Alfons, recordes que en una de les reunions del Projecte Poble que feiem al passatge Mulet (quins temps, aquells) ens vam posar com a “deures” el fet de dir ‘Bon dia’ al conductor de l’autobús? Jo, des d’aleshores, ho he intentat anar fent i sovint els resultats són positius.

Són positius sobretot a primera hora, quan la gent, que va com sardines enllaunades, entra a l’autobús bordant, com si aquell pobre home que està al volant tingués la culpa de la ineficiència política i de la manca de consciència general cap al transport públic. Doncs és en aquell moment quan un ‘Bon dia!’ decidit, sonor, convençut, fa el seu efecte. Normalment és correspost i, a vegades, fins i tot amb un somriure. Això m’anima a continuar-ho fent.

T’animo a que ens vagis explicant com funciona l’experiment de dir ‘bon dia’ i ‘com estàs’ als caixers dels supermercats. Si funciona, potser l’apliquem uns quants i anem extenent aquest costum…

Salut i bentornat!

Clar, podriem dir que a un client això no le “importa”, que ell va a comprar i els asumptes que tinguin els treballadors amb la empresa no son cosa seva, doncs bé, te raó,però per la mateixa regla de tres, un s’ha de indignar contra la mateixa empresa, i no contra el treballador. :-)

De totes maneres, això d’extrapolar dades puntuals a grups de gent em fa grima. Podries haberte trobat amb 1000 persones molt amables, i encara així, un 60% dels habitants ser un fills de puta.