Ja està en dansa la vint-i-tresena tempesta tropical amb nom de la temporada, la segona que adapta una lletra de l’alfabet grec: Beta.

Enguany ha estat la primera vegada, des que es posa noms a les depresions torpicals, que s’ha hagut de recórrer a l’alfabet grec. Quan fa encara no una setmana que “Wilma” colpejava el Yucatán i el sud de La Florida, ja anem per la segona amb nom de lletra (primer va ser Alpha, fa tansols dos o tres dies). Ha estat també l’any en que més tempestes tropicals s’han convertit en huracans (alguns de màxima categoria).

No vull entrar a valorar si el canvi climàtic i té quelcom a veure, alguns diuen que sí i d’altres diuen que no. Jo no hi entenc prou com per tenir una opinió ferma. Però, el que està clar és que el canvi climàtic, l’escalfament del planeta, afecta directament la temperatura de l’aigua del mar i a la vegada, com més calenta està la superficie del mar, més tempestes (i més fortes) es poden formar. Cal pensar-hi.

El pitjor de tot però és que sempre plou sobre mullat i els que més pateixen aquestes desgràcies són aquells que menys recursos tenen per fer-hi front. Primer van ser Katrina i Rita, colpejant la zona de Nova Orleans (una de les ciutats més pobres dels poderosos Estats Units), després Stan que va afectar sobretot el Salvador, Chiapas, fa poquet, Wilma: el Yucatán i Cuba, i ara, Beta: Nicaragua.

Les diferències són fins i tot dins els mateixos països. Als Estats Units, mentre la gent del sud de La Florida es queixa per que no té benzina ni electricitat (ei, que no dic que no sigui greu, eh!) a Nova Orleans encara estan bombant aigua. Penseu una mica en qui és el gobernador de La Florida.

Qui ho passa més malament però és la gent de països com el Salvador, Nicaragua, Haití, Cuba, Honduras, Guatemala, Belice, Mèxic… on la majoria de població viu sota pobresa, s’aixequen cada matí sense saber què menjaran (si ho fan). I, quan s’acosta un huracà o tempesta, es preparen amb els seus escassos recursos, deixen casa seva, si hi són a temps, tot el que tenen queda enrere i quan tornin, aquells que tornin, segurament hauran perdut el poc que tenien.

I el més greu de tot plegat és que, si hi ha relació amb el canvi climàtic, per poca i insignificant que sigui, qui ho paga més és la gent d’aquests països, gent que de ben segur, no té res a veure amb l’augment de temperatura del planeta. D’això se’n diu deute ecològic, i ningú ho té en compte. Això sí, segurament, si la desgràcia és prou greu, el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional (FMI) farà “l’esforç” d’ajudar a aquests països, bé, mai sense colar empreses o serveis propis i carregar aquesta “ajuda” amb una bona quantitat d’interessos que encara endeuti més aquella gent que amb prou feines pot menjar.

Ara és Beta contra Nicaragua, ahir Stan contra el Salvador,… algú els “pagarà” tot això a aquesta gent? Els crèdits del Banc Mundial i l’FMI no conten, per molt que se’ls disfressi d’ajuda.