Avui he llegit aquesta noticia a Vilaweb, parla de l’aniversari de la mort del dictador. Mentre llegia la noticia però, mentalment he fet un paral·lelisme que no m’ha agradat gens. Sé que actualment no és ben bé el mateix, ostres! només faltaria! però…

…els facciosos van alçar-se contra un sistema polític legalment constituït i democràtic…

Actualment vivim en un règim que ens han venut com a democràtic (a mi encara m’agradaria que fos una mica més obert). Però, dins el joc establert, és molt millor que el que teníem fa 40 anys i tenim un govern escollit pel poble, tant a Catalunya com a l’Estat (per desgràcia som part d’un estat). Un govern, per tant, del tot legítim. Legitimitat que la dreta constantment posa en dubte, l’ataca sense cap mena de pietat (més enllà del paper que els toca fer com a oposició) i fins i tot a vegades arriba a parlar en termes apocalíptics, de la fi de la seva estimada nació. Cal dir que aquesta dreta és l’herència d’aquell règim que no entén cap altre norma que la que imposi la seva voluntat.

Però, si seguim llegint la noticia,…

Franco va esdevenir el capitost d’un règim totalitari, recolzat en l’exèrcit, els sectors més reaccionaris de la societat i l’alta jerarquia catòlica, i afermat a base de negar totalment les llibertats individuals i col·lectives i de reprimir les cultures minoritzades.

Deixant de banda l’exèrcit (que la nova dreta tot sovint ens ha recordat que existeix), algú hi veu alguna diferència? Actualment hi ha una bona part de la societat que es nega a admetre el nou joc (molts d’aquells que encara creuen que l’11-M va ser cosa d’ETA), es neguen a entendre la democràcia com el que és. Què fa actualment l’”alta jerarquia catòlica”? es manifesta i fa campanyes contra les decisions del govern i dirigeix mitjans de comunicació que escampen l’odi i els valors de la dreta més rància. I, què en diem de les llibertats individuals i les cultures minoitzades? clar que actualment tenim molta més llibertat que la que van tenir els nostres pares i avis però n’hi ha que encara es neguen a admetre-ho. I la cultura? gent que va per les espanyes escampant que a Catalunya només es parla català, que oprimim el castellà,… i que van fer lleis per tal de, poc a poc, anar destruïnt la nostra llengua i la nostra cultura (sense anar més lluny, recordeu la famosa LOE impulsada pel PP ara fa més de dos anys?).

A l’Estat espanyol hi va haver, com diuen Brams, una “transcisió sense ruptures”. Per desgràcia, la gent que vol viure en pau ha de perdonar per poder tenir una democràcia i gaudir de les llibertats a la que tot individu té dret, mentrestant però, els hereus d’aquell règim feixista i opresor són al carrer, ara sota l’adjectiu de “polítics demòcrates”. Són ells, potser amb una manera de fer més “adaptada” als nous temps però amb la mateixa ideologia, ells segueixen la seva democràcia… la democràcia del feixisme (si és que democràcia i feixisme tenen alguna cosa a veure).