Avui, he estat una estona parlant amb un company del despatx que enguany fa els cursos de doctorat. El programa que segueix és el mateix que jo, l’interuniversitari Química teorica i computacional. Els cursos es fan en un mes intensiu. L’any passat (quan els vaig fer jo) es van fer a Badajoz (Estat Ecspanyol) i enguany a Tarragona.

Bé, parlant dels cursos, he recordat un parell de programes que vaig haver de fer: un Hückel i un càlcul del número Pi. Els dos estan desnvolupats en Fortran, admeto que el primer el tinc més treballat que el segon (que en gran part és gentilesa d’en Carles…). Com que cada any els alumnes busquen els exercicis de l’any anterior (jo també ho vaig fer) i com que també m’agrada compartir coneixement, he decidit posar aquí el codi dels dos programes. Aquí teniu el Hückel i aquí el Número pi.

Disfruteu!

Abans de marxar cap a Atlanta, els amics em van fer una sorpresa: em van regalar el darrer llibre d’Albert Sánchez Piñol, Pandora al Congo. Ara fa algunes setmanes ja que l’he acabat.

El llibre, a l’igual que el seu predecessor, La pell freda, és molt entretingut i amè. En aquest cas però, l’autor encara porta més enllà la imaginació i entortolliga una mica més la història. Si a La pell freda els éssers que sortien del mar eren reals, a Pandora al Congo, els nous éssers, que ara surten de sota terra, són fruït de la imaginació d’un advocat i un delinqüent que enreden a un jove escriptor per que ho expliqui en un llibre per ajudar així a l’assasí Marcus Garvey(*).

Com a nota negativa però cal dir que, si t’has llegit la pell freda hi ha escenes que ja t’imagines com aniran abans de llegir-les. Hi ha alguns passatges massa similars i perden la novetat que i l’intriga que teníen en llegir el primer llibre de la sèrie. Però bé, a banda d’això, que tanmateix, també crec que és un xic inevitable, el llibre m’ha agradat molt. Ara caldrà esperar al tercer.

————-
*: em sembla que aquesta frase aporta massa… si t’estàs llegint el llibre no la llegeixis. :-)

Enguany m’he fixat que un mal costum s’ha apoderat de moltes llars del nostre país: posar un Pare Noel al balcó. A Ripollet i Sant Cugat el nombre de bestioles vermelles penjades al carrer ha estat destacable.

No tinc res en contra d’aquest personatge (actualment modificat per la Coca-cola) però sí que estic en contra de la submisió cultural de molta gent. No m’agrada veure com ens deixem menjar per la globalització i perdem costums i tradicions nostrades per imposicions de símbols comercials de les multinacionals.

Ara ja s’han acabat les Festes i, gràcies a Déu, el nombre de Pares Noel penjats dels balcons ja comença a decaure. Proposo practicar el reciclatge i, de passada, promoure una mica la nostra cultura: així que podem desar aquests ninots vermells fins que arribi el solstici d’estiu i… per Sant Joan, a la foguera!

En Ministre de la Guerra, en Bono, ens deia que el comentari del Sr. Mena (recordant el famós article 8è de la Constipació ecspanyola) era un fet aïllat dins l’exèrcit. Escoltant i llegint diferents opinions, sembla ser que tothom té molt clar que el Sr. Mena va dir el que va dir per que en dos mesos es retira i ja té la carrera feta, poca cosa hi pot perdre. Però, està realment sol?

Just després de la decisió del ministre d’ordenar l’arrest de vuit dies d’aquest soldat franquista, hi ha hagut manifestacions de diferents col·lectius de soldats: alguns a favor de Mena i d’altres en contra. Avui però, el diari còmic la Razón publica un manifest de suport a Mena signat per diferents càrregs militars retirats.

Que els senyors de la guerra enyoren la seva època de gloria franquista ho tenim tots clar. El que preocupa però és aquest convenciment que tenen quan diuen que són els vigilants de la constitució. Es mostren preocupats, diuen, pel que està passant i per les “amenaces” que rep la seva carta magna (que igualment ataquen ells fent coses que no els estan constitucionalment permeses). Què els preocupa? allò que els venen de l’Estatut? els preocupa que hi hagi normalitat democràtica? els fa por el que ha decidit un parlament que representa quasi el 90% de la població?

El PP, l’herència civil del franquisme, diu que les paraules de Mena són ben normals en el context actual. Crec que, si hi ha alguna normalitat en aquest tipus de declaracions, aquesta és provocada per la crispació generada pels polítics (que no sempre és el mateix que demòcrates) del PP i els seus mitjans.

En Mena no està sol. Dins les forces militars ecspanyoles estic convençut que hi ha molta gent que pensa igual. Però, el que és pitjor, un bon sector de la societat desinformada té els mateixos sentiments i hi ha gent que es dedica a alimentar-los. Com? amb la mentida, la crispació, la manipulació i la divisió. Com dirien els d’Obrint pas, “no tingues por, no estàs sol”.

Sí, als Estats Units tot són �??errors�?�, tot ho justifiquen entomant un mea culpa i llestos. La pega està en que, sovint, aquests errors provoquen mals irreparables i hi ha gent que pateix i viu aquestes errades.

Mentre estava a Atlanta vaig llegir que diferents proves demostraven que una persona havia estat executada per error a Florida, ara fa deu anys. Aquesta persona, un jove d�??orgien llatí, va estar deu anys a la presó esperant el seu cruel i injust destí. Ara, anys després del seu assassinat, oh! ens hem equivocat! i, tot s�??acaba amb un �??perdó�?� i llestos! Això sí, aquell pobre noi ja no hi és. I així, suposo que uns quants més.

Darrerament el �??perdó, ha estat un error�?� encara s�??ha posat més de moda. Es va envaïr un país amb una excusa que temps després, i amb el mal ja fet, han admès que era fruït d�??una errada. Crec, simplement, que �??l�??errada�?�, va ser no dir de bon principi que el motiu de l�??ocupació era i és el petroli.

Ahir se’n va produïr un altre. Hores després de l�??explosió a l�??interior d�??una mina de l�??estat de Virgina �??algú�?� va dir als familiars dels miners atrapats que eren tots vius. Com és natural, es van produir grans alegries després d�??hores d�??angoixa i patiment. Poc després però, la bona notícia era tràgicament corregida per anunciar que, dels 13 miners, només un havia sobreviscut. Hores després, el Governador de Virgina es justificava dient que hi havia hagut un �??error de comunicació�?�.

Resulta ser que al país que es dedica a �??democratitzar�?� el món (a cops de canó) la justícia es fa amb els errors.

Ahir era l’Oriol qui ens anunciava la migració del seu bloc a la nova verisó de WordPress. Avui sóc jo qui s’ha animat a migrar i, de moment no he tingut massa problemes.

El que sí que em sembla que saltarà, igual que comentava l’Oriol, és l’editor per fer els escrits. �?s molt mono i segurament genial per lamajoria de la gent però… això que no em deixi veure i editar de manera senzilla l’html,… Ja veurem.

Com podeu veure estic en procés d’adaptar a la perfecció el tema.

———————
Actualització: de moment la cosa es queda així. Hi ha algun detallet del tema que no m’acaba de lligar però de moment ho diexo fins que en tingui un de nou (en preparació) enllestit.

Un company del despatx fa poc ha estat a Hawaii, de congrés. Seguint la tradició instaurada al grup, ha portat bombons i galetes. Els bombons són convencionals però les galetes… “Collon. Tha taste of Hawai”.

Aquests “Collons” tenen un gustet de cafè molt bo.

Amb l’arribada d’un nou any, a banda de bons propòsits, hi ha augments de preu. Titulars a molts diaris i mitjans electrònics, a la ràdio, televisió. Fins el 31 les notícies es centren en recopilatoris del que ha estat l’any anterior, notícies que, al dia següent, l’1 de gener, són canviades per recopilatoris de nous preus.

Mai hi ha cap servei que disminueixi el seu preu. Tot puja. Gas, aigua, llum, autopistes, transport públic,… només el telèfon ens han dit que enguany queda congelat. Sembla ser que el canvi d’any és un bon moment per revisar (i sempre augmentar) les tarifes del sector privat i del públic.

“Casualment” però, tot puja. Jo sóc precari a càrrec de la Generalitat (via centre de recerca) i m’agradaria saber per que tot es reajusta d’aquesta manera,… tot menys els sous. Per què el meu poder adquisitiu (i el de molta altra gent) baixa. Si paguem més però cobrem el mateix està clar que hi perdem… i, qui hi guanya?