Els figurants que seuen a la dreta
de l’escenari, que s’intercanviïn
regularment amb els de l’altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l’esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d’insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l’espectacle.
Comptaré fins a tres.
–I jo?
–Un moment.
Vós… què? Vós a aplaudir i encara gràcies.

(Democràcia. Miquel Marí i Pol)

Sembla ser que a la fi els nostres polítics s’han posat d’acord! Bé, els del PP queden al marge , però això, no és que no conti, simplement em deixa indiferent. A hores d’ara ja ens coneixem tots prou.

Aquest no és potser el millor estatut, ja ho deia ara fa un parell de dies, preferiria una constitució per un poble lliure però, dins dels límits que ens imposen, no està gens malament.

Per cert, un deu al titular de la gent del Vilaweb:

Diuen que la dieta mediterrània és de les més saludables. Tot i que la gent s’entesti a seguir dietes, diguem-ne, poc sanes, a casa nostra tenim els ingredients per un “bon menjar” i, de passada, saludable.

Doncs bé, ja porto quatre o cinc dies a Atlanta i de moment puc seguir una dieta més o menys Mediterrània! Abans de venir aquí em feia por. Els Estats Units tenen la fama (ara poc constatar que merescuda) de menjar malament i, és cert. Amb tots els respectes, el perímetre de la majoria de panxes els delata i, no només això, sinó que quan arribo a la facultat (pel voltant de les nou del matí), el Campus ja fa olor d’hamburguesa i fast food! i no és conya.

Crec que la gent no sap cuidar-se. Aquí tenen de tot i força! clar que és més car fer-se un plat de verdura que no pas comprar una hamburguesa però, sinó es cuiden és per que no volen! Dissabte passat, l’endemà d’haver arribat em van acompanyar a comprar i, com a casa (més o menys), verdureta, carn, peix… ja us dic, de tot! El que sí que em va sorpendre va ser el tamany: em va ser impossible comprar una bossa de patates xips de mida “normal”! Després, el peix: en tenen molt i molt bo però tenen la santa mania de fer-ho tot ben fregidet i, si és amb oli barat (cal dir que aquí l’oli d’oliva bo és força car) encara millor.

Bé, allà ells! jo segueixo procurant cuinar, tot i els milers de quilòmetres que hi ha pel mig, com a casa.

Miraré de ser breu. Recordeu quan CiU va donar el seu suport al Plan Hidrológico Nacional impulsa pel Partit Popular?. En aquells moments hi havia una gran mobilització ciutadana a Catalunya (sobretot a les terres de l’Ebre) contra aquell pla i, què va fer el Partit que “manava” aleshores a la Generalitat?: va donar suport a un Pla que anava contra el seu propi territori. Com sempre, tenien escusa:

Hem fet una sèrie d’esmenes que fan que aquest Pla no sigui tant dolent, si no li donem suport les esmenes no seran tingudes en compte i, com que el PP té majoria absoluta més val que li donguem suport.

Ara s’està negociant un nou Estatut. El tema ja cansa però les postures d’alguns partits també. Aquest per a mi no és el millor Estatut, de fet, preferiria que s’estigués negociant una constitució per un poble lliure i no un Estatut per un poble ocupat però bé, és el que hi ha. El que deia, aquest Estatut per mi no és el millor però també entenc que, ens agradi o no al Parlament que representa el nostre poble hi ha una relació de forces democràtiques que fa que sigui així. A més a més, tenint en compte que com a poble sommès el nostre Estatut ha de ser aprovat per un govern central, ens agradi o no, tenim uns límits.

Sembla ser que CiU no entén el significat de la paraula “negociació” sinó és amb el PP (amb ells sí que negociaven!). De fet sé que CiU no ha paït “pedre la Generalitat” i estic convençut que farà el que sigui per a que cap estatut que no sigui liderat per ells tiri endavant. Segur que si PP+CiU tinguessin la majoria necess+aria ja tindríem Estatut i… de ben segur que seria molt pitjor.

Dos dies després de començar la meva aventura per les Amèriques em decideixo a escriure quelcom al meu dip. Divendres passat vaig sortir de l’Aeroport del Prat cap a Atlanta (amb una escala pel mig). El mateix divendres al vespre (hora meva) arribava als Estats Units.

I ara ja sóc a quí! Atlanta, la capital de Georgia, el nou sud, com en diuen aquí. El primer que m’ha sorprès d’aquí han estat els boscos: tot és ple d’arbres i boscos. Quan venia cap aquí en volar prop de la ciutat el paisatge era ben curiós: quatre gratacels i tot ben envoltat de boscos. Bé, de fet, l’apartament on sóc no és ben bé Atlanta, estic a Decatur i no tinc pas la sensació d’estar al costat d’una “gran ciutat” (Atlanta és més petita que Barcelona).

L’apartament on estic no està gens malament. �?s a vint minutets de la feina, té una bona zona ajardinada, aire condicionat (aquí fa molta calor!).. i un gatet! bé, el gatet és part del pacte: la persona que em deixa l’apartament ho fa a canvi que li cuidi el gatet durant un mes i mig ja que ell serà fora.

Bé, amb aquest enviament estreno nova categoria (Atlanta) al dip on miraré d’anar-hi posant tot allò que estigui relacionat amb la meva estada a la terra del cotó (no sé pas on deuen tenir ara tots els camps de cotó).

No és cap títol ni d’un conte, ni una pel·licula ni res per l’estil. �?s simplement una manera de resumir la meva especialitat per fer plegar companyies aèries. Us explico una història.

Al mes de febrer vaig anar a fer els cursos de doctorat a la Universidad de Extremadura, allà on té les terres el Baró Ibarra, segueixo un programa de doctorat interuniversitari i enguany ha tocat passar un mes entre extremenys. Bé, hi vaig anar (amb alguns companys) amb una mini-companyia anomenada Lagun Air, que té la seu en el que era la Baronia de’n Bono (B&B). Doncs resulta que dies abans de marxar la companyia es va declarar en fallida… poc després es va “des-declarar” d’aquesta situació i tot va seguir normal. Normal fins un parell de setmanes abans de tornar… la companyia va tancar. Bé, la tornada de Badajoz va ser una barreja de quatre hores en un atobús, un passeig per Madrid (amb la torre aquella en flames), un over-booking d’Iberia,…

Ara torno a marxar una temporadeta fora: tres mesos a Atlanta! Per anar-hi agafaré un vol d’Air France fins a París i d’allà un de Delta Airlines fins a Atlanta. Doncs bé… ahir… notícia bomba! i comunicat de la companyia… Delta Airlines es declara en fallida. En principi però seguira operant.

A la feina em recomanen que vist els que els passa a les comanyies amb le que volo per fer llargues estades, agafi una mica més Iberia… a veure si acaba de plegar d’una vegada. La pega però és que com diuen en castellà “mala herba no mor mai”… vaig anar a Nicaragua tres setmanetes amb Iberia i, mita’ls! encar volen!

Com més hi penso més crec que l’esforç ha valgut la pena…

(foto: Núria Movellán)

Gràcies a tots/es!!!

Tots posem el cor en un estel
si la nit ens espanta
o vestim els nostres ulls de verd
per trobar l´esperança.
I diran que tinc ocells al cap,
és ben cert per això canto
i els dono plena llibertat,
no m´agrada engabiar-los;
ells s´enfilen nit amunt
a cercar un estel;
Petit Príncep,
em recordes Majka

Enllaç extern: esquirols.lateneu.org

Via Oriol he descobert un parell de dips que no deixen de ser curiosos: Bakala007 i Poeta Porno.

El segon és, simplement, curiós i la persona que el porta té un cert grau d’imaginació… Ara bé, el primer (Bakala007) és la bomba! Us imagineu un quillo d’aquells que parlen a base de “neeeng” (ho heu de pronunciar en to xungo) escrivint un dip del que fa, dels seus caps de setmana,… aquesta bitàcola demostra que fer i mantenir un dip no és massa complicat (el que potser ho és més és escriure-hi quelcom més o menys bé). Està escrit en una mena de castellà de discoteca, a base de “k” i “neng” a tort i a dret… hi podeu trobar parrafades tan estelars com aquesta:

nada mas entrar se me kedan mirando todas porke soi el puto amo de la fiesta i me pongo a vailar y se me acerca una i me dice eh nen ke pasa y yo ke llevaba ya dos michubichis encima y un porreti de por la tarde voi i le komo toda la boka no veas nen komo meneaba la lengua la pava

Naturalment no existeixen les majúscules, les b i v són el mateix, els accents són eliminats,… i el vocabulari és un xic difícil d’entendre. Però bé, és una bona manera de saber què hi ha al cap d’aquesta gent…

Aquest onze de setembre he estat gran part del dia fora, després de la feinada amb l’homenatge a Esquirols de divendres necessitava sortir, aire lliure i desconnectar una micona. Així doncs, fins aquest matí no m’he assabentat d’algunes coses (lamentables) que varen passar ahir.

Llegint una noticia a Vilaweb m’he assabentat de l’agresió feixista (m i f Persona que s’imposa a les altres amb autoritarisme i violència) que van patir membres d’ERC ahir pel matí per part de membres de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Bé, en primer lloc, crec que actes així són menyspreables i condemnables, crec que tota idea que es defensi via violència perd raó de ser. Aquesta gent de la CAJEI diuen que lluiten contra:

“la repressió, la precarietat laboral, l’especulació immobiliària, la privatització de l’ensenyament, el sexisme, etc. com a reflex del patriarcat i les opressions nacional i social als Països Catalans”

Bé, i agredir a un grup de persones (que a més a més van a fer un acte d’ideologia similar -per sort no igual-) no és repressió?

I, en segon lloc… una curiosa penúria. Passejant per la web d’aquesta gent t’adones que els fitxers de la web acaben en “asp” (interessant) i, fent una consulta al Netcraft es confirma tot plegat: servidor Microsoft Windows 2003 i servidor web IIS de Microsoft.

Curiós (i penós); lluiten contra la precarietat, el sexisme, la privatització, l’especulació,… i hi lluiten en part fent ús d’eines que afavoreixen la privatització, la precarietat, l’involució, … és com si un pacifista defensés la pau a cops de roc (els de la CAJEI potser ho farien).

Bé, salut i lluita no violenta! Nois de la CAJEI, comenceu descobrint el món del programari lliure (LLIURE, en català, no monopolitzat,…) asseguts tranquil·lets davant el vostre ordinador i així no anireu a atonyinar aquells que defensen part de les vostres idees d’una altra manera.

Per fi ha arribat…