Doncs sí, després de 88 dies en terres nord-americanes, ja és hora de tornar. Ara és aquell moment on t’acompanyen sensacions contradictòries: tinc ganes de tornar, oi tant! però a la vegada sé que enyoraré això d’aquí, m’hi he trobat bé i m’he sabut fer el meu espai i la meva gent. Algun amic i amiga que ja ha fet estades m’ha dit que els primers dies després de tornar es fan estranys, que tot és diferent, et readaptes al nou ritme,… ja veurem. Ara, toca tornar, i en tinc ganes.

Aquest vespre-nit he estat fent maletes. Ara crec que ja està quasi tot apunt, maletes pre-preparades (manquen les coses tipiques de darrera hora -que espero que no pesin gaire-), passaport, bitllets, alguns euros a la butxaca (quina il·lusió tornar a veure euros!),.. em sembla que no em deixo res.

Mentre treia coses de l’armari i les anava posant dins la maleta l’Alice (la gata) m’ha anat constantment davant i darrera, fins i tot l’he hagut de treure de dins la maleta! estic segur que s’olora quelcom. Bé, no l’he tractat tant malament!

Apa, ara a dormir! Fins molt aviat!

—————–
Una dada: aquest enviament és el que fa 100. :-)