Poques vegades les paraules dels polítics arriben ben endins. A vegades indignen i fan enfadar una mica, però més estrany és el fet de sentir-les teves. Ahir pel matí, mentre escoltava la confència de premsa que feia en Carod-Rovira després de la reunió d’Esquerra, sentia, en gran part, com a meves les paraules d’aquest filòleg.

“Dissabte va morir una gran il·lusió col·lectiva, de la qual Esquerra no se�??n farà responsable”, deia. I és que dissabte es van fondre moltes il·lusions, les esperances d’un futur diferent es van esbaïr en un núvol de pols i una foto potserior. Dissabte, per una foto, per l’afany de protagonisme, i suposo que per moltes coses més, va morir la il·lusió d’un poble.

Els uns s’havien venut com els grans defensors de Catalunya i els seus interessos (i encara s’ho creuen), tant que fins i tot havíen arribat a acusar a Esquerra de cedir a les peticions del PSOE. Els altres ens havien promès un estat federal. Una manera de fer diferent. Els primers ens deien que hi havia punts irrenunciables, els segons que acceptarien la voluntat d’un poble.

Ahir feia broma del tema amb lo de “CIU a traïció”. Però és trist que un partit que es ven com a nacionalista pugui vendre’s per mirar d’estar a davant de tot, per pur afany de protagonisme i intentar uanyar vots, vots que espero que perdi.

L’èxit del programa de Televisió de Catalunya Sis a traïció i el fet que les baixades de pantalons i traicions estan de moda, ha portat als creadors d’aquest popular programa a fer-ne una versió “estatutària”. S’anomenarà CIU a traïció.

En el programa, que es farà cada 25 anys, hi participaran cinc participants. Aquests s’hauran de plantejar com convèncer a un sisè participant que allò que han decidit és bo. Es podran posar d’acord per anar tots cinc a la una, anar a la seva, simular l’acord però després traïr a la resta,… l’objectiu del joc és consensuar quelcom amb aquest sisè participant i després fer-s’hi una foto.

—————
La idea me l’ha donat en Jordi, la resta de feina l’ha feta el Gimp una mica de paciència :-)

A finals de setembre, durant les darreres negociacions sobre l’Estatut al Parlament català, CiU es mostrava intransigent en una sèrie de coses que consideraven inacceptables. Van estar tensant la corda i amenaçant, fins al darrer moment, de trencar les negociacions. Finalment, reunió Maragall-Mas, acord i foto: oh! la gran CiU ho ha salvat!

Les negocacions van ser a quatre bandes (el PP feia ja temps que havia descarrilat -cosa normal en un partit feixista-) però, al final, CiU va aconseguir focalitzar tota l’atenció mediàtica a la reunió Maragall-Mas i a l’acord a que van arribar.

Ara s’està negociant a l’Estat Ecspanyol (trista sobirania del nostre Parlament), negociacions entre el govern (PSOE) i els quatre partits que van donar suport al text. CiU s’ha pssat totes les negociacions tensant de nou la corda, “un pacte així no el podem acceptar”… també demanaven a Esquerra que no afluixés. Fins i tot em vaig arribar a creure que CiU era nacionalista de debò.

Però no. Finalment… de nou, reunió, ara Zapatero-Mas, acord i… foto! Altra vegada, els nacionalistes de CiU han aconseguit focalitzar tota l’atenció mediàtica cap a ells, deixant de banda la resta de partits, i es venen com els salvadors de l’Estaut. Llàstima que el finançament aconseguit és més que trist i la deifinició de Catalunya, jurídicament, queda igual que estava, una nacionalitat sense nació. Sort que l’acord l’han abanderat els nacionalistes!

Sí, Sr. Mas, baixat els pantalons i digues Estatut! però… no et despentinis per la foto.

Aquest dilluns i dimarts, 23 i 24 de gener, s’ha celebrat, al campus Cappont de la Universitat de Lleida, la Quarta Trobada de joves investigadors dels Països Catalans, organitzada per la Societat Catalana de Química. Han estat un parell de dies intensos (hi havia més de seixanta xerrades) però molt agradables i gens feixugues.

A banda de les presentacions fetes pels “joves investigadors” hi ha hagut tres sessions plenàries dutes a terme per investigadors de més renom. Totes les xerrades giraven entorn la química però de manera molt multidisciplinar. Hi havia xerrardes de bioquímica, química computacional, teòrica, síntesi,… molt divers i que et permet fer una idea del que es fa arreu del territori, intercanviar coneixements i descobrir tot el que engloba la paraula “química”. I, a més a més, el fet que les xerrades hagin estat dutes a terme per estudiants de doctorat, les ha fet més accessibles i això sempre anima!

En resum, dos dies a Lleida engolint coneixement i convivint amb la gent i els amics del ram. Crec que aquestes trobades són una molt bona experiència en molts sentits. Per ciència per que et permeten obrir els ulls més enllà del teu camp o temàtica de recerca i, pel costat més personal, pel fet d’estar dos dies envoltat de gent de la teva edat i que es dedica també a la recerca. D’aquí dos anys… cap a Vic!

Ho deia dies enrere… això del català a Europa, ho tenim coll avall.

La Fundació per la pau acaba de presentar el Concurs d’animacions per la pau.

Amb aquest concurs, sota el lema “Participa, hi guanyarà tothom”, promovem la creació de material àudiovisual relacionat amb la cultura de pau, que servirà posteriorment per a la sensibilització i l’educació per la pau.

Endavant amb la iniciativa!!!

Avui m’ha arribat un acudit, és el millor acudit de noies rosses de la hitsòria. No m’agrada escampar i difondre aquestes coses, però aquest és especial i faré una excepció.

Per veure’l, heu de seguir aquest enllaç.

Televisió de Catalunya ha presentat un nou producte: el Missatger. El Missatger és un client de missatgeria instantània que, diuen, és compatible amb el sistemes de missatgeria més populars.

Fa un moment he entrat a la web per fer el tafaner i m’he quedat amb un trist regust agredolç. Per una banda, client està basant en Gaim, un popular client de missatgeria instantània dins el món del programari lliure i, per tant, el codi font de El Missatger està disponible per aquell qui el vulgui, només cal enviar un correu electrònic per que te’l passin. Perfecte. El . Fins aquí, tot perfecte. Ara, prova de descarregar-lo…:

El Missatger només és compatible amb sistema operatiu Microsoft Windows (98, 2000, XP). També és necessari que el teu ordinador tingui els plug-in del Flash Player 7 actualitzats.

Cagada pastoreta! ja hi som. De nou, la CCRTV m’obliga a ser client d’una multinacional per a poder fer servir un servei públic. Arribats a aquest punt, totes les bones espectatives que m’havia creat fins al moment se n’han anat en orris.

�?s més, i siguent una mica més crític, quan entres a la web et presenten “El Missatger” com a l’únic en català… està clar que a la CCRTV no en tenen ni idea de què és el programari lliure i dels avantatges per la llengua que comporta. Jo ja fa molt temps que empro clients de missatgeria instantània totalment en català!

Poc abans del “referèndum” (no vinculant) de la Constitució europea, el President de la Generalitat ens espereonava a tots i totes a votar-hi a favor. Com a justificació davant del poble al que representa, el Senyor Maragall deia que aquella constitució seria un pas endavant pel català a Europa.

Cal recordar però que en la proposta de Constitució europea el català no hi constava (ni hi consta) com a idioma oficial i, per tant, per a que el català fos oficial (cosa que el molt honorable deia que estava fet) calia reformar aquella proposta. La cosa pintava malament, però l’optimisme del President i els dictats dels barons del PSOE ens dien que havíem de dir sí. Jo vaig dir no.

Amb el temps poc més s’ha parlat del tema. Els mitjans del govern de tant en tant s’han fet ressò d’alguna suposada bona notícia i llestos. En teoria, ara, el català, tot i no ser oficial (això de la oficialitat sembla ser que ja ha caigut en l’oblit) és una llengua de treball. O això és el que ens pensem.

Apa, llegim aquesta notícia de Vilaweb: El Parlament Europeu torna a ajornar l’ús del català. Però sí, Senyor Maragall, això del català a Europa ja ho tenim coll avall. Segurament però, no en el sentit que vos us penseu.

Aquest és el títol del darrer llibre de Dan Brown que ha estat traduït al català (tot i ser el primer que va escriure). Me l’acabo de llegir i he de dir que no m’ha decebut gens. En Xavi Caballé deia fa unes setmanes que el llibre té una “temàtica que serà de l’interès de molts lectors d’aquesta web (la de’n Xavi)” i no anava pas errat!

Els fets passen a la seu de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) i a Sevilla. A la NSA, la Susan Fletcher, una criptògrafa, i el seu cap treballen per descobrir la clau d’un algoritme d’encriptació que revolucionarà el món de la criptografia. Paral·lelament, a Sevilla, en David Becker (xicot de la Susan) busca un anell propietat d’Ensei Tankado, desenvolupador del nou algoritme i que ha mort misteriosament.

Un molt bon llibre, per mi, potser el millor dels de’n Brown, tot i que admeto que la temètica t’ha d’agradar i que potser, per aquest motiu, costarà més que arribi al gran públic. Crec que els misteris de l’Església poden atraure més al públic en general que no pas els ordinadors i la criptografia. Amb Fortalesa digital jo he disfrutat de valent! Misteri al voltant de la criptografia i la informàtica, i… de passada, com diu l’Oriol, carrega (pel meu gust, en algun punt una mica massa) contra la sanitat espanyola i la Guàrdia Civil.

Lectura en un temps rècord per a mi: una setmana.