Recordeu el PHN…?
27th September 2005 - 3:33 amMiraré de ser breu. Recordeu quan CiU va donar el seu suport al Plan Hidrológico Nacional impulsa pel Partit Popular?. En aquells moments hi havia una gran mobilització ciutadana a Catalunya (sobretot a les terres de l’Ebre) contra aquell pla i, què va fer el Partit que “manava” aleshores a la Generalitat?: va donar suport a un Pla que anava contra el seu propi territori. Com sempre, tenien escusa:
Hem fet una sèrie d’esmenes que fan que aquest Pla no sigui tant dolent, si no li donem suport les esmenes no seran tingudes en compte i, com que el PP té majoria absoluta més val que li donguem suport.
Ara s’està negociant un nou Estatut. El tema ja cansa però les postures d’alguns partits també. Aquest per a mi no és el millor Estatut, de fet, preferiria que s’estigués negociant una constitució per un poble lliure i no un Estatut per un poble ocupat però bé, és el que hi ha. El que deia, aquest Estatut per mi no és el millor però també entenc que, ens agradi o no al Parlament que representa el nostre poble hi ha una relació de forces democràtiques que fa que sigui així. A més a més, tenint en compte que com a poble sommès el nostre Estatut ha de ser aprovat per un govern central, ens agradi o no, tenim uns límits.
Sembla ser que CiU no entén el significat de la paraula “negociació” sinó és amb el PP (amb ells sí que negociaven!). De fet sé que CiU no ha paït “pedre la Generalitat” i estic convençut que farà el que sigui per a que cap estatut que no sigui liderat per ells tiri endavant. Segur que si PP+CiU tinguessin la majoria necess+aria ja tindríem Estatut i… de ben segur que seria molt pitjor.





Hi ha gent que no sap perdre, o gent que no s’estima el país si no el pot controlar…
N’hi ha que tot i “controlar-lo” no li demostren gaire afecte (al país)… tornant al títol de l’enviament… recordem el PHN…
[...] A hores d’ara ja ens coneixem tots prou. Aquest no és potser el millor estatut, ja ho deia ara fa un parell de dies, preferiria una constitució per un poble lliure però, dins dels límits que e [...]