Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra… doncs, a TVC hi deu haver molta, molta humanitat. Bé, molta humanitat barrejada amb poca delicadesa i una manera de fer, barruera i incoherent.

Avui ens tornen a anunciar l’aparició del puntCAT amb una captura de pantalla feta d’un internet explorer en… castellà!!! ja ho van fer fa uns mesos, ara recuperen la imatge i tornem-hi! Mira, que no facin ús de programari lliure, no és que m’agradi però, no se’ls pot demanar més, simplement, d’on no n’hi ha, no en raja. Però… la llengua?

De què serveix demanar tenir un domini que defineixi la nostra comunitat lingüística si som incapaços de fer ús d’eines fetes en la nostra pròpia llengua. Això sí, estic segur que aquesta gent compraran e seu .CAT i en faran gan publicitat… trist.

Actualització: dinant m’he fixat en la notícia que han fet al 3-24 i, han enfocat un internauta que emprava firefox en anglès i, just després, típica imatge de la pantalla amb el ratolí movent-se… ai, las! se’ls ha escapat i han deixat veure el navegador! IE, en castellà.

alfons@$ uptime
27 years up 2:38, 2 users, load average: 0.11, 0.36, 0.27
alfons@$

Resten ja poc menys de set hores per a que s’obri el registre de dominis .CAT. Avui però, la obertura és “limitada”, és a dir, no s’obre directament a tothom i totdon, sinó que, en aquesta primera fase el registre el limita a les entitats que treballen per la llengua i la cultura, ja siguin associacions, administracions, premsa,…

A més a més, la fundació puntCAT ha posat en marxa un fòrum i un bloc per solucionar tots els dubtes i qüestions que puguin sorgir amb l’aparició d’aquest domini.

Avui, a les cinc de la tarda, puntCAT en dansa!

Ara fa uns dies, llegiem, veiem i escoltàvem en gairebé tots els mitjans la descoberta d’un pardadís perdut a Pàpua. Recentment, un equip d’investigadors americans, australians i indonessis, hi han descobert un munt de noves espècies i algunes d’altres que fa anys que es donaven per extingides.

No cal dir que és una molt bona noticia per la, ja massa sovint amenaçada, biodiversitat del nostre planeta. Però, aquest descobriment fa que es parli de Pàpua oest. S’ha parlat molt de la biodiversitat, de les espècies, … però s’ha deixat de banda l’opresió de la gent que viu en aquesta regió situada al nord d’Austràlia, per part del govern d’Indonèsia. No se n’ha parlat gens, i, jo, admeto que no en sabia gran cosa fins que he llegit aquesta noticia de Vilaweb. Tant Indonèsia com Pàpua eren colònies neederlandeses. L’any 1949, els Països Baixos van marxar d’Indonèsia i restaren a Pàpua fins el 1961. En retirar-se de Pàpua, aquesta part de l’illa fou ràpidament envaida i ocupada militarment per Indonèsia.

L’any 1969 hi hagué el que es coneix com a l’Acte de la lliure elecció (Act Free Choice) en que la independència de Pàpua va ser sotmesa a referèndum, en principi, sota la tutela de les Nacions Unides. Només es va permetre votar a un 1% de la població (700.000 persones en aquell moment) i el resultat no va ser favorable per les espectatives d’independència.

Des d’aleshores, l’exèrcit indonesi està duent a terme una dura campanya d’assassinats, segrestos, tortures i represió de la gent de Pàpua. Els independentistes de Pàpua, com a resposta a l’ocupació militar es varen organitzar en una guerrilla que lluita contra l’exèrcit indonesi. El novembre de 2001, el lider independentista, Theys Eluay, fou segrestat, torturat i assassinat pels ocupants indonesis.

La situació de la població ve a ser la que podíem trobar al Timor abans del referèndum d’independència de l’any 1999. El motiu principal de la no acceptació de la independència de Pàpua és econòmic. L’oest de l’illa és ric en recursos minerals, com ara, or.

Podeu trobar més informació a la pàgina de la FreeWestPapua. Si bé la biodiversitat ha rebut una molt bona notícia, encara tenim molt camí per recórrer en quelcom que hauria de passar per damunt de tot: les llibertats individuals de les persones.

Avui s’ha avançat un pas més en el trencament de la llengua. El congrés ecspanyol ha aprovat la proposta de reforma d’Estaut del País Valecià. Una proposta que aposta per la desintegració lingüística anomenant “llengua valenciana”, al català del País Valencià.

Els PSOEcialistes catalans hi han votat a favor. Bé, tampoc cal sorpendre’ns. Són això. Autòmates sense opinió. Es mouen al dictat de’n Bo-no i l’I-barra.

A partir d’ara, quan parli amb algun amic del País Valencià, no sé pas com m’ho faré, fins ara ens enteníem, a l’igual que un ecspanyol s’entén amb un nicarauenc, parlàvem la mateixa llengua. A partir d’avui, un pas més per parlar llengües diferents. El que no entenc però és, com pot ser que a Barcelona i València es parlin llengües diferents mentre que a Madrid, Sevilla, Managua,… parlen la mateixa llengua.

Aquí teniu la traducció d’aquest escrit al valencià.

�??Hi ha coses en les que no es pot cedir�?� perquè si claudiquem ens penjarem una hipoteca a sobre del país que difícilment la podrem pagar�?�.�?�

Per casualitat m’he torbat una perla publicada en “El blog d�??uns independentistes”: un recull de frases (ara mentides) que va dir n’Artur Mas (calçaces) en una entrevista a la ràdio. Un molt bon reull de frases que podeu llegir en el bloc que us comento i que podeu escoltar en aquest arxiu mp3.

�?�Si el terme nació es treu de l�??articulat i es posa al preàmbul, no es pot votar que SI a l�??Estatut�?� �??�?s irrenunciable�?�.

Boníssim!

Toquem el 2, nou i flamant lema de la inimitable Lliga Antigolonial(LA). Els amics del Dr. Cat reaccionen davant l’estatutet de mínims pactat per en Mas i en Zapatero (calçaces el primer i mentider patològic el segon). Això sí, com era d’esperar, una reacció amb simpatia i bon rotllo.

Com que l’estatutet de mínims no ens dóna ni la consideració de protectorat… EL NOU LEMA DE LA LLIGA: TOQUEM EL DOS!

Per acabar, ens animen a treure les urpes al carrer:

Tots els militants, simpatitzants i amics en general del Moviment Ridiculista d’Alliberament Nacional (provisional), la poderosa Lliga Anticolonial, els simpàtics Amics del dr. Cat, els furibunds Mèu-mèu i els Veterans de les Medes que encara viuen, ens sumarem a les manifestacions del dies 11 i 18 de febrer a la tarda a Barcelona, per dir ben alt i clar que ja no aguantem ni un minut més. Som mandrosos i ens cansa espana. O sigui que, sentint-ho gens, adéu espana!

Què se n’ha fet d’aquell nou tarannà? fa tants dies, què se n’ha fet d’aquell nou tarannà? fa tant de temps. Què se n’ha fet d’aquell nou tarannà? es va quedar tot en mots. Qui sap si tornaran, qui sap si mai més tornaran.

De nou es perden il·lusions. Ens van prometre un estat federal (en el que en teoria ens havíem de sentir més còmodes), la unitat de la llengua, estatuts, el català a Europa,.. un nou tarannà, una nova manera de fer. A veure, és cert que millor això que el PP però… la llengua segueix dividida, l’Estatut ben retallat, algú pot parlar català a Europa? l’europarlamentari d’Esquerra a vegades ho intenta però en Burrell li recorda que no figurarà a l’acta, ….

Avui, nova sorpresa! I aquesta és al País Valencià. El PSOE i PP van pactar un estatut que mantenia la “democràtica” (suposo que de la seva democràcia) del 5%, a més de dividir la llengua (i això que el PSOE va fer un “memoràndum” on deia solucionar el problema, paper mullat). Després, en Pla, dirigent del PSPV (el PSOE del País Valencià) va començar a estirar la corda i a dir que aquests aspectes s’havien de renegociar… el PP s’enfadava.

Avui, per sorpresa. Una nova baixada de pantalons. Si fa uns dies era Mas qui s’ajupia davant Zapatero, avui és en Pla davant de Camps. Ni rebaixa del 5%, ni unitat de la llengua ni res de res.

Què se n’ha fet, d’aquells grans mots? Fa tants dies… Les tombes els han cobert. Ells ja no tornaran. Ells ja mai més tornaran