó que parlem de persones individuals, amb noms i cognoms. Per exemple, enfoqueu el mapa a la zona dels Països Catalans i busqueu Carod Rovira, en Marc ho ha fet a la zona de Barcelona i li surt la seu d’ERC però… focalitzeu la cerca a Tarragona… directes a casa del germà d’aquest dirigent d’ERC, adreça, telèfon i mapa.

El Google és una magnífica font de recursos però, una cosa és facilitar recursos i l’altra violar d’aquesta manera la privacitat de les persones.

Tot i que fa ja força dies que me’l vaig llegir, m’agradaria parlar d’un llibre, 1984, de George Orwell. Per ser breus, m’ha decebut. Ha estat en certa manera el típic llibre del que esperes molt però a l’hora de la veritat te l’acabes pel simple fet de saber com acaba.

No és que estigui mal escrit, ni molt menys! però és un llibre pessimista, que sí, és cert, fa pensar una mica, però no anima, ans el contrari. La gent lluita per quelcom en el que creu però al final s’acaba integrant en el sistema i esdevenint víctima d’aquest. Una vesió pessimista del que pot ser un futur on la gent no té opinió, on pensar és castigat i on el simple fet de viure es redueix a complir amb allò que et demanen o obliguen.

Després de llegir-lo he tingut la sensació que llegia la continuació de Rebel·lió a la granja, del mateix autor. Després d’una revolta en que la gent s’aixeca contra el sistema, uns quants es rebel·len contra els seus companys, els desbanquen i acaben organitzan quelcom pitjor del que teníen.

Un llibre que pot donar una visió pessimista de la realitat, en cap moment esperona a lluitar i a defensar allò que creiem. En fi, no m’ha fet el pes.

El divendres passat va finalitzar el periode de sunrise del domini .cat. Des de l’Associació Cultural L’ateneu.org havíem optat al domini ateneu.cat que finalment no ens ha estat concedit.

Vam registrar ateneu.cat el primer dia de sunrise, en fase I ja que som una entitat que treballa per la defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes, per tant, érem candidats a aquesta fase. El mateix dia una altra entitat va registrar el mateix domini: L’ateneu sancugatenc. Aquesta entitat, que deu tenir molts diners, va fer dos registres a l’hora (suposo que es volíen assegurar el domini), però van oblidar que ells, en teoria, no podien entrar a la fase I, a la II o III potser sí, però no a la I.

Vàrem veure els registres d’aquesta gent però no ens van preocupar pas ja que, llegint l’ideari o objectius de L’ateneu santcugatenc, aquest, tot i treballar per la cultura, en cap moment fa referència a la nostra cultura i llengua. Estàvem convençuts que el puntCAT aniria per nosaltres.

Ha passat molt de temps sense que la Fundació puntCAT es pronunciés sobre aquest domini però fa un parell de setmanes hi va haver el “veredicte”. Tristament el puntCAT ha anat a l’ateneu santcugatenc. En el correu en que Nominalia m’informava de la decisió se’ns deia que la sol·licitud havia estat denegada per no correpondre a la fase en que intentàvem regitrar (!!!!!!!!!!), la sorpresa però es va accentuar quan en fer un whois, vam veure que el domini era pels de Sant Cugat! Nosaltres no som fase I i ells si?

Ens vam posar en contacte amb la gent de la Fundació punt Cat i la única resposta que hem tingut, amb certa mala baba, per cert, ha estat que el domini està concedit i que la impugnació ens costaria 1300 euros. Fantàstic i genial! suposo que davant del dubte, abans d’atrevir-se a dir que no a una entitat de Sant Cugat que fent dos registres (més de 300 euros) demostra tenir cert poder, es baixen els pantalons i engeguen a una entitat que realment treballa per la llengua i la cultura.

�?s molt tris, lamentable i penós que en aquest país tot es faci de la mateixa manera. Tenen domini .cat fins i tot els de Td8 (ja em direu què fan per la llengua i la cultura des del Grupo Godó?).

Avui fa anys que va néixer Joan Miró, concretament 113 anys (va néixer el 20 d’abril de 1893). I, avui, Google li dedica la portada.

Darrerament estic força desconnectat i la meva activitat a la xarxa ha caigut en picat. El motiu? dos, el primer de tots és la feina, darrerament, abans ara, després, de vacanes, anem de cul! I, el segon, el millor, aviat em trasllado a viure a Barcelona, amb la MªElena i… per començar, aquestes vacances ens les hem passat pintant!

A la feina estem enllestint el que seran els meus primers articles (sí, en plural!) i això suposa fer imatges, resums, llegir, bibliografia,… molta feina que espero que valgui la pena! bé, i aviat m’he de posar a escriure la tesina… buf!

El canvi de domicili… després de poc més de dos anys a Tarragona… me’n vaig a Barcelona! seguiré treballant a Tarragona però viuré amb la MªElena a Barcelona! just al davant del mercat de Sant Antoni.

�?poca de novetats, canvis, nous projectes i il·lusions. Espero poder-ho anar explicant aquí… poc a poc…

Televisió de Catalunya ha renovat totalment els seus portals informatius Catalunya nformació i Telenoticies. El canvi dedueixo que ha estat al llarg del matí-migdia d’avui ja que a primera hora encara es podia trobar el format ara ja antic.

Com a novetats cal destacar el canvi de domini, ara els antics dominis redireccionen a un domni .cat i, així doncs, ara ja fan ús del Catalunyainformació.cat. Quelcom nou també destacable és l’alliberació de notícies via RSS, important i totalment nou en aquest portal (bona feina en aquest sentit!).

Pel que fa al disseny, aquest recorda força al disseny de les altres webs de la corporació (a mi, personalment, no m’agraden) i, tot i que l’anterior estructura del portal no fos res de l’altre món, era molt més senzill i visual que el nou. Ara, a banda dels titulars amb imatges de la capçalera, la resta de la pàgina és força enrebassada, sense contrast entre titulars, audio i noticies anteriores,… una mica complicat de fer-te una indea en un cop d’ull.

Tècnicament, bé, i sense estranyar-nos massa, la web no passa les validacions de la w3c, ni pel que fa al full d’estil ni pel html.

Bé, la pàgina no és un desastre però, crec que a TVC es podríen fer un profund replantejament del disseny de les seves webs i de passada pagar algn curs als programadors.

Nota: el que comento del disseny és el que veig amb el Firefox sota Linux, més tard perdré una mica de temps per veure com es belluga amb Windows…