�?s increïble com la mentida es pot posar al servei del poder. Quan el tripartit va establir l’acord de govern i van decidir què es quedava qui, els del PSOE van quedar-se amb el poder dels mitjans de comunicació. No en tenien prou amb El Periódico i van decidir que controlarien també la ràdio i televisió públiques catalanes.

Des d’aleshores hi ha hagut una infinitat de patinades (o cagades, amb totes les de la llei!): el 3alacarta, anuncis del puntCAT en castellà, portals de compres en castellà, meteoSAM,… i alguna mentida.

Avui ja és la bomba! l’Estatut del País Valencià, finalment ha estat aprovat per les corts de València, amb el vist-i-plau del PSOE i el PP. Prèviament però ha passat els tràmits pertinents per les ecspanyes, tant al congrés dels diputats com al Senat. En tot el procés ha rebut el suport incondicional del PSOE (disfrassat de PSPV, PSC, o el que sigui, tot és el mateix!) i el PP.

Aquest estatut consagra l’antidemocràtica barrera del 5% i, a més a més, confirma, ara escrit i per llei, el sessecionisme polític. El PSOE, PSC, PSPV (o com es digui, tot és el mateix) hi ha votat a favor. Aquells que ens enganyaven amb els memoràndums de la llengua, el català a Europa,… s’ha empassat tot aquell reguitzell de mentides per confirmar, ara sí, la divisió de la llengua.

Avui, llegint la notícia dels desinformadors de la CCRTV he al·lucinat: “L’Estatut tampoc toca els senyals identitaris com el nom del país, la banderai la denominació de la llengua.” MENTIDERS!!!!

Què passa quan eines que a la llarga se’ns han tornat necessaries, com per exemple el Google, cauen? Sense adonar-nos-en, amb el temps, ens hem anat fent depenents d’aquestes eines. Les necessitem, hi recorrem a la mínima quan volem cercar quelcom a la xarxa. Però, què passa quan cauen? els talls del Google, quan n’hi, acostumen a ser, com a màxim, de quinze o vint minuts, però molta gent de seguida se’n fa ressò i, fins i tot, hi ha qui es queixa.

En el món de la ciència hi ha una eina que, com a mínim per a mí, se m’ha fet del tot necessària, una mena de Google d’articles i publicacions: The Isi Web of knowledge (accessible des de diferents universitats i centres de recerca). A ella recorro sempre quan em cal cercar articles, mirar què s’ha fet sobre un tema,…

La web del coneixement, a banda de fer “simples” cerques d’articles, facilita la cerca de citacions entre articles, accés directe a les revistes (si hi estàs subscrit), informació sobre índexs d’impacte, … en fi, molt útil, sobretot en dies com aquests en que m’estic fent un fart de buscar bibliografia.

Bé, doncs, fa ja uns dies que la web del coneixement està down, quan funciona ho fa molt, molt a poc a poc. Suposo que, o bé els ha caigut alguna màquina o bé la gent s’ha volcat de manera compulsiva i malaltissa a fer-ne un ús constant, les úniques franges horaries en que es pot treballar amb mínima comoditat són abans de les nou del matí i després de les set de la tarda.

Des de l’Associació Cultural L’ateneu.org hem engegat nova campanya…

Comunicat:

Neix “Indrets dels Països Catalans”
Nou projecte participatiu per fomentar el coneixement del territori

>> El projecte recull llocs i itineraris d’interès, impulsa el Sender dels Països Catalans i engega un concurs de fotografia digital sobre el nostre entorn.

Coincidint amb l’equinocci de la primavera, l’Associació Cultural L’ateneu.org ha engegat un nou projecte participatiu a través de la xarxa: Indrets dels Països Catalans, una eina a favor del coneixement i la descoberta de l’entorn i el propi territori per tal de valorar-lo com cal, aprendre a estimar-lo i defensar-lo davant les agressions que n’amenacen l’equilibri, la integritat, la bellesa i el futur.

El projecte consisteix en recollir ressenyes, descripcions i imatges d’itineraris i racons d’arreu de la geografia dels Països Catalans per tal de donar a conèixer la riquesa i la diversitat paisatgística d’aquest territori. Tothom qui ho desitgi, i d’una forma senzilla, pot afegir ressenyes i descripcions d’itineraris de muntanya, excursions, rutes, refugis i llocs d’interès, així com les fotografies corresponents.

Dins d’aquesta campanya també es rellança el projecte “Sender dels Països Catalans-GR7” , iniciat el 2003 a través del portal L’ateneu.org, que consisteix en la descripció per etapes d’un sender de Gran Recorregut (GR7) que creua els Països Catalans continentals de Nord a Sud.

A més, coincidint amb aquest projecte, s’ha engegat el Primer Concurs de Fotografia Digital “Indrets dels Països Catalans”, obert a tothom. Podeu consultar-ne les bases a http://indrets.lateneu.org/concurs.

Participa-hi: comparteix els teus paisatges!
www.indrets.lateneu.org

Aquesta setmana ha tocat… el “netejador del para-brises”! Dijous a la tarda vaig deixar el cotxe prop de l’estació i avui, sorpresa! algun “….” ha decidit tocar-me allò que no sona enduent-se el netejador del para-brisa, no només la goma del final, no, el molt tarat que ho hagi fet s’ho ha endut tot.

He trucat a la Guàrdia Urbana i, primer no em feien cas ja que “si no saps qui ho ha fet com vols denunciar-ho” i, després, una segona agent, m’ha dit que fes la denúncia a la Policia Nacional que això era ja molt típic en aquell barri ja que el cap de setmana, tota la gent (persones incivilitzades, begudes i maleducades) que torna del port, es dedica a fer aquesta mena d’actes, concretament, ha dit, “això és cosa de la gent que torna de marxeta”. De fet, aquesta segona agent, m’ha animat a fer la denúncia per a que així consti.

Doncs això, que L’ateneu.org ha arribat a l’Antàrtida! Gràcies Maria!

“La cuina de la llista” és el nom d’un interessant bloc obert per un grup de gent de la llista de L’internauta. En ell hi podeu trobar un recopilatori de restaurants d’arreu que aportem els mateixos llistaires.

La idea va sorgir a mitjans del mes de febrer quan, ara no recordo qui, va proposar que la gent anés aconsellant restaurants. D’aquestes intervencions en va sorgir una llista i, poc després, un bloc. El bloc es nodreix, per una banda, de la informació que anem aportant els mateixos llistaires i, per l’altra, de la informació que els seus administradors van buscant.

�?s una feinada però que origina un resultat ben útil i que fa patxoca. El toc d’originalitat li dóna el fet d’estar fet (el bloc) per aportacions d’un col·lectiu de gent i la seva pròpia experiència.

Abans de sortir a sopar, feu-hi una ullada!

La setmana passada va fer dos anys que vaig començar a treballar a Tarragona i, per tant, dos anys que visc (com a mínim entre setmana) a l’antiga Tàrraco. Crec que en aquest temps m’he pogut fer una idea del que és la ciutat, la seva gent,… Malauradament el regust no és agradable.

No m’agrada posar tothom dins el mateix sac. No m’agrada ni ho penso fer. Aquí hi he conegut molt bona gent, i estic convençut que n’hi ha molta més que encara no conec. Però també hi ha molt poca educació, molt incivisme i manca de respecte. Començant per l’ajuntament i acabant per l’animal que es passa el semàfor en vermell.

Hi ha una cosa que m’agradaria comentar per iniciar aquesta mini-sèrie d’escrits: el meu pobre cotxe no aguantarà massa temps més en aquesta ciutat. Per què? per que porto una temporada de pega.

·Agost-setembre de 2005. En un carrer proper a l’estació (no sé el nom per que sembla que l’ajuntament té política d’estalvi i hi ha molt pocs carrers amb la placa del nom), em van robat un dels miralls.
·Gener de 2006. De nou, en un carrer proper a l’estació, una nit algun desaprensiu va trencar el llum de l’intermitent davanter del costat dret.
·Febrer de 2006. Davant de casa, una nit, algú va decidir que la meva antena li interessava i, simplement, se la va endur. Com a mínim la va descargolar i no arrancar (com em van fer amb el mirall).
·Avui, la darrera. En un carrer prop de l’estació, algun (…) m’ha abonyegat la porta i no ha tingut el detall de deixar una simple nota.

Si hagués fet una denúncia per cada cas d’aquests (suposant que servís d’alguna cosa… -algun dia ja parlaré de l’efectivitat de la Guàrdia Urbana tarragonina-) n’hauria fet més en sis mesos que en quasi deu anys que fa que tinc carnet. Cal dir que de setembre a desembre he estat fora.

Molt trist.