Tot i que mai m’agrada reconèixer que pertanyo a un Estat amb aires d’Imperi anclat en l’anacronia del passat (Ecspanya), per desgràcia tots nosaltres duem un Documento Nacional de Identidad (obligatori) a les nostres butxaques que ens recorden que som membres d’aquest imperiet caducat. Hi ha però d’altres coses que et recorden aquesta trista colonització i tot sovint te n’adones quan arribes de passar uns dies en un país diferent i més “modern”. Ahir la tarda vaig arribar d’Estocolm.

L’arribada va ser una bona benvinguda a Ecspanya. Suposo que va ser per que venia de passar uns dies en un lloc genial i a l’arribar aquí vaig xocar amb el trist malfuncionament de tot plegat. Els fets. Vàrem arribar al Prat amb retard i… les maletes varen trigar no menys de mitja hora en sortir!!! La MªElena m’esperava a fora. Vàrem anar cap a l’estació de RENFE que hi ha al mateix aeroport… a l’anar a agafar les escales mecàniques… “Fora de servei”… arribem a l’estació. Al moment de valdar els bitllets, els “rodets” per on passes… s’encallen i els has de donar una bona sotregada. Al·lucinant!

Arriba el tren, natrualment, amb retard (minuts després també marxa tard). La gent s’apila a les portes i amb prous feines deixen sortir. Ja a dins.. crits i més crits! però quina civilització és aquesta!?. Arribada a Arc de Triom… les barreres per sortir de l’estació.. s’encallen i algunes no van…

Benvingut a casa! Puc agafar l’avió de nou i tornar a marxar?