Ara que la meva estada aquí Atlanta s’acaba valoro una com ha anat tot plegat, què m’ha agradat, què m’ha agradat menys,… miraré d’anar-ho explicant en algun escrit.

Hi ha una cosa que m’ha sorprès i que, de fet, trobaré molt a faltar: La hospitalitat del sud. N’havia llegit quelcom en alguna guia o web però, viure-ho és el millor. A què em refereixo? a la simpatia i amabilitat de la gent d’aquí, com a mínim, de la gent que està de cara al públic. Sempre tenen un bon dia, un com estàs, … a punt. I això agrada.

Quan estic a Barcelona/Tarragona sovint em queixo que en arribar a la caixa del supermercat, la caixera o caixer acostuma a respondre el meu “bon dia/tarda” amb un “són XX euros” i encara gràcies! O, quan puges a l’autobús i saludes al conductor,…

Aquí és diferent. Quan vas a comprar, al moment de pagar, sempre hi ha un bon dia, un com estàs,… a l’autobús el conductor et saluda quan hi puges, quan el deixes,… La gent que està de cara al públic, li agradi o no la seva feina, n’estigui més o menys cremada,… sap estar de cara a la gent. Al principi em sorprenia (home, que quan baixis de l’autobús el contuctor/a et desitgi un bon cap de setmana, per exemple, sorprèn!) però de seguida t’hi acostumes gratament.

Estar una temporada a l’estranger ajuda a afirmar o a trencar tòpics i mites. Sé que això de la hospitalitat té l’afegitó de “del sud” per que és precisament del sud, al nord diuen que és ben diferent. A mi però m’ha servit per trencar una mica els tòpics. La gent d’aquí és d’aquí i, molt sovint té la manera de veure el món que li han venut (i jo no comparteixo), però és una gent molt amable, molt maca, simpàtica i oberta.

A Europa hi ha qui té tendència a fer dels Estats Units un model a seguir… per desgràcia, pel camí s’han perdut les bones coses. Quan torni i vagi a comprar… a banda de “bon dia”, afegiré un “com estàs”… a veure què em diu el caixer/a :-)