La dreta no sap parlar. Seguint la seva ideologia inquisidora mai intenta negociar, simplement imposa. Quan manen imposen les seves idees deixant el diàleg i la negociació com a anècdota inexistent. I quan no mana és incapaç d’entendre el sentit de la paraula democràcia.

Ara, un cop més, això es posa de manifest amb l’Estatut. El PP no negocia, imposa. El dia en que es va aprovar (democràticament) el text al Parlament català els feixistes van començar una dura campanya de difamacions, mentides i enganys. Auguraven la fi de la seva estimada espanya i defensaven a capa i espasa la Constitució (Constitució a la que anys enrere s’havien oposat).

Ara hi ha, una vegada més, negociacions. Una vegada superat el tràmit del nostre parlament, la “democràcia” espanyola diu que cal superar el tràmit del seu parlament. I cal asseure’s, parlar i negociar. El PP, simplement, no en sap. Negociar no és imposar, i això no ho entenen.

Avui s’acaba el termini per presentar esmenes al text aprovat a casa nostre i la possibilitat d’allargar-lo (cosa que segurament afavoriria un acord) sembla quelcom molt remot. Per què? per que el president de la mesa del parlament espanyol, Manuel Marín, es va comprometre a no allargar-lo sinó hi havia unanimitat entre els membres. I no n’hi ha, el PP s’hi oposa. No n’hi ha per que allargar el termini pot ajudar a parlar, a negociar i, possiblement, a arribar a un acord. I el PP no ho vol.

Quan la dreta es “compromet” en alguna cosa, de seguida se n’oblida (casualment sempre a favor dels seus interessos) i, en canvi, quan el compromís és de l’esquerra, a banda que aquesta tot sovint el compleix (bé, a vegades hi ha tristes excepcions) els feixistes ho vigilen i quan el comprimís és incomplert s’encarreguen d’engegar fortes capanyes mediàtiques.

El PP no vol afavorir el dièleg i s’oposa a l’ampliació del termini d’esmenes. Manuel Marin serà coherent amb les seves paraules, i no allargarà el termini. Democràcia, visca!