Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya han presentat avui la web de la campanya La salut en el mil·lenni, una signatura pendent que té com a objectiu conscienciar i “implicar activament la societat catalana en la consecució dels Objectius del Mil·lenni en matèria de salut”.

Entre els objectius del mil·lenni, els que fan referència a la salut són: l’objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil, l’objectiu 5: Millorar la salut materna, l’objectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties i, finalment, l’objectiu 8: Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

A la web de la campanya podeu trobar tota la informació referent als objectius del mil·lenni esmentats, activitats de la campanya, notícies, així com també el manifest que us convido a signar.

Aquest cap de setmana, aprofitant que fa molt poquet que m’he acabat el llibre, he anat amb la MªElena a veure l’adaptació cinematogràfica que porta per títol el mateix nom: The constant gardener.

Tot i que, com és normal, hi ha punts on la pel·lícula i el llibre difereixen, bàsicament, el llibre és molt més detallat, l’adaptació és molt fidel a la novel·la original. A la pel·lícula les emocions encara són més intenses (hi ha moments molt durillos). Una molt bona adaptació d’una gran historia.

Si teniu un moment, us recomano que l’aneu a veure, no us decepcionarà.

El Jardiner constant és el títol del darrer llibre que m’he llegit. Escrit per John le Carre, aquest és el llibre en que s’inspira la pel·lícula The constant gardener, estrenada a finals de l’any passat.

Tessa Quayle, la dona d’un diplomàtic britànic a Kenya, Justin Quayle, és trobada morta, assassinada. L’home que l’acompanyava, l’Arnold Blum, ha desaparegut. Els dos, que treballaven en el món de la cooperació a Kenya i el sud del Sudan, investigaven les proves que fa un laboratori farmacèutic amb un nou medicament contra la tuberculosi: Dypraxa.

Amb l’escusa de que si els africans malats de tuberculosi no es tracten moriran igualment, la KVH, un laboratori farmacèutic, amb l’ajuda de la britànica Three Bees, està provant un nou medicament al continent Africà. Aquestes proves, aplicades amb dubtosos criteris ètics, maten a molta gent. La Tessa i l’Arnold, en descobrir-ho i denunciar-ho, són assasinats.

En Justin, del que tothom espera que asusmeixi la mort de la seva dona i seueixi endavant, comença a investigar què ha passat. Estudia les investigacions de Tessa i Arnorld, les males jugades de les farmacèutiques,… tot, sota uns ulls que el segueixen i l’avisen amenaçant, de molt a prop.

Un gran llibre. Demana ser llegit amb calma i concentració. Però fa pensar, indignar i reflexionar.

Fa temps, més o menys des de l’octubre, que tenia problemes amb el disc dur del portàtil. Un dia, de sobte, en arrancar amb Debian (cosa que faig sempre, jeje) i fer el repàs del disc que fa cada 30 arrencades, em va donar problemes. Des d’aquell dia, cada vegada que arrencava l’ordinador i muntava els sistemes de fitxers sortien diferents missatges d’error (no me’ls feu copiar per que eren llargs i no me’n recordo) relacionats amb el disc. Paral·lelament, la pobra màquina cada vegada anava més lenta i tenia serioros problemes quan remenava molt el disc.

Ahir, després d’un parell de penjades inusuals (MAI he penjat un Debian) vaig decidir que calia reinstal·lar. Reinstal·lar, de fet, és la conclusió a la que vaig arribar després de preguntar a gent entesa i fer les pertinents consultes al Google. Reinstal·lar i, per tant, reformatejar les particions.

Ahir al vespre-nit… tres horetes i l’ordinador torna a anar fi com una seda amb tot funcionant al 100%.

A L’ateneu.org estem d’estrena! els manobres acabem d’enllestir i obrir el nostre propi portal de blocs multiusuari! Els manobres, a títol individual, ja fa temps que disposem dels nostres propis blocs, els que ens coneixeu, segurament ja els heu llegit, però ens feia il·lusió posar els recursos de l’associació a l’abast de la gent que col·labora i ha col·laborat en el projecte. �?s per això que hem decidit obrir aquest portal de blocs.

El portal fa servir, com a sistema de gestió el pLog, el mateix que empren altres populars portals de blocs. Ens hem decantat per pLog pel grau de desenvolupament que té a nivell multiusuari i, sobretot i en gran part, per la correcte i total traducció al català. Personalment, per gestionar un bloc, m’agrada molt el Wordpress però, en aquest cas, al voler-ho fer multiusuari i en català, hem optat per quelcom ja molt desenvolupat i traduït.

Esperem que la iniciativa tingui una bona acollida entre la gent que, dia a dia, ens ajuda a tirar endavant el projecte de L’ateneu.org.

Corria un mes de febrer
dels principis dels vuitanta,
el govern de l´UCD
i tot l´estat feia aigües,
i es van fer els espanyols
- i els que no ho som – una pregunta:
Com collons hi pot haver
transició sense ruptura?

Així doncs que aprofitant
un debat d´investidura
van trobar del tot adient
recordar la dictadura,
donar un sentit al rei
i a aquella Espanya nova.
El sistema amb l´aigua el coll
volia guardar la roba.

CALIA MUNTAR
UN DIA DELS INNOCENTS
ELS PODERS FACTICS
NO PODIEN PERDRE TEMPS

Els “pallassos de la tele”
van interrompre esgarrifats,
per emetre en directe
el segrest dels diputats.
Però allò era un número de circ,
i no una interrupció:
Gabi, Juan Carlos, Miliki,
el Tejero i el Fofó.
Després va sortir la toia
amb el guió molt ben après,
no és d´extrenyar perquè el tenia
escrit des de fotia un mes,
i tot i que és mal actor
i se li va veure el “plumero”,
la gent que ho mirava deia:
“-Olé, els teus collons, torero.”

VINT-I-TRES DE FEBRER,
DIA DELS INNOCENTS,
“HA GUANYAT LA DEMOCR�?CIA!!”
CRIDAVEN TOTS CONTENTS

Però cercant la realitat
i fugint de pallassades:
la monarquia, l´estat,
espanya i sa democràcia
són filles del dictador
que va prendre per les armes
el poder a un pobles forts
que no creien innocentades.

(Brams)

Entre ahir i avui he estat fent canvis de servidor. Aquest bloc s’allotja al servidor de l’Associació Cultural L’ateneu.org que, fins ahir, era Linode. En el seu dia Linode em va sermblar una idea genial (i ho és): t’ofereixen màquines virtuals preinstal·lades amb un ampli ventall de distribucions, ets root i hi pots fer el que vulguis. Darrerament però havíem tingut força problemes degut, segurament, al sobrecarregament dels hosts. La setmana passada, una sèrie de talls de dades en els centres d’Hurricane Electric van precipitar la marxa.

Fa uns dies hem adquirit un compte a DreamHost, ahir hi va anar aquest bloc (ara ja hi és) i avui hi ha en camí la resta de serveis i pàgines de L’ateneu.org. A DreamHost, tot i que no es té control total com Linode, el que et donen compensa. Pel mateix preu (en el pla d’hospedatge que he escollit)… 60Gb de disc, 1,6 Tb de transferència,… bé, crec que està molt bé.

Així doncs, hem passar de la costa est dels Estats Units a la Oest.

L’Oriol ens fa saber que ha obert un fòrum per la comunitat d’usiaris de Wordpress en català.

Molt bona iniciativa nano!

Ahir, a través de la llista de l’Internauta em van arribar uns enllaços a dos blocs que no em va deixar indiferent. L’un és al bloc de’n Gabriel Bibiloni i l’altre al bloc L’Almorro.

Els dos escrits parlen de la suposada censura que ha fet la Corporació Catalana de Radio i Televisió (CCRTV) a aquest espot de la manfestació d’aquest dissabte (18 de febrer) a Barcelona, convocada per la plataforma Tenim el dret a decidir, integrada per més de 400 entitats. Segons sembla, la plataforma va intentar contractar aquest anunci als mitjans de la CCRTV (per tant, pagant) i la CCRTV no l’ha acceptat. Unes veus diuen que ha estat el CAC qui ho ha refusat però d’altres diuen que la decisió ha estat de la mateixa Corporació ja que al CAC, sembla ser, no l’hi ha arribat res.

No sé si és cert o no, de fet però, veient com funciona darrerament la CCRTV, no m’estranyaria gens. Com a curiositat que encara fa sospitar més puc dir que ahir la nit em vaig empassar els esports de diferents butlletins del 3-24 (poca feina?) per veure què deien de l’hora del partit del Barça. En cap dels butlletins es va dir que el Barça havia demanat el canvi d’hora per la manifestació. El problema simplement era el pay per view de les televisions. Avui, per acabar-ho de confirmar m’he dedicat a buscar què en deien als seus portals informatius i, res de res. El motiu és el mateix, ni manifestacions ni res, “casualment”, posen un partit a una hora i un equip demana canviar-lo… sense arguments. Després, fent una cerca al buscador (”manifestació”) d’aquests portals no he trobat CAP referència a la manifestació.

Si es confirma, sigui culpa del CAC o ho sigui de la CCRTV, trobo molt greu el fet de censurar un anunci així per motius clarament polítics i electorals. Ara fa uns anys, sota la dictadura (”democràtica”) del PP, la Televisió Ecspanyola va tergiversar els efectes d’una vaga general (segons ells la vaga no havia tingut cap mena de seguiment) i tots ens vàrem posar les mans al cap. Mai he pogut pensar que això arribi a passar a la CCRTV, pensava que era un grup de comunicació més o menys seriós.

Està clar que ni a CiU, ni al PSC els interessa que es parli de la manifestació.

Fa una estona he vist que ja comencen a córrer alguns punCAT! Tot i que s’esperava que ahir la nit alguns dominis ja estiguessin funcionant, l’allau de sol·licituds (400 en la primera hora i 2000 en tot el vespre), ha fet que la cosa vagi més a poc a poc.

Ara, poc a poc, la cosa es va engegant, així doncs, aquest matí, si feies un whois d’alguns dominis podies veure que ja estaven donats d’alta, aquesta tarda ja n’hi ha que comencen a córrer. Des de fa una estona, per exemple, per entrar a la web de la Generalitat podem anar a www.gencat.cat o a www.gen.cat i, a nivell individual, per entrar al bloc de’n Xavi Caballé, podeu anar a www.quands.cat. Suposo que aviat podrem veure Vilaweb.cat!

Bones notícies per la xarxa catalana!