Diuen que la dieta mediterrània és de les més saludables. Tot i que la gent s’entesti a seguir dietes, diguem-ne, poc sanes, a casa nostra tenim els ingredients per un “bon menjar” i, de passada, saludable.

Doncs bé, ja porto quatre o cinc dies a Atlanta i de moment puc seguir una dieta més o menys Mediterrània! Abans de venir aquí em feia por. Els Estats Units tenen la fama (ara poc constatar que merescuda) de menjar malament i, és cert. Amb tots els respectes, el perímetre de la majoria de panxes els delata i, no només això, sinó que quan arribo a la facultat (pel voltant de les nou del matí), el Campus ja fa olor d’hamburguesa i fast food! i no és conya.

Crec que la gent no sap cuidar-se. Aquí tenen de tot i força! clar que és més car fer-se un plat de verdura que no pas comprar una hamburguesa però, sinó es cuiden és per que no volen! Dissabte passat, l’endemà d’haver arribat em van acompanyar a comprar i, com a casa (més o menys), verdureta, carn, peix… ja us dic, de tot! El que sí que em va sorpendre va ser el tamany: em va ser impossible comprar una bossa de patates xips de mida “normal”! Després, el peix: en tenen molt i molt bo però tenen la santa mania de fer-ho tot ben fregidet i, si és amb oli barat (cal dir que aquí l’oli d’oliva bo és força car) encara millor.

Bé, allà ells! jo segueixo procurant cuinar, tot i els milers de quilòmetres que hi ha pel mig, com a casa.