L’hospitalitat del sud
18th December 2005 - 4:36 pmAra que la meva estada aquí Atlanta s’acaba valoro una com ha anat tot plegat, què m’ha agradat, què m’ha agradat menys,… miraré d’anar-ho explicant en algun escrit.
Hi ha una cosa que m’ha sorprès i que, de fet, trobaré molt a faltar: La hospitalitat del sud. N’havia llegit quelcom en alguna guia o web però, viure-ho és el millor. A què em refereixo? a la simpatia i amabilitat de la gent d’aquí, com a mínim, de la gent que està de cara al públic. Sempre tenen un bon dia, un com estàs, … a punt. I això agrada.
Quan estic a Barcelona/Tarragona sovint em queixo que en arribar a la caixa del supermercat, la caixera o caixer acostuma a respondre el meu “bon dia/tarda” amb un “són XX euros” i encara gràcies! O, quan puges a l’autobús i saludes al conductor,…
Aquí és diferent. Quan vas a comprar, al moment de pagar, sempre hi ha un bon dia, un com estàs,… a l’autobús el conductor et saluda quan hi puges, quan el deixes,… La gent que està de cara al públic, li agradi o no la seva feina, n’estigui més o menys cremada,… sap estar de cara a la gent. Al principi em sorprenia (home, que quan baixis de l’autobús el contuctor/a et desitgi un bon cap de setmana, per exemple, sorprèn!) però de seguida t’hi acostumes gratament.
Estar una temporada a l’estranger ajuda a afirmar o a trencar tòpics i mites. Sé que això de la hospitalitat té l’afegitó de “del sud” per que és precisament del sud, al nord diuen que és ben diferent. A mi però m’ha servit per trencar una mica els tòpics. La gent d’aquí és d’aquí i, molt sovint té la manera de veure el món que li han venut (i jo no comparteixo), però és una gent molt amable, molt maca, simpàtica i oberta.
A Europa hi ha qui té tendència a fer dels Estats Units un model a seguir… per desgràcia, pel camí s’han perdut les bones coses. Quan torni i vagi a comprar… a banda de “bon dia”, afegiré un “com estàs”… a veure què em diu el caixer/a :-)
cony, si un empleat de un supermecat està putejat pero la empresa, li paguen 4 duros, ha de treballar en festius, y ha de fer mínim un hora més al día gratis com s’acostuma a fer en alguns llocs, en realitat lo que està sent molt amable, ja que fa un esforç per no enviarte a la merda.
Clar, podriem dir que a un client això no le “importa”, que ell va a comprar i els asumptes que tinguin els treballadors amb la empresa no son cosa seva, doncs bé, te raó,però per la mateixa regla de tres, un s’ha de indignar contra la mateixa empresa, i no contra el treballador. :-)
De totes maneres, això d’extrapolar dades puntuals a grups de gent em fa grima. Podries haberte trobat amb 1000 persones molt amables, i encara així, un 60% dels habitants ser un fills de puta.
Això de saludar a la gent que no coneixes i esperar que et responguin és tot un repte.
Alfons, recordes que en una de les reunions del Projecte Poble que feiem al passatge Mulet (quins temps, aquells) ens vam posar com a “deures” el fet de dir ‘Bon dia’ al conductor de l’autobús? Jo, des d’aleshores, ho he intentat anar fent i sovint els resultats són positius.
Són positius sobretot a primera hora, quan la gent, que va com sardines enllaunades, entra a l’autobús bordant, com si aquell pobre home que està al volant tingués la culpa de la ineficiència política i de la manca de consciència general cap al transport públic. Doncs és en aquell moment quan un ‘Bon dia!’ decidit, sonor, convençut, fa el seu efecte. Normalment és correspost i, a vegades, fins i tot amb un somriure. Això m’anima a continuar-ho fent.
T’animo a que ens vagis explicant com funciona l’experiment de dir ‘bon dia’ i ‘com estàs’ als caixers dels supermercats. Si funciona, potser l’apliquem uns quants i anem extenent aquest costum…
Salut i bentornat!