Hi ha coses que a vegades estan al límit de la nostra comprensió o fins i tot al límit d’intromisió en la natura, però que l’evolució i la tècnica ens han ensenyat a controlar i a manipular. Podem arribar a treballar fins i tot amb partícules dels nuclis dels àtoms, quelcom molt petit, quasi inexistent i insignificant, que pràcticament escapa de la nostra comprensió humana, però a la vegada molt poderós.

Què passa però si poses totes aquestes partícules juntes i les estimules, les fas xocar les unes amb les altres. Una pica contra una altra, la divideix en molts trossets que piquen contra d’altres que tambés es divideixen,… Si això està sota control és una inmensa font d’energia. Això sí, si es tracta amb respecte i sota control.

Són coses que, ens agradi o no, si les tractem amb el respecte que es mereixen poden ser molt bones. Ara bé, quan se’n fa un ús inadequat en forma d’armes o quan se n’abusa i se li perd el respecte a favor del rendiment econòmic, esdevé destructiu i la natura s’escapa del control de l’Home i es torna contra nostra mostrant-nos la pitjor de les seves cares.

Tres noms. Hiroshima. Nagasaki. Chernobyl.

Malauradament la història ens ha ensenyat que l’ambició acostuma a passar per davant de la seguretat. Per tant, per evitar temptacions acaba esdevenint molt més segur tancar totes les centrals nuclears, per molta confiança que tinguem en la ciència i la tècnica. Senyors que maneu tant, deixareu de provar sort amb Vandellós II?, la natura ens pot aportar moltes coses, però si se n’abusa se’ns fa incontrolable i molt perillosa.

·Investiguen un incident al sistema d’autorefrigeració de la central nuclear Vandellòs II (12 d’octubre)

·Vandellòs ha sofert una avaria al sistema d’actuació automàtica mentre feia proves de recàrrega(6 de juliol)

·Destituïts el director de Vandellòs II i dos directius més després de l’incident de l’estiu(28 de juny)

·Revelen que la central de Vandellòs va tenir una altra avaria el maig del 2004(23de maig)

·Vandellòs II va operar amb un dels sistemes de refrigeració amb problemes de corrosió(4 de maig)

·La presidenta del CSN diu que ha perdut la confiança en la direcció de Vandellòs II(25 d’abril)

·L’incident de l’estiu a Vandellòs podria ser el segon més greu de la història nuclear a Espanya(13 d’abril)

·El Consell de Seguretat Nuclear critica que Vandellòs II prima l’economia a la seguretat(7 d’abril)

Hiroshima. Nagasaki. Chernobyl… Vandellós?

En aquest primer enviament parlava del per què del nom “el meu dip”, explicava que venia d’una xerrada que havia tingut mesos abans amb en Lonquin. En aquella xerrada li vaig dir que quan jo tingués un diari a la xarxa li posaria el nom que hagués adoptat el Termcat.

Quan vaig obrir aquest diari, ara fa ja uns mesos, vaig fer la pertinent consulta al Termcat i el mot adoptat en el moment va ser Dip, de Diari Interactiu Personal. El nom no és que em tirés gaire, però volia complir el que havia dit.

Ara però, avui m’he despertat amb una noticia de la gent del Termcat:

El Consell Supervisor del TERMCAT ha reconsiderat recentment les formes diari interactiu i diari interactiu personal com a alternatives a l�??anglès weblog o blog, i ha aprovat, en substitució de les anteriors, la forma bloc. Un bloc és una pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica que s�??actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos. Aquest tipus de pàgines web han estat una veritable revolució als Estats Units d�??Amèrica i sembla que, a poc a poc, el fenomen es va estenent arreu del món. Com a denominació de la persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquestes pàgines (en anglès blogger), el Consell Supervisor ha aprovat la forma blocaire.

Bé, ara resulta que s’adopta el nom de bloc. Deixeu-me meditar sobre què he de fer ara…

Dip o bloc?

Ahir, a través de la llista de correu de l’Internauta em vaig assabentar que, una vegada descartada quasi segur l’opció de la Xina, el F.C. Barcelona està estudiant la possibilitat de portar publicitat a la samarreta de diferents empreses. Entre elles Nokia i Microsoft (M$). Desgraciadament més tard llegia la mateixa noticia en diferents portals informatius. Que portés publicitat de la República Popular de la Xina no és que em fes especialment il·lusió (recordem que és un país amb forta represió en la llibertat d’expresió) però, si opta per M$,…

A la llista es van fer tota mena de bromes sobre què passaria si el Barça optava finalment per M$, la segona samarreta seria blava? abans de marcar un gol caldria preguntar al jugador “està segur que vol fer aquest gol?” i per si no quedava clar, just abans que la pilota entrés… “Si clica acceptar farà un gol. N’està segur?”.

Bromes a banda, realment lliga amb l’esperit del Barça portar publicitat M$? No era més que un Club? un Club que pretén ser un símbol d’identitat nacional, de llibertat. Lliga aquesta ideologia amb el fet de finançar-se amb diners d’una empresa que fomenta el monopoli, que no s’obre a d’altres sistemes, que contribueix en l’augment de la factura digital,…

Anava a escriure un llarg article sobre el tema i parlar també de l’avís que surt a la portada de la web del Barça (t’avisen que per gaudir de la web cal fer servir propgramari M$, bé, com si et diguessin que per veure un partit per la televisió cal una determinada marca i model), però bé, en Benjamí se m’ha avançat. Així doncs, us recomano que llegiu el seu article.

Fa no massa la Generalitat encetava una campanya per animar als imigrants a parlar en català. Recordeu la Queta i la frase “parle sense vergonya, parle en català”? hi havia anuncis a la ràdio, a la televisió, internet,… Trobo molt encertades aquests tipus de campanya. Cal animar a la gent a parlar la llengua del territori. Endavant!

Però llàstima que això no es reflecteix a tots els nivells del nostre govern. Com sempre, els nostres amics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, els de la seva, l’han tornat a fer. Fa un parell de dies llegia al portal desinformador Catalunyainformacio.com que la CCRTV i la Universitat Ramon Llull i Pompeu Fabra havien presentat un nou invent: en Sam.

En Sam és un home del temps virtual. En un principi admeto que no li vaig fer massa cas, em vaig llegir la noticia i llestos. Sincerament, quan la CCRTV anuncia quelcom per internet en desconfio ja que normalment, com a usuari de Linux que sóc, no en puc gaudir (recordem que el 3 a la carta encara no està obert a totes les plataformes). Però bé, avui he llegit una noticia a Vilaweb que m’hi ha fet entrar:

El meteoròleg virtual només diu el temps en espanyol

Simplement, lamentable. Però com pot ser? com pot ser que un producte fet a casa nostre, amb diners públics, fet per una empresa del nostre govern (aquell que anima als imigrants a parlar en català), … faci això només en castellà? Llegint l’esmentada noticia, com sempre, hi ha escusa:

Fonts d’Activa Multimèdia han dit a Vilaweb que s’ha treballat en espanyol perquè es volia obtenir la qualitat més alta i que la tecnologia està més desenvolupada en aquesta llengua. Malgrat tot, s’està treballant per obtenir la versió en català, que serà disponible en el primer trimestre de l’any que ve.

Això recorda al que ens van dir els de la CCRTV als usuaris Linux que els vam escriure reclamant que el 3alacarta funcionés amb totes les plataformes: “en uns mesos estarà disponible”… encara esperem. Vist això, el Govern podria impulsar una campanya similar a la de la Cleta amb el lema un xic canviat… “Parle sense vergonya, parle castellà”. Com a mínim serien conseqüents amb els seus actes.

Per cert, la web d’en Sam conté un apartat anomenat “Fan Area” on es poden deixar missatges… us hi animeu?

Sam! Parle sense vergonya… parle en català!

Ai, ai, és que ho volem tot! :-)

Ho rebut a través d'una llista de correu, en desconec l'autoria (si algú la sap, si us plau, que me la faci saber).