Ahir va ser el Thanksgiving day (el dia d’acció de gràcies). d’aquesta data el meu coneixement es limitava al que veiem per la televisió: tota la família reunida menjant-se un gran dall d’indi.

Bé, la veritat però és que m’ha sorprès. Tinc la sensació que es prenen aquest dia molt més en serio que no pas ens prenem nosaltres el nostre Nadal. Donen molta importància al fet aquest d’estar tota la família reunida, de fet, dimecres, en diferents mitjans hi havia notícies de cues en aeroports, estacions de tren,… de gent que anava a passar aquestes holydays (al ser dijous es fa pont) a casa. A més a més, com a mínim a Atlanta, ahir tot estava tancat: supermercats, restaurants, hamburgueseries,…

Dimecres passat vaig anar al supermercat a comprar i hi havia un gran cartell a la porta “Demà, dia d’acció de gràcies tanquem, però el dia després obrim.” El dia després…

El dia després és avui. Dia de grans compres! el dia després de Thanksgiving la gent surt a comprar! és dia d’oferetes i rebaixaes, descomptes, promocions,… Dies enrere ja vaig veure un anunci per la televisió que en parlava… el “dia després” toca comprar.

Tots els valors que té estar tota la família reunida un dia es gasten l’endemà en un dia de compra desmesurada. ?s la societat nord-americana. Ahir estava gratament sorprès per la importància i la fraternitat del dia… avui però la “sorpresa” ha estat per l’economia del dia, del dia després.

La imatge, extreta de la web de la CNN, és prou expresiva.