Sembla ser que ja arriba la neu. Però… no tinc massa clar on? En principi, llegint el titular i les primeres linies de l’article, sembla ser que la neu arriba al principat però, llegint una mica més parlen de “Vaqueira” i a la vegada de la Val d’Aran. En què quedem, la neu arriba a terres areneses o a una comarca Asturiana anomenada Vaqueira?

Aplicant la lògica i l’origen de la notícia, és fàcil deduir que es tracta d’una greu errada en portada d’un mitjà informatiu i nacional i que, quan parlen de “Vaqueira”, es volen referir a Baqueira , concretament a l’estació d’esquí.

En els comentaris d’aquest enviament podeu veure l’explicació d’en Lonquin que ens aclareix el tema dels noms. Sempre s’aprenen coses noves i, com que rectificar és de savis, lamento la confusió.

Però bé, sense ser dolent (que a vegades em passo una mica), algú em pot explicar ben bé si és Vaquèira o Baqueira? la web de l’estació i altres planes oficials parlen de Baqueira però, en canvi, totes les webs informatives i noticies de TVC (bé, ells arriben a fer ús de les dues variants en una mateixa notícia), així com d’altres planes parlen de Vaqueira.

Sembla ser que els amics desinformadors de TVC segueixen fent ús de l’Internet Explorer al fer les seves notícies. Si fa uns mesos ens anunciaven el nou domini puntCAT amb un Internet Explorer en castellà (vegeu aquí l’entrada al bloc de’n Xavi Caballé), avui ens anuncien, com a noticia destacada, que ” Els buscadors més populars d’internet remeten a Bush i Acebes en introduir el terme “miserable”“. No cal entrar a valorar el contingut ja que… és força trist que publiquin una cosa així en portada (com si fos quelcom nou), bé, és TVC i sovint ja he comentat la qualitat del servei.

Però, la notícia s’acompanya d’una captura de pantalla feta amb?… Internet Explorer! Aquesta vegada han posat una imatge de penosa qualitat i no s’arriba a distingir l’idioma, tot i que segurament deu ser també en castellà (de fet, si us hi fixeu molt es pot arribar a deduir… catellà). Si teniu bon ull podeu arribar a deduir l’idioma de la interficie del Google que empren. Cap novetat.

Bé, ja es poden anar anunciant iniciatives amb programari lliure si les empreses que depenen de l’Administració pública catalana són incapaces de seguir les passes d’aquests grans anuncis.

(Per cert… cerqueu la paraula desinformadors al google… :-) )

Avui fa ja sis setmanes que vaig arribar als Estats Units, de fet, vaig sortir de l’avió més o menys a aquesta hora. �?s increïble com passa el temps! Sembla que fos ahir que arribava més perdut que un peix enmig del desert i ja sóc a la meitat de la meva estada (i ja no estic tant perdut).

Sis setmanes més i cap a casa (espero aprofitar-les molt!)… i pel mig, tindré visita ;-)

En començar la tesi vaig estar tres mesos a l’Autònoma, tres mesos en els quals, l’alarma d’incendis potser va sonar dues o tres vegades. Cap de les vegades vaig abandonar l’edifici, només en la primera em vaig endur un petit ensurt, però, a banda d’això, res més. Des que estic a Tarragona, algun matí, a primera hora ha sonat també l’alarma d’incendis. Cap vegada he deixat l’edifici, ni he vist el més mínim moviment.

Aquí els Estats Units però em sembla que la cosa és ben diferent. Dilluns, en arribar al despatx (bé, no havia tingut temps ni d’agafar l’ascensor) ens van evacuar. Es va disparar l’alarma, es van començar a tancar totes les portes que comunicaven amb els passadissos (et deixaven sortir però no entrar) i… simplement em vaig afegir al riu de gent que deixava l’edifici. El so de l’alarma era prou molest com per quedar-te a dins. Al final, vint minutets al carrer i… falsa alarma.

Avui hi hem tornat. Estàvem amb uns companys del grup a una mena de centre social de la universitat (com la plaça cívica de l’UAB), fent el Coffee hour (és una trobada setmanal d’estudiants internacionals, en un altre enviament ja en parlaré), com cada divendres quan… altra vegada, alarma d’incendis. Els organitzadors ens han demanat que, amb calma (però sense entretenir-nos) deixéssim l’edifici. Hem sortit a fora i ens hem assegut… gent de seguretat… “no, no, allunyeu-vos de l’edifici!”. En fi, ens hem quedat a mitges i hem tornat a la feina. Desconec el resultat de tot plegat.

En una setmana, dues alarmes. No sé si és pel “síndrome por”, per costums, mentalitats,… però en dues ocasions en una setmana he vist a la gent fent cas de les alarmes i com desallotjar dos edificis, ràpidament i amb ordre.

Sempre s’aprenen coses noves.